Castell de Pop
| Castell de Pop | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Territori | País Valencià |
| • Comarca | Marina Alta |
| • Municipi | Benigembla |
| • Localització | Cavall Verd |
| Coordenades | coord}}{{#coordinates:38|45|Plantilla:Puntdecimal|N|0|7|Plantilla:Puntdecimal|W|type:landmark_region:ES-VC|primary|name=}} |
| Conservació | ruïnes |
| Llista de castells dels Països Catalans | |
 Vegeu Portal:Arquitectura
| |
El castell de Pop és un antic castell, d'origen islàmic, les "restes" del qual es conserven en la muntanya del Cavall Verd, en la Serra del Penyal o del Penyó, al nord del terme municipal de Benigembla, i al sud del terme de la Vall de Laguar.
Història
La muntanya del Cavall Verd també arribà a anomenar-se la muntanya del Pop. Durant l'últim període musulmà pertanyé a Al-Azraq, el qual ho va entregar a Jaume el Conqueridor a mitjans del segle XIII mitjançant el pacte de Jovada. Amb el repartiment fou atribuït a Pere d'Altafulla, però després fou recuperat per Al-Azraq. Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els seus successors. Aquest castell, dóna nom a la Vall de Pop, vall mitjana del riu Xaló-Gorgos a la Marina Alta. La fortalesa s'estén entre les dos cimeres, estant sobre la més elevada, el cos principal del castell. Més tard, Pere el Gran va ordenenar la seva destrucció, i avui queden molt pocs vestigis.
Les alqueries del Castell de Pop
A l'Edat Mitjana el terme castral del Castell de Pop comprenia dins la seua jurisdicció les següents alqueries:
Alqueries conegudes
- Alcanícia (l'actual Canèssia)
- Benigela (l'actual Benigembla)
- Vernissa
- Murla
- Parsén (l'actual Parcent)
Alqueries sense localitzar
- Benallacar
- Benilacrux o Benilacruci
- Ceylent
- Mòrtia
- Rahalhabelhabar
El castell de Pop, i la llegenda d'Al-Fatimi i el seu Cavall Verd
Pop és un castell àrab, que hom situa, al cim del Cavall Verd (Serra del Penyal, entre Benigembla i la Vall de Laguar); entre dos cims separats per una plana central. El problema és que en el lloc no hi ha restes arquitectòniques de cap tipus; ara bé, si, que es troba gran abundància de ceràmica islàmica. Per lo que l'ocupació de l'indret pels àrabs és innegable. A l'altre extrem de la serra, en el paratge conegut com Garga, hi ha restes d'una important edificació que correspon a un castell, conegut com a "el Castellet de Garga", ocupat en època ibera i àrab. Així tenim en una mateixa serra i a poca distancia dos llocs on poder situar el castell de Pop. En quin dels dos llocs, estava el castell de Pop?. Bo, si peguem una mirada als castells, de la mateixa època, veurem que tots, absolutament tots, estan a la vora de vies de comunicació. Si ens peguem una ullada veurem que Garga esta situat a la vora del camí que anava de la Vall de Laguar a Castells i Benigembla, una via de comunicació; per contra el Penyal no te cap via de comunicació prop, és un lloc aïllat. Doncs arribats a aquest punt sembla que el castell de Pop cap situar-lo a Garga.
Que havia en el Penyal?. Podria ser un poblat, però el fet que no hi haguí vestigis de construcció ho fa difícil. Aleshores podria ser un assentament ramader, temporal, lo qual voldria dir que per aquestes terres es practicava el nomadisme. Pot ser. Però si escarbem un poc descobrim que per la zona, i fins després de l'expulsió del moriscos, hi ha la llegenda del morabit (una espècie de religiós guerrer) /al-Fatimi/. Aquet morabit va lluitar contra el rei Jaume I, i davant la derrota va ser engolit, juntament amb el seu cavall verd, per una muntanya. Segons la llegenda, la muntanya retornaria al morabit, per a retornar la llibertat als musulmans. Aquesta muntanya és la Serra del Cavall Verd. Arribats a aquest punt, tenim un castell i una llegenda, en una mateixa muntanya. Els musulmans consideren als morabits, com sants, i els seus llocs d'enterrament com a un lloc sant. Podem pensar que la plana que hi ha entre els cim del Penyal, i la Penya Roja, fora el lloc on estava enterrat /al-Fatimi/, llavors estaríem davant d'un lloc sagrat i de peregrinació, açò demostraria l'existència de ceràmica àrab, sobre tot tardana. Ja que aquest lloc seria visitat pels mudèjars, de les, dues, Marines. I a més demostraria el per que els moriscos de tota la Marina, van decidir refugiar-se en aquest lloc, per tal d'evadir la seva expulsió.
  |
Açò és un esborrany sobre el País Valencià. Amplieu-lo! (citant les fonts) |