Vés al contingut

Castell del Montgrí

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell del Montgrí
[[File:Castell de Montgrí|300x300px|lang=ca|P18 ⧼Translate-taction-translate⧽ |class=noviewer]]
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q21146257 ⧼Translate-taction-translate⧽Castell
Q130788 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q12453 ⧼Translate-taction-translate⧽13 m m (Alçada) 
Q184590 ⧼Translate-taction-translate⧽
Fitxer:Chess lrt45.svg Q206615 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q2221906 ⧼Translate-taction-translate⧽
P17 ⧼Translate-taction-translate⧽Obres de consolidació i restauració el 1988
Q158454 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q853614 ⧼Translate-taction-translate⧽Q1309508 ⧼Translate-taction-translate⧽:
Q1681293 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q15069452 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q1914636 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q65962785 ⧼Translate-taction-translate⧽ – 

El castell del Montgrí (anomenat també de Torroella de Montgrí o de Santa Caterina) és una fortificació militar construïda entre 1294 i 1301 pel rei Jaume II, al cim del massís del Montgrí al terme de Torroella de Montgrí, Baix Empordà.[1]

El Montgrí és una petita muntanya de tipus calcari, d'una altitud de 315 m i situada a 6 km del mar. Des del cim es veu la plana de l'Empordà fins al Canigó.[2]

Història

Al capdamunt del massís del Montgrí s'alça la figura emblemàtica del castell del Montgrí. Es començà a construir per Bernat de Llabià, governador de Torroella, el 1294 com a punt de control per un enfrontament entre Jaume el Just i Ponç V, comte d'Empúries, però les obres es van interrompre el 1301 sense acabar-ne la construcció, degut a la consolidació del poder del comtat de Barcelona envers al comtat d'Empúries.

El castells de Bellcaire i del Montgrí encara es miren desafiants, tots dos són testimonis de la lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal. La lluita acabà amb la incorporació del comtat a la corona, després d'ocasionar la ruïna de la comarca i la desviació del curs del Ter de la plana nord del Montgrí a la plana sud a la primera meitat del segle XIV. Aquesta desviació provocà la formació de les dunes continentals de Torroella.

Arquitectura

Marca la tendència importada d'orient després de les primeres Croades a Terra Santa durant els segles XII i XIII. Es van aixecar els murs que assoleixen uns 13 m d'alçària, de planta quadrada (31 m de costat), i quatre torres cilíndriques adossades a cadascun dels seus angles, així com els fossats i la cisterna. És un gran dau amb altes muralles coronades per carreus perfectament dibuixats. La façana principal està orientada a migdia, i s'hi obre el portal d'accés, format per un arc de mig punt amb grans dovelles, defensada per un matavent construït sobre la porta. A l'interior, s'endevinen algunes cambres vora les torres adossades als quatre angles. Els materials de construcció foren extrets de les pedreres que encara avui dia es poden localitzar al voltant del cim de la muntanya.

Galeria d'imatges

Referències

  1. ↑ Masanés, Cristina «El Castell de Montgrí. Fortalesa d'Orient». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, 1-2008, p. 57. ISSN: 1695-2014.
  2. ↑ Masanés, Cristina «El castell que mai no va guerrejar». Sàpiens [Barcelona], núm. 106, 8-2011, p. 64. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs

{{#coordinates:42 | 3 | 6,71 | N | 3 | 7 | 52,95 | E | region:ES-CT_type:landmark | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat