Castell de Maldà
| Castell de Maldà | |
 Castell de Maldà
| |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Territori | Catalunya |
| • Comarca | Urgell |
| • Municipi | Maldà |
| Coordenades | |
| Altitud | 428 msnm |
| Llista de castells dels Països Catalans | |
 Vegeu Portal:Arquitectura
| |
El Castell de Maldà és una fortificació situada al municipi de Maldà, a la comarca de l'Urgell, sent el símbol i principal monument del poble i un dels castells més coneguts de la comarca. Està qualificat amb la distinció de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya i de Bien de Interés Cultural pel Ministeri de Cultura.
Història
Forma part de la Història de Catalunya des del segle X. El primer document on es parla de l'indret de Maldà data del 1040. Ramon Folch de Cardona testà a favor de Vicenç de Cardona deixant-li aquest indret amb la condició que edifiqués un castell, una església i l'ajudés a lluitar contra els moros.
Al segle XII, Maldà era un poble voltat de muralles i tancat amb portals. El castell de Maldà ocupava l'espai dels edificis que envolten la plaça actual, plaça que en les escriptures dels segles XIII i XIV continua essent anomenada plaça de la Torre, malgrat que el castell fos ja reedificat en una altra banda. El castell primitiu tancava tota la carena del turó on s'assenta la part alta del poble actual. Per la banda de migdia, la fortalesa es feia naturalment inexpugnable a causa del dau espadat de roca que l'aïllava del repeu de la serra.
A la primeria del segle XIII es determinà la construcció d'un nou castell, a ponent de la torre. D'aquest nou castell de Maldà es conserva la data de construcció inscrita en la clau del portal, on es llegeix:
Andreu Felip, Mestre d'obres, començà l'obra del castell d'en Guillem de Cardona en l'any 1212.
Es tenen documentades obres d'ampliació en el segle XIV, com també un inventari de les dependències que hi havia l'any 1431, i les obres d'ampliació que hi foren dutes a terme. Les obres de reforma més modernes són de l'any 1722. De la mateixa manera que la desfeta del castell de Guimerà fou motivada per les guerres carlines, l'any 1833 un escamot de carlins capitanejats pel Badia de Castellserà, tement que el castell pogués servir de fortalesa a les tropes liberals, pujaren al poble, emparats per les ombres de la nit, i calaren foc al castell i l'enderrocaren fins a no deixar-ne més que les parets mestres. Alguns dels seus murs fan un gruix de 1'85 i 1'95 m fabricats amb blocs de pedra i parets de pedra massissa d'entre 6 i 10 m.
El temps ha fet tota la resta, però encara es poden copsar les restes de la sala de les arcades i el portal de la torre quadrada, que el fan un prototiups de castell segarrenc. També conté uns interessants i molt notables gravats de picapedrer dels quals s'han fet estudis que determinen el nombre de picapedrers (una trentena) i que mostren que el treball era molt acurat i fet per personal escollit i selecte.
Actualitat
El Sr. Alfons de Vilallonga i Serra és l'actual Baró de Maldà i Maldanell i ha donat l'edifici a canvi de participació al Patronat del Castell de Maldà, format per diverses entitats i personalitats col·laboradores, entre elles l'Ajuntament de Maldà.
Actualment, la major part del Castell està sent remodelada tot i que, en una part on les obres ja han acabat, ja s'hi celebren actes. Hi ha una proposta per fer del Castell de Maldà un centre d'estudis sobre la Vall del Corb.
Galeria d'imatges
-
Castell de Maldà de nit -
Castell i Església de Santa Maria. -
Sala dels arcs del Castell de Maldà -
Interior del Castell de Maldà -
Interior del Castell de Maldà -
Plaça del Castell (Maldà)
Vegeu també
Enllaços externs
