Castell de Montsegur
| Castell de Montsegur | ||
.jpg) El castell de Montsegur dalt del turó
| ||
| Fitxa tècnica | ||
|---|---|---|
| Territori | cap | |
| • Comarca | Arieja | |
| • Municipi | Montsegur | |
| • Localització | Castèl de Montsegur | |
| Coordenades | coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|N|Plantilla:Puntdecimal|E|region:FR_type:landmark | name=}} |
| Altitud | 1207 msnm | |
| Construcció | segle XIII | |
 Vegeu Portal:Arquitectura
| ||
El Castell de Montsegur està situat al País de Foix (Occitània), actual departament francès de l'Arieja, al sud-oest de Carcassona (Occitània, França), en un turó de 1.207 m d'alçada. Les restes actuals són del castell de Montsegur aixecat al segle XIII per Guy de Lévis, després de la derrota dels càtars.
Montsegur és un castell ple de misteris des que es convertí en seu de la jerarquia càtara. Nombroses històries en el decurs dels segles el relacionen amb el tresor dels càtars, misteris espirituals, cultes solars... En realitat l'existència d'un castrum, o poble fortificat, està documentada abans de la construcció de l'actual castell existent encara avui enrunat. Aquest nucli habitat va néixer gràcies a les demandes que la jerarquia del catarisme va fer a Raimon de Perella, senyor del lloc, per tenir una seu segura en cas que la situació de l'Església dels Bons cristians empitjores. De seguida Montsegur va servir de refugi per als perseguits, fins que es convertí en el darrer refugi dels càtars quan el maig de 1243, quan les forces armades del papa i la monarquia francesa van començar el setge de la muntanya. Els seus enemics l'anomenaven la Sinagoga de Satanàs o el Vaticà de l'Heretgia.
El castell actual, construït segurament a finals del segle XIII-principis del XIV sobre les runes de l'antic assentament càtar, és visible des de lluny, particularment quan es pren la vall que va al llarg del riu Lasset. La ciutadella domina tota la vall i és de difícil accés, fet que facilita la seva defensa. Només s'hi pot accedir a través d'un camí difícil, sinuós i estret, travessant boscos ombrívols.
La torre de l'homenatge, encara presenta la seva cisterna i la seva sala baixa, així com un arc fet servir com a últim instrument de defensa de la torre en cas de ser atacat el castell. Actualment no existeix cap comunicació entre el castell i la torre de l'homenatge. Avui en dia el castell de Montsegur és el centre de nombrosos amants de l'esoterisme debut a que en el moment del solstici d'estiu, quatre arcs deixen passar els primers raigs del sol, travessant de banda a banda la torre de l'homenatge.
Montsegur i el catarisme
El puig de Montsegur probablement va estar habitat des de molt abans de l'arribada dels càtars. Però no és fortificat fins el 1204 per Ramon de Perella, senyor del lloc.
Després de la derrota de Muret el 1213, el bisbe càtar de Tolosa Gilabert de Castres, es refugia al castell, que es converteix en un lloc de refugi de bons homes i de bones dones. El 1241, a petició del rei de França, Lluís IX, el comte Ramon VII de Tolosa, emprèn el setge del castell que, probablement sense combat, finalitza en fracàs.
Essent propietat d'Esclarmonda de Foix, s'hi refugiaren alguns càtars que participaren el 1242 en la matança dels inquisidors a Avinyonet, encapçalats per Pere Roger de Mirepeis.
Al maig de 1243, el senescal de Carcassona, Hugues del Arcis, emprèn el definitiu setge del castell. Després de 10 mesos, i com a conseqüència de la traïció de muntanyesos de la regió, Ramon de Perella i Pere Roger de Mirepeis comencen la negociació que durà a la rendició del lloc. Els vencedors donen quinze dies de termini als vençuts per abandonar el castell. Podran optar entre l'abjuració de la seva fe i la foguera. Una pira gegantina consumí els cossos d'uns dos-cents màrtirs del pur amor crestian i de la defensa de la llibertat de la pàtria al Prat dels Cremats, sacrifici actualment commemorat per un monument als peus de la muntanya.
La llegenda assegura que els quinze dies de treva van permetre posar en lloc segur el famós tresor dels càtars, així com finalitzar la formació espiritual de les persones reunides dins les parets del castell. Les persones nobles, els soldats i els mercenaris de la guarnició van ser alliberats i requerits per la Inquisició, conforme als acords presos en el moment de la capitulació.
El castell passa a propietat de Guy de Lévis, antic company de Simó de Montfort, qui edifica una nova ciutadella de la que provenen les restes actuals.
Vegeu també
Enllaços externs
- Portal sobre el càtars (francès)
- Viatge al país càtar
- Beatrice de Planissoles Escrits de Pere Vergés i Vilallonga sobre la repressió dels càtars.
- Registre de la Inquisició del Bisbe de Pamiers Jacques Fournier 1318-1325 Traducció a l'anglès de Nancy P. Stork de confessions dels herètics càtars i jueus.