Vés al contingut

Cattigara

De Viki.cat
Ruïnes de l'era Funan de Nam Linh Son, Óc Eo, Vietnam. Els estudiosos han identificat Óc Eo diverses vegades com la ubicació de Cattigara.

Cattigara és el nom d'una important ciutat portuària situada al Magnus Sinus descrita per diverses fonts antigues. Alguns estudiosos moderns han vinculat Cattigara amb el jaciment arqueològic d'Óc Eo, a l'actual Vietnam.[1]

El Sr. Caverhill "demostra" que l'antiga Cattigara és la mateixa que la moderna Ponteamass (Banteaymeas), The Monthly Review, Or, Literary Journal, volum 40, 1769, pàg. 98.

Descripció de Ptolemeu i Marcià

Cattigara situada a la desembocadura del riu Mekong (Cotiaris), per d'Anville, Orbis Veteribus Notus (El món conegut pels antics).

Cattigara o Kattigara (τὰ Καττίγαρα) va ser el nom donat pel geògraf alexandrí del segle II Claudi Ptolemeu com a port del Sinae a la riba més oriental del mar Índic a (a causa d'un error d'escriba) 8½° sud de l'equador.[2] Està situada entre els límits més orientals del món habitat, juntament amb Sera i les regions del Sinae.[3]

El geògraf grec antic Marcià d'Heraclea també es refereix a Cattigara, descrivint-la com el port principal del Sinae i el punt més allunyat del món habitat conegut a les regions meridionals.[4]

El nom "Cattigara" probablement va derivar del sànscrit Kirti-nagara कीर्ति- नगर "Ciutat coneguda" o Kotti-nagara कोटि-नगर "Ciutat forta".[5]

En alguns mapes medievals, per exemple al mapa de Martellus de 1489 o al mapa de Waldseemüller de 1507, publicats a la Geografia de Ptolemeu, Cattigara estava situada 8 graus i mig per sota de l'equador i 178 graus a l'oest de les Illes Canàries.[6]

La recerca de Ciamba per part de Colom

Guiats per Ptolemeu, els descobridors del Nou Món intentaven inicialment arribar a Cattigara. Al mapa del món de 1489 fet per Henricus Martellus Germanus, que revisava l'obra de Ptolemeu, Àsia acabava al seu punt sud-est en un cap, el cap de Cattigara. En escriure sobre el seu viatge de 1499, Amerigo Vespucci va dir que esperava arribar a Malacca (Melaka) navegant cap a l'oest des d'Espanya a través de l'oceà Occidental (l'Atlàntic ) al voltant del cap de Cattigara fins al Sinus Magnus ("Gran Golf") que es trobava a l'est del Quersonès Daurat ( península Malaia ), del qual el cap de Cattigara formava el punt sud-est. El Sinus Magnus veritable era el golf de Tailàndia.[7]

Cristòfor Colom, en el seu quart i últim viatge de 1502–1503, va planejar seguir la costa de Ciamba cap al sud, vorejant el cap de Cattigara i navegar a través de l'estret que separa Cattigara del Nou Món, cap al Sinus Magnus fins a Malacca. Aquesta era la ruta que ell creia que havia fet Marco Polo de la Xina a l'Índia el 1292.[8] Colom tenia previst trobar-se amb l'expedició enviada al mateix temps des de Portugal, al voltant del Cap de Bona Esperança, sota el comandament de Vasco da Gama, i portava cartes credencials dels monarques espanyols per presentar-les a da Gama.[9] En arribar a Cariay, a la costa de Costa Rica, Colom va pensar que era a prop de les mines d'or de Ciamba. El 7 de juliol de 1503 va escriure des de Jamaica : «Vaig arribar a la terra de Cariay... Aquí vaig rebre notícies de les mines d'or de Ciamba que buscava».[10]

Finalment Colom es va adonar que no havia arribat a Ciamba ni a cap part del cap de Cattigara, sinó més aviat a alló que ell va anomenar «un nuevo cielo e mundo», desmarcant-se de la idea original d'haver arribat merament a Àsia.[11] La recerca de Cattigara va continuar durant els primers anys del segle XVI. Johannes Schöner va concloure després de la circumnavegació del món per part de l'expedició dirigida per Ferran de Magallanes que l'oceà Pacífic era el Sinus Magnus i que situava Cattigara a la costa oest de Sud-amèrica. En això el van seguir Oronce Fine i els creadors dels mapes de Dieppe, però finalment els geògrafs i cartògrafs van haver d'admetre que no es podia trobar Cattigara. La matemàtica i cosmògrafa Gemma Frisius va dir el 1531: "al lloc on Ptolemeu va descriure Cattigara com a projectada molt més enllà de l'equador, i altres, amb un raonament força dubtós, com a adjacent als regnes de Var, Moabar i altres llocs, ara, després de repetits viatges tant a aquest costat com a l'altre de l'equador, no es va trobar cap terra continental sinó un nombre gairebé infinit d'illes".[12]

Estudis posteriors

John Caverhill va deduir el 1767 que Cattigara era el port del delta del Mekong, Banteaymeas (entre l'actual districte de Banteay Meas i Hà Tiên ),[13] no gaire lluny d'Óc Eo.[14] La petició del 1979 de Jeremy HCS Davidson per a "un estudi exhaustiu de Hà-tiên en el seu context històric i en relació amb Óc-eo" com a indispensable per a una comprensió i interpretació precises del jaciment, encara no té resposta.[15]

El geògraf francès del segle XVIII, Jean-Baptiste Bourguignon d'Anville, va situar Cattigara a la desembocadura del riu Mekong ( Cottiaris ), on apareix al seu mapa, Orbis Veteribus Notus (El món conegut pels antics).[16]

Els estudis del segle XX han determinat que Cattigara de Ptolemeu es trobava a 8½° al nord de l'equador i va ser la precursora de Saigon com a port principal i dipòsit franc a la desembocadura del Mekong.[17]

El navegant i escriptor suec Björn Landström també va concloure, a partir de les instruccions de navegació donades per l'antic mercader i mariner Alexandre, que Cattigara es trobava a la desembocadura del Mekong.[18]

El "pare occidental de la història del sud-est asiàtic primerenc", George Coedès, va declarar: "A mitjans del segle III, Fu-nan ja havia establert relacions amb la Xina i l'Índia, i sens dubte és a la costa oest del golf de Siam on es troba el punt més llunyà assolit pels navegants hel·lenístics, és a dir, el port de Kattigara esmentat per Ptolemeu".[19] AH Christie va dir el 1979 que «la presència d'objectes, per pocs que fossin, de l'Orient romà» va afegir cert pes a la conjectura que Óc Eo era la Cattigara ptolemaica.[20] El distingit erudit clàssic alemany Albrecht Dihle va recolzar aquest punt de vista dient:

Segons el relat del viatge d'Alexandre al qual es refereix Ptolemeu, Kattigara només es pot situar al delta del Mekong, perquè Alexandre va anar primer per la costa est de la península de Malacca, cap al nord fins a Bangkok, i des d'allà també només per la costa cap al sud-est, i així va arribar a Kattigara. No sentim a parlar de cap altre canvi de rumb. A més, a Óc Eo, un empori excavat al delta occidental del Mekong, a l'antic regne de Fu-nan, han sortit a la llum troballes romanes del segle II després de Crist.[21]

Adhir Chakravarti va concloure: "Les restes arqueològiques desenterrades a Oc-Eo, al sud de Phnom Bà Thên, a la regió Trans-Bassac de Cochinxina, han demostrat sense cap mena de dubte que era un gran port de Fou-nan i, tal com suggereixen Mallaret i Coedès, es pot identificar amb l'empori Kattigara de Ptolemeu (= Skt Kirtinagara o Kottanagara )".[22]

L'eminent erudit de l'antiga civilització índia, Luciano Petech, va concloure: "Kattigara estava situada al delta del Mekong... A Go Óc Eo, a l'oest de Cotxinxina, juntament amb joies índies i miralls de bronze xinesos, es van excavar diversos objectes romans: perles, gemmes, cammei i, finalment, monedes romanes dels Antonins".[23]

Referències

  1. ↑ "Oc-Eo dans le delta du Mékong serait donc une identification plus probable": Germaine Aujac, Claude Ptolémée, Astronome, Astrologue, Géographe: Connaissance et Représentation du Monde habité, Paris, Editions du CTHS, 1993, p.125, n.10. See also Adhir Chakravarti, "The Economic Foundations of Three Ancient Civilizations of South-east Asia: Borobudur, Dvararavati and Angkor: Preliminary Report of a Study Tour in some countries of South-east Asia in April–May 1985", in Haraprasad Ray (ed.), Studies on India, China, and South East Asia: Posthumous Papers of Prof. Adhir Chakravarti, Kolkata, R.N. Bhattacharya, 2007, p.89; and Adhir Chakravarti, "International Trade and Towns of Ancient Siam", Our Heritage: Bulletin of the Department of Post-graduate Training and Research, Sanskrit College, Calcutta, vol. XXIX, part I, January–June 1981, pp1-23, nb p.9. An alternative proposed by J. L. Moens was that the name derived from the Sanskrit, Koti-nagara "Cape City", referring to its location near Cape Ca Mau, the southern point of Indochina: J. L. Moens, "De Noord-Sumatraanse Rijken der Parfums en specerijen in Voor-Moslimse Tijd," Tijdschrift voor Indische Taal-, Land- en Volkenkunde, LXXXV, 3, 1955, pp.325-336, p.335; also J. L. Moens, "Kotinagara het antieke handescentrum op Yava's. Eindpunt," Tijdschrift voor Indische Taal-, Land- en Volkenkunde, LXXXV, 3, 1955, pp. 437-48, p.448; and also W.J. van der Meulen, "Ptolemy's Geography of Mainland Southeast Asia and Borneo," Indonesia, no.19, April 1975, pp.1-32, p.17. Kasper Hanus and Emilia Smagur, “Kattigara of Claudius Ptolemy and Óc Eo: the issue of trade between the Roman Empire and Funan in the Graeco-Roman written sources”, Helen Lewis (ed.), EurASEAA14, Vol.1, Ancient and Living Traditions, Papers from the Fourteenth International Conference of the European Association of Southeast Asian Archaeologists, Summertown (Oxford), Archaeopress, 2020, pp.140-145, p.144.
  2. ↑ Paul Schnabel, „Die Entstehungsgeschichte des kartographischen Erdbildes des Klaudios Ptolemaios", Sitzungsberichte der Preussischen Akademie der Wissenschaften: Philosophisch-Historische Klasse, Verlag der Akademie der Wissenschaften, Bd.XIV, 1930, S.214-250, nb 239-243. Erich Polaschek, ‘Ptolemy's "Geography" in a New Light’, Imago Mundi, Vol. 14, (1959), pp. 17-37, nb pp.25 & 35. Bagrow, L. «The Origin of Ptolemy's Geographia». Geografiska Annaler. Geografiska Annaler, Vol. 27, vol. 27, 01-01-1945, p. 318–387, nb 322–323. DOI: 10.2307/520071. ISSN: 1651-3215. JSTOR: 520071.
  3. ↑ Ptolemaeus, Geography, 1.11.1-1.17.5 and 7.3.3-7.3.6
  4. ↑ Marcianus, Periplus of the Outer Sea, 1.15.46
  5. ↑ Adhir K. Chakravarti, "Early Sino-Indian Maritime Trade and Fu-Nan", D.C. Sircar (ed.), Early Indian Trade and Industry, Calcutta, University of Calcutta Centre of Advanced Study in Ancient Indian History and Culture, Lectures and Seminars, no. VIII-A, part I, 1972, pp. 101-117; also in The South East Asian Review (Gaya, India), vol. 20, nos.1 & 2, 1995, pp.5-14, p.10; and in India and South-East Asia Socio-econo-cultural Contacts, edited by N.N. Bhattacharyya, Kolkata, Punthi Pustak, 1998, p.413.
  6. ↑ lostcivilizations. «The mystery of Cattigara, the city located at the ends of the ancient world • Neperos» (en English). Neperos.com, 04-12-2023. [Consulta: 7 abril 2024].
  7. ↑ Albert Herrmann, "Der Magnus Sinus und Cattigara nach Ptolemaeus", Comptes Rendus du 15me Congrès International de Géographie, Amsterdam, 1938, Leiden, Brill, 1938, tome II, sect. IV, Géographie Historique et Histoire de la Géographie, pp. 123-8
  8. ↑ George E. Nunn, ‘The Three Maplets attributed to Bartholomew Columbus’, Imago Mundi, vol.9, 1952, 12-22, p.15; Helen Wallis, ‘What Columbus Knew’, History Today, vol.42, May 1992, pp.17-23; Edmundo O'Gorman, The Invention of America: An Inquiry into the Historical Nature of the New World and the Meaning of its History, Bloomington, Indiana University Press, 1961, pp.106-122.
  9. ↑ The letter, dated 14 March 1502, is published in Martin Fernandez de Navarrete, Coleccion de los Viages y Descubrimientos, 2nd. edn., Madrid, Imprenta Nacional, 1858, p.430; the covering letter to Columbus is published in A. Millares Carlo (ed.), Historia de las Indias por Fray Bartólome de las Casas, México, Fondo de Cultura Economica, 1951, Lib.2, cap.iv, pp.219-20.
  10. ↑ Letter dated 7 July 1503; quoted in J.M. Cohen (ed.), The Four Voyages of Christopher Columbus, Harmondsworth, Penguin, 1969, p.287.
  11. ↑ Viajes de Colon, Almirantazgo de Castilla (en castellà). Verlag nicht ermittelbar, 1858. 
  12. ↑ nunc cum eo loco quo Ptolemaeus Cattigaram longe vltra Aequatorem prominentem descripsit, et deinde alii adnectentes regnum Var, Moabar et alia incerta fere ratione, nulla post frequentes ultra citraque aequatorem navigationes terra continens inventa fuerit, sed insularum infinitus paene numerus: Reinerus Gemma Frisius, De Principiis Astronomiae et Cosmographiae, Louvain, 1530, caput xxx.
  13. ↑ Nicholas Sellers, The Princes of Hà-Tiên (1682-1867): the Last of the Philosopher-Princes and the Prelude to the French Conquest of Indochina: a Study of the Independent Rule of the Mac Dynasty in the Principality of Hà-Tiên, and the Establishment of the Empire of Vietnam, Brussels, Thanh-long, 1983, p.164.
  14. ↑ John Caverhill, "Some Attempts to ascertain the utmost Extent of the Knowledge of the Ancients in the East Indies", Philosophical Transactions, vol.57, 1767, pp. 155-174.
  15. ↑ Jeremy H.C.S. Davidson, "Archaeology in Southern Viet-Nam since 1954", in R. B. Smith and W. Watson (eds.), Early South East Asia: Essays in Archaeology, History, and Historical Geography, New York, Oxford University Press, 1979, pp.215-222, see p.216.
  16. ↑ Jean-Baptiste Bourguignon d' Anville, Eclaircissements géographiques sur la carte de l'Inde, Paris, Imprimerie Royale, 1753, pp.160-161; Jean Baptiste Bourguignon d' Anville, A Geographical Illustration of the Map of India, Translated by William Herbert, London, 1759, p.78; Atlas de d'Anville, 1786. Orbis Veteribus Notus
  17. ↑ Albert Herrmann, "Der Magnus Sinus und Cattigara nach Ptolemaeus", Comptes Rendus du 15me Congrès International de Géographie, Amsterdam, 1938, Leiden, Brill, 1938, tome II, sect. IV, Géographie Historique et Histoire de la Géographie, pp.123-8; Louis Malleret, L’Archéologie du delta du Mékong, Tome Troisiéme, La culture du Fu-nan, Paris, 1962, chap.XXV, "Oc-Èo et Kattigara", pp.421-54.
  18. ↑ Bjorn Landström, The quest for India : a History of Discovery and Exploration from the Expedition to the Land of Punt in 1493 B.C. to the Discovery of the Cape of Good Hope in 1488 A.D., in words and pictures, London, Allen & Unwin, 1964, p.56.
  19. ↑ George Coedès, "Some Problems in the Ancient History of the Hinduized States of South-East Asia", Journal of Southeast Asian History, vol.5, no.2, September 1964, pp.1-14. Coedès clarified what he meant in his book, Les Peuples de la Péninsule Indochinoise: Histoire – Civilisations (Paris, Dunod, 1962, pp.62, translated by H.M. Wright, The Making of South East Asia, Berkeley, University of California Press, 1966, p.58-59): "Now Fu-nan occupied a key position with regard to the maritime trade routes, and was inevitably a port of call both for the navigators who went through the Straits of Malacca and for those – probably more numerous – who made the transit over one of the isthmuses of the Malay Peninsula. Fu-nan may even have been the terminus of voyages from the Eastern Mediterranean, if it is the case that the Kattigara mentioned by Ptolemy was situated on the western coast of Indochina on the Gulf of Siam".
  20. ↑ A.H. Christie, "Lin-i, Fu-nan, Java", in R. B. Smith and W. Watson (eds.), Early South East Asia: Essays in Archaeology, History, and Historical Geography, New York, Oxford University Press, 1979, pp.281-7, see p. 286.
  21. ↑ Albrecht Dihle, Umstrittene Daten: Untersuchenen zum Auftreten der Griechen an Roten Meer, Köln und Opladen, Westdeutsch Verlag, 1964, S.30.
  22. ↑ Adhir Chakravarti, "International Trade and Towns of Ancient Siam", The South East Asian Review (Gaya, India), vol. 20, nos.1 & 2, 1995, p.20
  23. ↑ Luciano Petech, “Rome and Eastern Asia”, East and West [Roma], Year II, no.2, July 1951, pp.72-76, p.74; Jame DiBiasio, The Story of Angkor, Chiang Mai, Silkworm Books, 2013, p.10.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cattigara
Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Cattigara&oldid=417106»