Castell de Concabella
| Castell de Concabella | |
 Façana meridional del castell on es pot apreciar les restes de l'antic cafè a la part de sota
| |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Territori | Catalunya |
| • Comarca | Segarra |
| • Municipi | Els Plans de Sió |
| • Localització | Al nucli de Concabella |
| Coordenades | |
| Altitud | 417 msnm |
| Construcció | s XI |
| Documentat | Des del 1040 |
| Llista de castells dels Països Catalans | |
 Vegeu Portal:Arquitectura
| |
El castell de Concabella fou un palau senyorial situat al nucli de la població de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra). És el castell o casal fortificat més gran de la comarca.
Història
L'any 1031 tenim les primeres notícies del terme de Concabella quan el bisbe Ermengol d'Urgell donà a Guifré un alou del terme de la ciutat de Guissona que afrontava a sud in termino de Concabela. Documentat des del 1040 a través de l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu. A partir de mitjan segle XI apareix la saga dels Concabella, possiblement feudataris de la canònica d'Urgell, que mantenen el domini del castell fins al segle XIV. El 1077, Guillem Arnau de Concabella era membre destacat de la cort d'Urgell. Durant tot el segle XII els Concabella intervenen activament en la vida del comtat d'Urgell. Donaren dos abats al monestir de Poblet, Pere de Concabella (1198) i Berenguer de Concabella (1253). També foren senyors de Les Pallargues.
Al segle XIV el domini va passar a Berenguer de Peramola, el qual va testar el 1347 a favor de Gombau de Vilalta, concedint molts privilegis als seus vassalls). Al voltant de l'any 1381 era dels senyors del castell d'Oluja. Al llarg del segle XV va estar en poder dels Requesens. Durant la guerra civil catalana (1462-1472) va pertànyer a Rodrigo de Bobadilla, i d'aquest als Ortiz.
A partir del segle XVI en serien propietaris els Erill, els quals van transformar l'antiga fortalesa en un palau senyorial que van conservar al llarg de tres segles.
Arquitectura
De planta quadrada i 30 m de façana amb noble portalada, un pati interior, finestres renaixentistes i dues torres quadrades.
El 1991 es comencen les obres de reconstrucció del castell que encara avui no s'han acabat. En una primera fase s'arregla la teulada i en una segona es desmantella el cafè que hi va ser afegit el 1953 a la façana meridional i que desfigurava la fisonomia originària del castell.
Bibliografia
- Catalunya Romànica ,vol. XXIV El Segrià Les Garrigues el Pla d'Urgell La Segarra L'Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 314. ISBN 84-7739-566-7.
Enllaços externs
