Cenomans

Els cenomans (llatí cenomani o cenomanes o commoni, també segobrii o sebrogigii, o sigui segobris o segobrigis) foren un poble gal de la Gàl·lia Cèltica que Cèsar esmenta com aulercis cenomans. Vivien al est dels carnuts entre el Sena i el Loira a la regió del Maine. Tot i que considerats lígurs el seu nom era celta (sego i brigos : "(els de) la forta tribu"; brigos es transcriu briges en grec. En territori dels segobrigis es diu que els foceus van fundar Massàlia.

La seva capital fou, segons Ptolomeu, Vindinum. Es van unir a Vercingètorix el 52 aC i van enviar cinc mil homes a Alèsia.

Un altre grup de cenomans vivia a la Gàl·lia Cisalpina, al nord del Po, entre els ínsubres a l'oest i els vènets a l'est. Les seves ciutats principals eren Brixia i Verona, segons Livi, i Brixia i Cremona segons Plini; Ptolomeu també els hi assigna Bèrgam i Mantua

Van arribar a Itàlia vers el segle VI aC expulsant els etruscs i establint-se als seus territoris del riu Po. Foren sempre amics dels romans i durant la guerra dels gals, el 225 aC, quant els ínsubres i els bois van combatre Roma, cenomans i vènets van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil homes. També van romandre lleials quan Anníbal va envair Itàlia i van combatre a Trèbia. Però al final de la guerra es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per Amílcar (200 aC) i l'any següent es van unir als ínsubres, però quant foren derrotats pel cònsol Gai Corneli Cetege el 197 aC en una batalla en la que es capturà al cartaginès Amílcar. no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats. El 49 aC van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la Transpadana.