Castell de Rubí
| Castell de Rubí | |
| Castell de Rubí Castell de Rubí
| |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Territori | Catalunya |
| • Comarca | Vallès Occidental |
| • Municipi | Rubí |
| Coordenades | |
| Documentat | Des del 986 |
| Conservació | bon estat |
| Llista de castells dels Països Catalans | |
| Fitxer:US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg Vegeu Portal:Arquitectura Fitxer:US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg | |
El Castell de Rubí és un castell al Vallès Occidental, Catalunya. Es troba intacte i en bon estat. L'edifici actual del Castell està composat de tres cossos, oest (part noble), nord i est, que envolten un pati a la part sud. Actualment ubica un ecomuseu urbà.[1]
Entre 1989 i 1990 l'arqueòleg medievalista Josep Maria Vila va fer un estudi del castell i de la seva cronologia, tot i distingint diverses fases.
Cronologia
Fase 0 (986-1233) Correspon a la fortalesa que s'aixecava uns 200 m a l'oest de les restes de l'ermita de Sant Genís.
Fase 1 (1233-s. XIV) La fase 1 arrenca de el 9 d'agost de 1233, quan Berenguer de Rubí rep permís de Jaume I el Conqueridor per construir una domus per defensar-se dels seus enemics.[2] Seria un casal de planta en forma de L concebut com a residencia del senyor de Rubí, i en el que es van establir els Templers, que van morir en la croada de Jaume I.[3]
El 1361 la família Torrelles convertí el casal en el seu castell i s'abandonà definitivament la fortalesa de Sant Genís. L'edifici és ampliat i presenta un aspecte de fortificació militar on hi viu el saig, encarregat de fer complir les ordres del senyor. Fou concebut com el punt de defensa del terme de Rubí i com a centre d'administració feudal.
Fase 2 (s. XV) La fase 2 arrencaria de finals del segle XIV, quan la jurisdicció civil i militar que ostenta el señor de Rubí passa dels Torrelles a mans del rei Joan I. Com a conseqüència de l'abolició d'aquestes jurisdiccions, l'edifici passa a convertir-se en residència senyorial i perd el seu caràcter militar anterior. D'aquesta època (s. XV) data la porta d'accés a la balconada que dóna al pati i el cos E, amb els seus merlets (avui només es poden veure des del pati), els elegants finestrals gòtics i les pintures murals a l'interior, malauradament molt malmeses, i que representen sobre tot vaixells.
Fase 3 (s. XVI-XVII) A la fase 3 el castell és transformat en una masia, però no s'hi operen grans canvis en la seva estructura.
Fase 4 (s. XVIII) A principis del segle XVIII, el castell continua sent una casa de camp més on hi vivien els masovers. Es va construir una teulada d'una sola vessant al cos E, cosa que va fer que desaparaguessin els merlets de la paret oriental, i es reomplissin els espais entre els que s'aixecaven a la paret occidental que l'havien coronat.
Fase 5 (s. XIX-XXI)
Finalment, a la fase 5 l'edifici pateix una sèrie d'enderrocaments de parets i es degrada notablement. Va passar successivament a mans de diverses famílies, fins que el 1983 fou adquirit per l'Ajuntament de Rubí, que el remodelà per adequar-lo a usos culturals (creació del Castell-Ecomuseu urbà), tot operant-se grans canvis en la seva estructura arquitectónica i malauradament destruïnt alguns elements d'interés arqueològic i arquitectònic. El 2010 es construeix en la seva cara est un amfiteatre.
Vegeu també
Bibliografia
- DDAA: "Castell de Rubí", Els Castells Catalans, vol. II, Rafael Dalmau, 1969, p. 99-106.
- Casas, Miquel, i Ponce, Núria: "El llinatge dels Torrelles i les seves possessions", BGCMR, 45, desembre de 2001, p. 15-51.
- Ferran i Gómez, Domènec, i Moro i Garcia, Antoni: "La pisa decorada catalana procedent del castell de Rubí", BGCMR, 34, març de 1991, p. 136-145.
- Margenat i Ribas, F.: "Notes històriques del Rubí medieval (ss. IX-XV)", BGCMR, 6, setembre de 1982, p. 119-120.
- Margenat i Ribas, Francesc: "El castell de Rubí", BGCMR, 24, març de 1987, p. 216-221.
- Margenat i Ribas, Francesc: "Rubí a l'època alt medieval", BGCMR, 39, MARÇ de 1995, p. 297-306.
- Margenat i Ribas, Francesc: "Els Torrelles i el castell de Rubí", BGCMR, 45, desembre de 2001, p. 9-14.
- Merino, Joan Miquel: "Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga, dels segles X, XI, XII i XIII", BGCMR, 6, setembre de 1982, p. 114-118.
- Miret i Sans, J.: Itinerari del rei Jaume I, el Conqueridor, Barcelona, 1918.
- Vila i Carabassa, Josep M.: "Estudi histórico-arqueològic del castell de Rubí", BGCMR, 36, març de 1993 (monogràfic).
- Vilalta i Martínez, Jordi: "Monuments rubinencs que cal conservar", BGCMR, 7, desembre de 1982, p. 137-142.
- Vilalta i Martínez, Jordi: "Epíleg: el castell de Rubí després dels Torrelles", BGCMR, 45, desembre de 2001, p. 52-53.
Referències
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 101. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Miret i Sans, Joaquim; Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Itinerari de Jaume I "el Conqueridor". Institut d'Estudis Catalans, 1918, p.107. ISBN 8472837513.
- ↑ Bel, Pere «Els cavallers del castell de Rubí eren templers». Diari de Rubí, 04-05-2012, p.8 [Consulta: 6 maig 2012].