Cava de' Tirreni
| Localització | |
 | |
| Estat • Regió • Província |
 ItàliaCampània Salern |
| Superfície | 36,46 km² |
| Altitud | 180 msnm |
| Població (2001) • Densitat |
52.616 hab. 1.443,12 hab/km² |
| Coordenades | 40° 42′ N, 14° 43′ E / 40.700°N,14.717°E{{#coordinates:40 | 42 | N | 14 | 43 | E | type:city(52616)_region:IT | | | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 84013
|
| Codi ISTAT | 065037
|
| Web | |
Cava de' Tirreni és un municipi italià, situat a la regió de Campània i a la província de Salern. L'any 2001 tenia 52.616 habitants.
La ciutat de Cava de' Tirreni està prop la costa italiana de la Mar Tirrena, a 5 km del començament de la Costa Amalfitana, sent realment la seva porta nord. El nucli principal està a 198 s.n.m., a la vall situada entre dues serralades: a l'est els Monts Picentini, predominantment dolomítics (Monte Caruso, Monte Sant'Adiutore, Monte Castello, Monte Stella, Monte San Liberatore i Colle Croce), a l'oest els Monts Lattari, predominantment calcaris (Monte Finestra, Monte Sant'Angelo, Monte San Martino e Monte Crocella). La cim més alta és Monte Finestra (1138 metrs). Als pujols que envolten el centre de la ciutat s'ubiquen diverses barriades.
Cava de' Tirreni limita al nord amb les comunes de Nocera Superiore, Roccapiemonte i Mercato San Severino, a l'est amb Baronissi, Pellezzano i Salerno, al sud amb Vietri sul Mare i Maiori, a l'oest amb Tramonti. La ciutat fa de frontissa entre l'àrea geogràfica del camp de Noccera Superiore (morfologia plana i economia agrícola i industrial) i la de la península sorrentina-amalfitana (morfologia muntanyosa i economia de tipus turística).
Evolució demogràfica
<timeline> Colors=
id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.7) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:455 height:373 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:55000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo
BarData=
bar:1861 text:1861 bar:1871 text:1871 bar:1881 text:1881 bar:1901 text:1901 bar:1911 text:1911 bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001
PlotData=
color:barra width:20 align:left bar:1861 from:0 till:19713 bar:1871 from:0 till:20918 bar:1881 from:0 till:21213 bar:1901 from:0 till:23415 bar:1911 from:0 till:23817 bar:1921 from:0 till:26582 bar:1931 from:0 till:30085 bar:1936 from:0 till:33051 bar:1951 from:0 till:39088 bar:1961 from:0 till:42231 bar:1971 from:0 till:46406 bar:1981 from:0 till:50667 bar:1991 from:0 till:52502 bar:2001 from:0 till:52616
PlotData=
bar:1861 at: 19713 fontsize:S text:19.713 shift:(-8,5) bar:1871 at: 20918 fontsize:S text:20.918 shift:(-10,5) bar:1881 at: 21213 fontsize:S text:21.213 shift:(-10,5) bar:1901 at: 23415 fontsize:S text:23.415 shift:(-10,5) bar:1911 at: 23817 fontsize:S text:23.817 shift:(-10,5) bar:1921 at: 26582 fontsize:S text:26.582 shift:(-10,5) bar:1931 at: 30085 fontsize:S text:30.085 shift:(-10,5) bar:1936 at: 33051 fontsize:S text:33.051 shift:(-10,5) bar:1951 at: 39088 fontsize:S text:39.088 shift:(-10,5) bar:1961 at: 42231 fontsize:S text:42.231 shift:(-10,5) bar:1971 at: 46406 fontsize:S text:46.406 shift:(-10,5) bar:1981 at: 50667 fontsize:S text:50.667 shift:(-10,5) bar:1991 at: 52502 fontsize:S text:52.502 shift:(-10,5) bar:2001 at: 52616 fontsize:S text:52.616 shift:(-10,5)
TextData=
fontsize:S pos:(20,20) text:font ISTAT
</timeline>
Clima
El clima és típicament mediterrani, caracteritzat per hiverns temperats i estius amb pluges escasses: les característiques orogràfiques del territori fan que la ciutat, a causa de les muntanyes que la circumden sigui protegida dels vents i tingui una major freqüència de precipitacions respecte a les puges de les poblacions veïnes de la costa.
Etimologia
El nom de Cava ès molt discutit. La seva etimologia podria provindre de cavea, l'antic amfiteatre: vall circumdada per muntanyes. Segons altres opinions el nom Cava significa gruta i prové de l'existència d'algunes coves, la més famosa és l'anomenada cova Arsicia, on va ser fundada l'Abadia Benedictina de la Santíssima Trinitat. Altra hipòtesi és la derivació de caba, referida a la via Caba que conectava Salerno amb Nàpols jà a l'Edat mitjana i recorria tota la vall.
L'apel·latiu de' Tirreni donat a la ciutat de Cava es deu a la identificació, actualment considerada poc fiable, del primer nucli present a la vall amb l'assentament etrusc de Marcina, citat pel geògraf Estrabó al segle I d.C.
Proclamada ciutat el 7 d'agost de 1394 pel papa Bonifaci IX, i va ser finalment oficialitzat el 23 d'octubre de 1862 per Vittorio Emanuele II de Piemont.
El topònim de la ciutat és també escrit en la forma no oficial de "Cava dei Tirreni"
Història
Des de les costes del golf de Salerno, els primers habitants de la vall eren atacats a sovint pels pirates, i per tant es van retirar cap a l'interior per evitar les freqüents incursions, amb l'establiment de les primeres cases de l'actual Cava.
Mentrestant, legions romanes provinents de la creació d'Alphaterna Nuceria sovint creuaven la vall de Marcina per ariibar al sud d'Itàlia. Encara no s'ha trobat la ubicació geogràfica real o l'origen del nom de Marcina.
La zona va ser habitada per descomptat en l'època romana, i això es posa de manifest pels resultats de les restes de l'època imperial (I-II d.C.). Però no s'ha trobat cap poblament de certa grandària.
Algunes famílies nobles romanes, entre elles la del cònsol Metel (d'on deriva el nom encara en ús "vall Metelliana") es van instal·lar a la vall de Cava. Una demostració són algunes troballes arqueològiques en el lloc de Pregiato, Santa Lucia i Sant Cesareo. Les restes d'un enorme aqüeducte, el més notable del sud d'Itàlia, que es remunta a l'època imperial, s'eleven aigües avall de la font de Frestola, al peu de l'Abadia de la Santíssima Trinitat, amb tres fileres d'arcs. L'aqüeducte, que es remunta al segle I-II a.C., transportava aigua a la veïna Nuccera.
Una altra evidència d'aquest període és un altar de marbre blanc amb una inscripció en llatí revela el seu caràcter funerari. Es trobà a un metre de profunditat durant la construcció d'una carretera, ara via Alfonso D'Amico, es conserva a l'antic convent de Santa Maria al Rifugio.
Enllaços externs
