Castell de la Roca del Vallès
| Castell de la Roca del Vallès | |
 | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Territori | Catalunya |
| • Comarca | Vallès Oriental |
| • Municipi | La Roca del Vallès |
| • Localització | Catalunya |
| Coordenades | coord}}{{#coordinates:41|35|Plantilla:Puntdecimal|N|2|19|Plantilla:Puntdecimal|E|region:ES-CT_type:landmark|primary|name=}} |
| Documentat | Des del 1030 |
| Llista de castells dels Països Catalans | |
| Error creant la miniatura: Vegeu Portal:Arquitectura Error creant la miniatura: | |
El castell de la Roca està situat al municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), al cim d'un turó des d'on domina la vall del riu Mogent i el pas de l'antiga via de tradició romana que travessava el Vallès.
Història
Les primeres referències que tenim sobre la Roca són del segle X (932) però el castell no és documentat fins al s XI quan n'era propietari Arnau Mir (1023). Posteriorment passà a Guillem de Muntanyola a qui succeïren els seus fill Renard i Bernard Guillem, ardiaca, els quals tingueren el castell com a feudataris de Berenguer Ramon de Montcada (1084). El tenien per meitat i en disposaven mig any cadascun. El segle XII la propietat passà per casament al llinatge dels Bell-lloc. Guilleuma de Bell-lloc el cedí al seu espòs amb la condició que el vengués i destinés els guanys a sufragis per la seva ànima, les ànimes dels pares i la del propi espòs, Guillem de Montclús. El 1283 pertanyia a Ramon de Cabrera qui el 1287 el vengué a Pere Marquès, notari Reial.
Durant el s XIV veiem moviments successius de la propietat de la fortalesa entre monarquia i noblesa. El 1336, Francesc Marquès presta homenatge al rei pel castell de la Roca. Uns anys més tard, Marquès compra la jurisdicció omnímoda al rei i poc després, compra al rei Pere III el mer i mixt imperi i les jurisdiccions alta, baixa i criminal. Segons el fogatge de l'època, s'hi comptàven 205 focs. El 1374, els vassalls aconsegueixen incorporar-se de nou a la corona; vuit anys més tard, el rei torna a vendre la jurisdicció a Francesc Marquès que, com que no paga al rei les anualitats que l'hi devia, la perd a favor de Pere Rovira (1392).
Des de 1405 pertanyia a Ramon de Torrelles i de Blanes, el qual va retre homenatge al rei Martí l'Humà com a feudatari seu pel castell de la Roca. La propietat del castell romangué a mans de la família Torrelles fins al començament del s XVIII que passà a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar de Barcelona. Després de diversos propietaris, el 1949 l'adquirí Antoni Rivière i Manén que el 1952, restaurà el castell que es trobava en estat ruïnós.
Arquitectura
El castell s'adapta al relleu del cim del turó i té planta trapezoidal. A l'oest sembla que hi havia l'entrada principal i una masissa torre mestra. Al'est, una bestorre defensiva de planta triangular i una bestorre semicircular. La major part d'aquestes construccions foren fetes o refetes després de 1465, és a dir que resten molt pocs elements de la fortificació d'època romànica malgrat que el castell tingué gran importància històrica.
Bibliografia
- Els Castells Catalans, vol. II Vallès Occidental i Oriental, Alt i Baix Empordà. Rafael Dalmau, 1991, 2ª edició. ISBN 978-84-2320-442-7.
- Catalunya Romànica ,vol. XVIII El Vallès Occidental El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, 1991, p.398 a 399. ISBN 84-7739-271-4.
- Plantilla:Citar llibre
- Campoy Collado, Glòria. Llegendes dels castells del Vallès Oriental. MARGE BOOKS.