Vés al contingut

Castell de Conques

Castell de Conques
Conques
Conques
Fitxa tècnica
Territori Catalunya
• Comarca Pallars Jussà
• Municipi Isona i Conca Dellà
• Localització Conques
Coordenades
Altitud 634 msnm
Construcció Al segle XI
Estil Romànic
Documentat Des del 1007
Llista de castells dels Països Catalans
Vegeu Portal:Arquitectura

El Castell de Conques és un castell de l'antic terme de Conques, actualment dins del d'Isona i Conca Dellà. És al costat nord-oest de la vila de Figuerola d'Orcau, a ran seu i una mica enlairat. És perfectament visible des de tot arreu dels voltants.

Documentat des del 1007, en el testament del comte Ermengol d'Urgell, en què cedeix el castrum Chonchas a Santa Maria de la Seu d'Urgell, la catedral del bisbat.

El 1067 estava en mans del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, i la seva muller Almodis, que reberen el vassallatge pel castell de Conques de la comtessa Sança d'Urgell i dels castlans de Conques, Bernat Guillem, Ademar i Borrell, fills d'Estefania, els quals consten com a castlans entre 1055 i 1071.

Després de passar per mans de diversos castlans, com Ferrer de Toralla el 1266, el 1277 fou venut per 5.000 sous, i el 1281 l'adquiria Ramon d'Orcau, baró d'Orcau. A partir d'aquell moment queda del tot annexionat a la baronia d'Orcau, possiblement amb algunes llacunes temporals, com veurem tot seguit. Aviat esdevingué el lloc més poblat de la baronia.

El 1309 consta com a senyor de Conques Guillem de Montferrer, qui, poc després, bescanviava Conques per la Pobla de Segur amb el seu germà Ramon. El 1337 en torna a ser senyor un d'Orcau: Arnau, però poc després els drets d'Arnau d'Orcau i la seva muller són donats a Arnau-Guillem de Bellera pel rei Joan II. Tanmateix, entre 1365 i 1370 torna a constar Arnau d'Orcau com a senyor de Conques.

Fou a partir d'aquest moment que ja no se separaria més de la baronia d'Orcau, fins a l'extinció d'aquests drets senyorials, al segle XIX.

Abandonat des de principis de l'Edat Moderna, el castell de Conques s'anà enrunant progressivament, fins arribar al munt d'enderrocs que és actualment. A començaments del segle XX encara es conservava una torre de planta rectangular sencera, i uns quants murs bastant sencers. El castell de Conques, però, fou afectat de ple pel front de guerra establert el 1938 en aquesta banda del Pallars Jussà, i la destrucció, de la vila de Conques i del que quedava del castell, fou notable.

Bibliografia

  • BENITO I MONCLÚS, Pere. "Castell de Conques", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
  • BURON, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X
  • MÓRA I PRESAS, Francesc. Rutes i castells del Pallars. Tremp: Garsineu Edicions, 1996 (Biblioteca Pirinenca, 22). ISBN 84-88294-57-3.

Enllaços externs