Castell de Tossa de Mar
| Castell de Tossa de Mar | |
 | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Territori | Catalunya |
| • Comarca | Selva |
| • Municipi | Tossa de Mar |
| Coordenades | |
| Altitud | 55 msnm |
| Construcció | segles XII i XIV |
| Conservació | En bon estat |
| Llista de castells dels Països Catalans | |
 Vegeu Portal:Arquitectura
| |
La Vila Vella de Tossa de Mar es l'únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana i que va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional l'any 1931.
Ubicació
Es troba als peus del vessant nord-oest del promontori que confronta el cap de Tossa, dins d'un recinte emmurallat que té un perímetre d'uns 300 m. construït entre els segles XII i XIV, com a defensa pels problemes amb la pirateria. Se'n conserva gairebé la totalitat del perímetre original amb merlets rectangulars, mènsules i espitlleres als angles, i amb set torres de planta circular atalussada i cos cilíndric. En destaquen tres grans torres cilíndriques anomenades des Codolar o de l'Homenatge (a l'oest, al costat del que va ser el Palau del Batlle i que actualment acull el museu municipal), de ses Hores o del Rellotge (al costat del portal d'entrada a la vila) i d'en Joanàs (la més oriental, gairebé damunt el mar).
D'època romànica són les sageteres de la muralla, fetes amb dos o tres blocs de pedra, i el parament amb pedres poc desbastades visible a la part inferior, mentre que la resta del recinte murallat pertany al moment de la seva reconstrucció al s. XIV.
Del castell, que era situat on hi ha el far, no queda gairebé res. En canvi, s'han conservat vestigis de la primitiva església parroquial, d'estil gòtic, dedicada a sant Vicenç.
Història del conjunt
El promontori de Torsa, és lloc ocupat des d'època ibèrica i romana (el lloc Turissa surt en un mosaic romà i en un document carolingi del s IX), ocupació que en confirma la posició estratègica. Apareix documentat des del s. X formant part del comtat de Barcelona, que el va cedir al monestir de Santa Maria de Ripoll (any 966). Aquesta abadia l'any 1187 va concedir una carta de poblament que, a més, plantejava la idea de construir un recinte fortificat (castellum) a l'indret on segurament hi havia hagut una torre de guaita, i a partir del qual es van edificar les muralles.
Segons Enric C. Girbal, l'any 1240 és esmentat el castell de Tossa (castrum de Torsa) en un document d'un plet causat per drets de pastura. L'any 1285, ran de l'intent d'invasió de Catalunya per part dels francesos, la població va ésser força malmesa. Pel fogatjament dels anys 1365-70, sabem que en aquestes dates hi havia vuitanta-un focs a Tossa, tots pertanyents a l'abat de Ripoll. El 1371 fou venuda pel castlà Arnau de Soler a Pere de Riera. Hi ha també notícia d'obres que es feien a les fortificacions de Tossa el 1371. No queda ben clar si la gent tenia un refugi al castell a més de casa a la Vila Vella o si l'anomenat castell correspon de fet a aquesta vila closa per les muralles.
La gran varietat en el tipus d'aparell, tant en la muralla com a les torres evidencia una constant transformació en tot el recinte amb obres, reparacions i restauracions. Fins avui i en espera d'estudis més aprofundits i deixant de banda les etapes ibèrica i romana, es distingeixen tres fases. Fase I, construcció d'un primer recinte al final del s XII. Fase II, reconstrucció de l'abad Descatllar el s XIV. Fase III, Reparacions i restauracions fins als nostres dies.
Bibliografia
- La Catalunya Romànica ,vol. 10 El Baix Empordà La Selva. Editorial Pòrtic, setembre de 2000. ISBN 84-7306-637-5.
- Catalunya Romànica ,vol. V El Gironès La Selva El Pla de l'Estany. Enciclopèdia Catalana, 1991, p.344 a 347. ISBN 84-7739-262-5.