Centre Nacional Català
El Centre Nacional Català fou un grup polític catalanista fundat a Barcelona el 3 de setembre de 1899 per elements de la Unió Catalanista contraris a l'apoliticisme de la Unió. Entre els fundadors hi havia conservadors com Ramon d'Abadal i Calderó, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer i Callís, i liberals i republicans com Jaume Carner i Romeu, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carbó.
El seu programa polític era el recollit a les bases de Manresa del 1892, i definia el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa política nacional oberta a tots els catalans independentment de la seva ideologia. El president del CNC fou Narcís Verdaguer i Callís, el vicepresident Jaume Carner i Romeu i el secretari Enric Prat de la Riba. El 25 d'abril de 1901 es fusionà amb la Unió Regionalista per a formar la Lliga Regionalista.