Castell de Ciutadilla
| Castell de Ciutadilla | |
 El Castell de Ciutadilla: la torre mestra
| |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Territori | Catalunya |
| • Comarca | Urgell |
| • Municipi | Ciutadilla |
| • Localització | Dalt d'un turó a l'est de Ciutadilla |
| Coordenades | |
| Construcció | segle XI |
| Estil | Inicialment medieval, amb elements romànics i gòtics posteriors. Al segle XVI, estil renaixentista. |
| Documentat | Des del 30 de setembre de 1029 |
| Llista de castells dels Països Catalans | |
 Vegeu Portal:Arquitectura
| |
El castell de Ciutadilla és la impressionant construcció, tot i que està mig en ruïnes, que corona el poble de Ciutadilla, a la comarca de l'Urgell.
És una antiga fortalesa medieval del segle XI amb elements posteriors romànics i gòtics, transformada al segle XVI en palau renaixentista i que va subsistir fins el 1835.
Història
La primera referència escrita és del 30 de setembre del 1029, quan una sentència arbitral parla de les muralles del castell i diu que el senyor Jurisdiccional és Guerau de Guimerà. El 1061 es documenta un acord entre els esposos Guillem Ramon de Camarasa i Arsenda amb Bernat d'Oluja en el qual s'estableix que aquest rebria els castells de Guimerà i Ciutadilla amb la meitat dels delmes. Bernat d'Oluja prometé als esposos que els seria home propi i els féu jurament de fidelitat. El 1165 es torna a mencionar el castro de Ciutadilla en el testament del castlà Bernat d'Oluja, descendent de l'anterior i feudatari de Guillem de Cervera.
En el segle XIII, (1265-98), tenim informació de topades violentes entre els habitants del castell de Ciutadilla i els del castell de Nalec per els drets d'ús de les aigües del Riu Corb. L'any 1358, Gispert de Guimerà consta com a senyor de Ciutadilla. El seu fill i successor en la senyoria, Gispertó, el trobem en els fogatjaments dels anys 1365-70 on es deia que Ciutadilla, que era inclosa en la vegueria de Montblanc, tenia 100 focs.
El 1462, Guerau de Guimerà, esclatada la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, va ser declarat per la Diputació enemic del Principat i fou donada l'ordre que li fossin confiscats els béns. L'historiador S. Sobrequés refereix que en el setge de la Força Vella de Girona, el 1462, hi havia entre els assetjats un Jasper de Guimerà i de Relat i el seu fill Francesc Benet de Guimerà. Per tant, podem concloure que la família militava en el partit joanista.
Al segle XVI, Gispert de Guimerà, converteix l'antic castell militar en un magnífic palau renaixentista, aixecant a més la torre mestra, que dóna caràcter al castell i al poble. Ramon de Guimerà, senyor de Ciutadilla, esdevingué el 1640 plenipotenciari de la Diputació General de Catalunya, per concertar un ajut militar amb França per tal de fer front a Castella.
Els Guimerà senyorejaren Ciutadilla i el seu terme fins a finals del segle XVII. El seu llinatge es fusionà per matrimoni amb els Meca, barons de Castellar del Vallès. L'any 1702 es creà el títol de marquès de Ciutadilla que passà als Cortés de Andrada, als Sentmenat i actualment, a la família Sagnier.
Arquitectura
A la dreta del portal d'entrada al castell s'aixeca una magnífica torre mestra quadrangular de set plantes, amb matacà i finestral renaixentista les superiors, que encara avui dia son exponent, amb les restes que queden en peu, del que fou aquest magnífic castell. El pati interior de forma trapezoïdal té en la seva banda nord una gran escala que fins inicis de segle disposava d'una galeria superior amb una magnífica columnata. Abandonat a les inclemències del temps, el 1908, comença a enderrocar-se una part de l'edifici per anar cedint de mica en mica la majoria dels elements arquitectònics, ajudat pel vandalisme. A principis del segle XXI començaren les obres d'una mínima restauració per aturar la total degradació.[1]
Referències
- ↑ «El Castell de Ciutadilla reobre al públic després de les obres de restauració». El Punt Avui, 08-03-2022. [Consulta: 1r maig 2012].
Bibliografia
- Piqué i Jové, Josep J. Institut d'Estudis Ilerdencs. El Castell de Ciutadilla, 1982.
- Catalunya Romànica ,vol. XXIV El Segrià Les Garrigues el Pla d'Urgell La Segarra L'Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 347. ISBN 84-7739-566-7.
- Els Castells Catalans,vol. VI Segarra, Segrià, Urgell, Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i la Vall d’Aran.. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1979. ISBN 978-84-412-2513-3.
Enllaços externs
