Cerbi

Cerbi
Localització

Poble del terme de la Guingueta d'Àneu, abans del d'Unarre
• Regió • Comarca • Municipi	Catalunya Alt Pirineu i Aran Pallars Sobirà La Guingueta d'Àneu
Superfície	km²
Altitud	1,420,8 msnm
Població (2011) • Densitat	17 hab.
Coordenades	{{#invoke:Coordenades\|coord}}{{#coordinates:42\|38\|Plantilla:Puntdecimal\|N\|1\|9\|Plantilla:Puntdecimal\|E\|type:city(17)_region:ES-CT\|primary\|name=}}
Codi postal	`25588`

Cerbi és un poble del terme municipal de La Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic terme d'Unarre.

Està situat enlairat a la dreta del Riu d'Unarre, a la part més alta i septentrional del terme.

Fins al 1847 gaudí d'ajuntament propi, però en no assolir el mínim de 30 veïns (caps de casa) que marcava la llei fou agregat a Unarre.

El poble de Cerbi té l'església parroquial de Sant Serni; a més, dins del poble hi ha també la capella de la Immaculada, actualment en ruïnes. En terme de Cerbi, molt al nord, hi ha l'ermita de Sant Beado.

Etimologia

Joan Coromines estableix^[1] l'etimologia de Serbi -tal i com l'escriu l'insigne filòleg- a partir de les arrels basques açeari (guineu) i bide (camí). Camí de guineus seria, doncs, la interpretació del nom del poble de Cerbi o Serbi.

Geografia

El poble de Cerbi

Les cases del poble ^[2]

Casa Andreuat
Casa Badia
Casa Batlle
Casa Capella

Casa Capità
Casa Cortina
Casa Legulló
Casa Lluís de Ton

Casa Magina
Casa Miqueu
Casa Mosset
Casa Mossèn Anton

Casa Pepeta
La Rectoria
Casa Rutxe
Casa Senyoret

Casa Sibilló
Casa Ton
Casa Txapela
Casa Tereseta

Història

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Servi declara^[3] 10 focs laics i 3 d'eclesiàstics (uns 65 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...^[4] a Serví. Hi diu que és un agregat del districte municipal d'Unarre, situat en una petita vall, dins de la Vall d'Àneu. La combaten els vents del nord i del sud. El clima és fred, propens a pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 21 cases i l'església parroquial de Sant Sadurní, servida per un rector ordinari. Hi havia diverses fonts per a provisió del veïnat. Les terres són fluixes, pedregoses i molt muntanyoses, encara que despoblades. S'hi collia blat, sègol, patates i fenc. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment vacum, i hi havia caça de llebres, perdius, molts isards i alguns óssos; hi havia poca pesca de truites. Comptava amb 40 veïns (caps de casa) i 66 ànimes (habitants).

Referències

↑ Coromines 1997.
↑ Montaña 2004.
↑ Mossèn Jaume Sentquirgo, Mossèn Jaume Sebília i Mossèn Joan Sentquirgo, preveres; Joan Sentquirgo, Joanet de Farrer, Casa de Ramonic, Casa de Sanç, Joan Arnau de Sebília, Joanot Sentquirgo, Vicenç Sentquirgo, Joanico de Guillemet, Joan de Sebília i Joan de Guillemó, cobridor. Iglésias 1981, p. 80.
↑ Madoz 1845.

Bibliografia

Plantilla:Citar llibre
Plantilla:Citar llibre
Plantilla:Citar llibre
Plantilla:Citar llibre Edició facsímil: Plantilla:Citar llibre
Plantilla:Citar llibre

Enllaços externs

[1] Coromines 1997.

[2] Montaña 2004.

[3] Mossèn Jaume Sentquirgo, Mossèn Jaume Sebília i Mossèn Joan Sentquirgo, preveres; Joan Sentquirgo, Joanet de Farrer, Casa de Ramonic, Casa de Sanç, Joan Arnau de Sebília, Joanot Sentquirgo, Vicenç Sentquirgo, Joanico de Guillemet, Joan de Sebília i Joan de Guillemó, cobridor. Iglésias 1981, p. 80.

[4] Madoz 1845.

[1]

[2]

[3]

[4]