Castell de Santa Florentina
| Castell de Santa Florentina | |
| Vista general Vista general
| |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Territori | Catalunya |
| • Comarca | Maresme |
| • Municipi | Canet de Mar |
| Coordenades | coord}}{{#coordinates:41|36|Plantilla:Puntdecimal|N|02|34|Plantilla:Puntdecimal|E|region:ES-CT_type:landmark|primary|name=}} |
| Altitud | 104 msnm |
| Construcció | Segle XI |
| Llista de castells dels Països Catalans | |
| Error creant la miniatura: Vegeu Portal:Arquitectura Error creant la miniatura: | |
El Castell de Santa Florentina, abans «domus de Canet», és un antic edifici medieval del segle XI situat al N de Canet de Mar (Maresme), Catalunya, a la part alta de la vall de Canet.
Història
Està edificat sobre la planta d'una antiga fortificació romana. Gaudamir de Canet en fou el primer propietari documentat (1024). També un Gilabert de Canet (1041), cavaller noble i majordom de Pere el Cerimoniós qui deixaria la més notòria traça arquitectònica de la Domus medieval: les torres del seu portal fortificat. Podrien ser els antecessors del cavaller Ferrer de Canet que morí el 1251 i amb el qual comença la història coneguda de la casa forta i del llinatge. Al segle XV pertanyia per successió als Peguera, que el 1521 el cediren a Salvador Spano, cap d'una família que a final del segle XVI s'alià matrimonialment amb Dimas Montaner. La família Montaner hi senyorejà fins al canvi de propietat a favor de la família Capmany, propietaris del castell a l'actualitat. L'any 1908 hi feu estada el rei Alfonso XIII qui va atorgar a Ramon de Montaner el títol de comte de la Vall de Canet. Entre 1900-1910, fou ampliat i reformat per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila (editorial Montaner i Simon, avui seu de la fundació Antoni Tàpies) L'arquitecte va donar un aire medieval al castell amb la introducció de peces provinents del Santuari del Tallat. També va construir la cripta on va ser enterrada Florentina Malató i Surinach, esposa de Ramon Montaner, morta el 1900.[1] La seua façana conté unes figures realitzades per l'escultor Carles Flotats i Galtés.
El castell alberga una interessant col·lecció d'obres d'artistes catalans de principis del segle XX, com també les seues dues antigues torres de defensa. La revista Architectural Digest. Las casas más bellas del mundo el cita al número de novembre del 1998. Diu l'article que
| « | «sorprèn veure els seus murs tan antics amb un aspecte tan actual. A vegades es vol visitar per la seva antigor i a vegades pel seu modernisme, però un modernisme que respecta admirablement els cànons gòtics de la vella construcció, com ho demostren els mobles, les escultures, els tapissos, els quadres, la porcellana, el vidre i les armes que omplen les seves estances. El conjunt resulta harmoniós, solemne i, al mateix temps, sorprenentment viu» | » |
Actualment, el castell serveix com a casa privada, encara que ha sigut conservat com a museu (que hom pot visitar el primer i tercer dissabte de cada mes amb reserva), i alberga un Festival de Música Clàssica que s'hi celebra des del 1999 durant els mesos de juliol i agost.
Està catalogat com a BCIN des de 1949.[2]
Dins del recinte es pot visitar un quadre de P.A.Béjar on es pot veure la llegenda de Guifré el Pilós[3]
Les restes romàniques
De la primitiva edificació romànica, segons el plànol confegit per Domènech i Montaner abans de la restauració, roman una torre de planta rectangular i adossada a aquesta, una estança també de base rectangular, totes dues amb espitlleres, situades en el sector NE.
Bibliografia
- Catalunya Romànica ,vol. XX El Barcelonès El Baix Llobregat El Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 486-487. ISBN 84-7739-401-6.
Enllaços externs
- Castell de Santa Florentina a Catalunya Medieval
- Castell de Santa Florentina a Castells Catalans
- Associació cultural Santa Florentina