Castell de Palau-sator
 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||
Q494756  | |||||||||||||||
| Q130788 | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 : | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
El castell de Palau-sator, situat a sobre d'un repetjó en ple centre de la població de Palau-sator, al Baix Empordà, és un antic castell construït als segles X i XI. Fou transformat en època gòtica amb una torre mestra i amplificant i emmurallant la fortificació. Està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
En l'origen, l'interior probablement es dividia en tres nivells; la porta d'accés era al primer pis, al mur de tramuntana, i al pis superior hi havia finestres a cada façana.
Documentat l'any 994, consta que els Senesterra van estar arrelats durant molt de temps a la vida d'aquest castell. El cavaller Bernat I de Senesterra i de Santaeugènia l'adquireix l'any 1302. Bernat III Senesterra de Santaeugènia i de Caramany el ven el 1379 a Bernat Miquel. Posteriorment apareixen com a propietaris els noms de Bernat I, Bernat II, Guerau, Elionor d'Agullana, la seva filla Magdalena, Martí de Sabater primer marquès de Benavent, i els seus successors en el títol: Francesc de Borja i de Ros, i el seu nét Martí de Riquer i de Comelles, que seria l'últim senyor de Palau-sator.
Bibliografia
- Riquer, Martí de. Quinze generacions d'una família catalana. Barcelona, 1998.