Castell de Sanaüja
 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||
Q494756  | |||||||||||||||
| Q130788 | |||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||
| Altitud | 478 msnm[1] | ||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 : | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
El castell de Sanaüja[2] s'ubica dalt d'un turó que domina el poble de Sanaüja, a la Segarra. És un monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional
Història
Sanaüja va ésser conquerida als musulmans pel comte d’Urgell l'any 951. Apareix documentat l'any 1001 en una butlla del papa Silvestre II en la que s'atorga la fortalesa («castrum quoque Sanaugia cum finibus suis») al Bisbe d'Urgell.[3] Aquesta possessió per part de la mitra d'Urgell la confirma el papa Benet VIII l'any 1012 en un altre escrit de ratificació dels límits del bisbat. El territori es va anar organitzant al llarg del segle XI i el castell de Sanaüja assolí importància estratègica en la línia defensiva de la vall del Llobregós que establí el comte Ermengol II d'Urgell l'any 1035.
A finals del segle XI, el bisbe d'Urgell, Guillem, donà en feu «ipsum kastrum de Sanauga» amb tots els seus termes al vescomte Ramon Folc de Cardona qui, al seu torn cedeix el castell a Eriman, el qual, com també els següents castlans o feudataris, també devien fidelitat al bisbe. L'any 1072, el bisbe d'Urgell, Guillem de Cerdanya, va cedir a l'Església de Solsona un alou i altres possessions que tenia a Sanaüja. El 1099 el castell torna a ser ratificat a l'església d'Urgell pel papa Urbà II al bisbe Ot. L'any 1106 se signa una convinença de repartiment d'atribucions entre Pere Ramon de Sanaüja i el seu feudatari Pere Ponç i també una convinença entre Pere Ramon de Sanaüja i el bisbe Ot d'Urgell.
El llinatge dels Sanaüja, iniciat a principis del segle XII, es farà més important a mitjan del XII i al segle XIII. Esdevenen senyors del castell de Llor. Rodolf de Sanaüja fou encarregat de l'orde del Temple a Cervera (1147) i participà en el setge de Lleida (1149). Altres com Arnau de Sanaüja i Pere Ramon de Sanaüja reberen propietats a Lleida (1150) i foren actius repobladors de les terres baixes del Segrià. Altres foren canonges a Santa Maria de Solsona.
El 1163 es produeix un canvi en la propietat de diversos castells, entre ells Sanaüja per part del comtat d'Urgell doncs Ermengol VII d'Urgell es compromet a retenir-los (ell i els seus descendents), només en custòdia. El 1174, hi ha notícies d'una escriptura de reclamacions entre el bisbe Arnau de Preixens i Pere de Sanaüja per el repartiment de les rendes del castell. Els judicis no finiran fins el 1195. El 1197 es documenta un acord de la comtessa d'Urgell Elvira i Pere de Sanaüja per la possessió del castell.
Segons el fogatjament del 1381 Sanaüja tenia 104 focs. Sanaüja sempre fou possessió dels bisbes d'Urgell que, durant els segles XVI i XVII hi practicaren obres per a adaptar-lo a residència encara que s'usà molt poc. La propietat de la mitra urgellenca s'acabà amb la desamortitzaciò de 1836.
Arquitectura
Els elements més destacats són una torre, un recinte sobirà i un recinte jussà molt ampli amb planta rectangular. La torre és de planta circular amb un diàmetre interior de 3,40 m i un gruix de les parets de 340 cm. L'alçada que és conserva és d'uns dos metres. De la torre surt un mur, segurament part de la muralla que tancava una sala. Al sud hi havia l'església. A ponent un altre recinte tancat per la muralla fet de carreus ben tallats i un gruix entre 100 i 140 cm. La muralla del recinte jussà era més gruixuda (160 cm) feta amb grans carreus i actualment s'hi obre la porta d'accés. A l'est d'aquest recinte, hi devia haver una torre albarrana i una bestorre.
La datació de tot el conjunt és molt difícil. L'origen cal cercar-lo abans de l'any 1000 però costa assegurar quins murs podrien tenir aquesta datació. La torre, malgrat que podria ser la construcció més antiga, s'ha de datar cap al segle XIII. Els murs del nord-oest podrien ser del segle XI o XII. La torre i la bestorre del sud-est, malgrat que corresponen a una tècnica molt primitiva, pertanyen a la darreria de l'edat mitjana.
Les restes evidencien diverses fases constructives fins arribar als segles XVI i XVII, quan el castell fou convertit en palau episcopal. L'any 1583, Josep de Calassanç va ser ordenat sacerdot a l'església del castell. D'aquesta època és el campanar de cadireta amb cinc ulls que va fer la funció de campanar fins a l'any 1929.
Referències
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya, 01-01-2009.
- ↑ Gurri, Francesc. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pobles de Catalunya, II, 1994, pàg 104. ISBN 84-782-6533-3.
Bibliografia
- Catalunya Romànica ,vol. XXIV El Segrià Les Garrigues El Pla d'Urgell La Segarra L'Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 442 a 443. ISBN 84-412-2513-3.
- Els Castells Catalans,vol. VI Solsonès, Garrigues, Noguera i la Segarra. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1979. ISBN 978-84-2320-751-0.
Enllaços externs
