Vés al contingut

Cayuses

De Viki.cat
Cayuse

Els cayuses són una tribu índia del grup wailatpua, que parla una llengua aïllada però relacionada amb el grup penutià. S'anomenen a ells mateixos tetawken, "nosaltres, el poble".

Localització

Vivien a les Blue Mountains d'Oregon. Actualment viuen a la reserva Umatilla (Oregon), però el seu quarter general és a Pendleton.

Demografia

Els cayuses el 1904 eren 404 individus, i el 1960 havien baixat a 384. Segons el cens dels EUA del 2000, els cayuses eren 60 purs, 29 amb altres tribus, 34 amb altres races i 3 amb altres races i altres tribus. En total, 126 individus. Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Umatilla d'Oregon hi havia 2.154 habitants (1.855 en el rol tribal).

Costums

Els cayuses antigament foren coneguts per la seva riquesa en la possessió de cavalls, i àdhuc donaren nom a una espècie de poni. Foren proveïdors de cavalls a moltes tribus de la zona.

Tenien dues llengües, una d'ús quotidià, i l'altra emprada en el Consell de la Tribu. Vivien en cabanes oblongues o en tipis fets de branques de matolls. Les dones duien barrets de palla cònics i mantes guarnides amb granissa de vidre. Els homes duien camises d'ant amb forats i serrells.

En la resta de trets eren semblants a les altres tribus de la plana, i la seva unitat social era la família.

Umapine (Wakonkonwelasonmi), cap cayuse, 1909

Història

Els cayuses no foren gaire coneguts fins que el 1836 es va establir entre ells el missioner Marcus Whitman, qui va fundar-hi la Wailatpua Mission, amb la seva esposa Narcissa Whitman i Eliza Spalding. Llurs relacions amb els cayuses eren irregulars, i quan el 1847 els caps Tilokaikt i Tomahas, malalts, van anar a la missió per demanar medicines, Marcus es negà a donar-se-las, i per aquesta raó els dos indis el mataren amb 13 indis més. Així començaria l'anomenada Guerra Cayuse. En el transcurs, Cornelius Gilliam va matar 30 cayuses i palus al seu campament, però fou mort en combat pels indis.

La guerra es va acabar el 1850, quan els dos cabdills, Tilokaikt i Tomahas, foren fets presoners i penjats de la forca. Per aquest motiu, el 1853-1855 foren duts a la Reserva Umatilla amb altres tribus oregonianes, però això els va esperonat a donar suport a les revoltes dels Yakama el 1855, dels bannock el 1878 i a la dels nez percé.

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Vegeu també