Castell de Rajadell
| Q494756 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q130788 | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
El castell de Rajadell es troba sobre un turó i fou, juntament amb l'església, l'origen del poble de Rajadell.
Tot i que podem dir que correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius, que podrien ser dels segles XIII o XIV) i al segle XVII, és difícil, però, establir quines parts corresponen a cada moment perquè ha estat reconstruït diverses vegades.
Història
Documentat des de 1063, amb el nom de Castri Ridagel[1], aquesta obra gòtica orgull de la família Rajadell és un dels més grans i ben conservats de la comarca. Els Rajadell, senyors del terme, participaren en guerres com la de Provença, Navarra, Almeria, Sardenya i Mallorca. Però fou durant la guerra de la Generalitat contra Joan II (l'any 1471) quan el castell i l'església tingueren molts desperfectes.
Durant el segle XIV i XV, el petit monestir de canongesses de Santa Llúcia de Rajadell estava sota el protectorat del senyor del castell.
Durant la guerra civil de Joan II, el castell i l'església parroquial van quedar força malmesos.[1]
Els Rajadell el van vendre en pública subhasta durant la primera meitat del segle XVI a Francesc de Cruïlles. Posteriorment seria propietat dels Aimeric, els Pignatelli i finalment la marquesa de Sant Vicenç i d'Argençola, la qual a finals del segle XIX el vendria a diversos particulars.
Durant la guerra civil, el castell va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari, i es van perdre pràcticament la totalitat dels objectes de valor que hi havia.
És format per tres cossos i s'hi conserven encara estances de les diferents etapes habitades, una petita cambra subterrània, la masmorra (que posteriorment es féu servir com a celler), a més de la sala d'armes, les alcoves, l'estable, la cuina, les habitacions, el menjador, les espitlleres de forma quadrada, la casa del masover, etc.
Actualment no és visitable.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Ginesta, Salvador. La Comarca del Bages. Publicacions l'Abadia de Montserrat, 1987, p. 197. ISBN 84-7202-860-7.