Cesària


Una cesària és una intervenció quirúrgica realitazada durant un part bé amb complicacions greus o bé en un cas de violència obstètrica. La cesària consisteix en una incisió a l'abdomen (anomenada laparotomia) fins a l'úter de la mare per a extreure-hi ràpida i fàcilment un o més fetus. Una cesària és una cirurgia major, amb tots els riscos i events que això comporta. El postpart és més difícil i dolorós després d'una cesària que d'un part natural.
No s'ha de confondre amb l'episiotomia, que és una incisió en el perineu.
Etimologia
- Probablement deriva del verb llatí caedere, «tallar» fer una cisura.
- Possiblement podria ser del nom de Juli Cèsar, que segons alguns va ser parit d'aquesta manera.[1]
- La llei romana prescrivia que el procediment es fes en una dona moribunda per a salvar el nadó i la llei s'anomenà lex caesarea, essent potser aquest terme l'origen del nom.
Molt probablement és una combinació de les tres etimologies.
Descripció
La cesària és un tall profund es fa per sobre de la pelvis, durant el part, per a poder agafar ràpidament el nonat directament amb les mans. Antigament la secció es tallava verticalment, del melic fins al pubis, però a l'actualitat es tendeix a aprofitar el plec dèrmic horitzontal a la "marca del biquini".
La cesària obliga a l'aplicació d'anestèsia a la mare durant el part del seu fill. Generalment la mare rep anestèsia regional (espinal) o epidural. Actualment és rara l'anestèsia general, que no permetia que la mare estigués desperta durant el part i a més sedava el nadó.
Abans la cicatriu podia estar cosida amb grapes, però avui es considera una millor opció un fil de sutura especial tal que no cal treure els punts, ja que es rearsorveiexen sols, perquè es considera menys agresiu per la mare.
Les hores posteriors a una cesària les mares solen demanar analgèsics per a suportar millor l'extrem dolor i habitualment no poden incorporar-se el primer dia. Unes dues setmanes després, temps mínim en que triguen els teixits a cicatritzar, les mares així intervingudes necessiten mètodes analgèsics (medicació, aplicació de fred o de calor sobre la ferida, etc.), una correcta higiene (rentat i sobretot assecat) de la cicatriu per a evitar infeccions i algunes dones opten per l'aplicació de cremes hidratants. Sovint el frec amb la roba és molest o dolorós, així com els moviments que estirin la pell abdominal, cosa que fa més cansada i dificultosa la cura del nonat. La recuperació total de la mobilitat perduda a causa dela intervenció dura vàries setmanes.
Cesàries consecutives
Actualment ja no es segueix la norma de després de cesària sempre una altra cesària, a menys que la causa que va originar la primera cesària es mantingui, i no són infreqüents els parts normals (sense cesària) de segons fills després d'haver patit una cesària al naixement de germans més grans.
Tipus
N'hi ha tres tipus:
- La incisió clàssica és longitudinal en la linía mitjana, que permet més espai en el part. Es fa servir poc perquè pot donar complicacions.
- La més comuna actualment és la del segment inferior, amb un tall transversal just per sobre de la vora de la bufeta (línia del bikini). La pèrdua de sang és menor i la reparació més fàcil.
- Una histerectomia cesària es el part mitjançant la cesària i posterior extracció de l'úter, que es pot realitzar en casos de sagnat intractable o quan la placenta no es pot separar de l'úter.
- De vegades se n'han fet altres tipus, com l'extraperitoneal o la de Porro.
Actualment s'insta al pare a presenciar-la per compartir l'experiència amb la seva parella. L' anestesiòleg usualment descobreix temporalment el camp quan el nadó surt per a que els pares el puguin veure.
Indicacions
Els ginecòlegs recomanen la cesària quan el part vaginal pot ser arriscat per causes com:
- Treball de part perllongat o distòcia
- Sofriment fetal aparent
- Sofriment maternal aparent
- Complicacions com pre-eclampsia o eclampsia
- Naixements múltiples
- Mala colocació del nadó, (cap cap amunt en lloc de cap la pelvis)
- Presentació anormal
- Inducció del treball de part fallida
- Part instrumental fallit
- Nadó molt gran (macrosomia)
- Placenta molt baixa placenta prèvia
- Pelvis contreta
- Evidència d'infecció intrauterina
- Problemes de guariment del perineu, derivats del part o de la malaltia de Crohn, per exemple.
Riscos
La taxa de mortalitat per a les cesàries i el part vaginal, al món occidental baixa constantment. El 2000, la taxa de mortalitat en cesàries als Estats Units van ser 20 per milió,[2] i el Servei Nacional de Salut britànic informa que el risc global de mort per al nadó no s'incrementa en les cesàries.[3] No obstant això, és complicat comparar directament les taxes de mortalitat dels parts vaginals i cesàries, doncs les dones amb condicions mèdiques greus, o els embarassos d'alt risc, sovint requereixen una cesària que poden distorsionar les xifres de mortalitat.
Els nadons obtinguts per cesària acostumen a tenir problemes inicials per a respirar. El dolor de la intervenció pot ser intens i la recuperació completa de la mobilitat pot trigar setmanes.
Violència obstètrica
Alguns equips mèdics efectuen cesàries per rutina o per a fer el part més ràpid. Se sap que cal esperar de 12 a 16 hores per a una dilatació normal, i que no esperar aquests temps indueix a la necessitat de cesàries i altres possibles complicacions que es podrien evitar amb un respecte dels temps de la fisiologia humana.[4] Totes les mares tenen dret a ésser informades i a escollir com volen viure el seu procés reproductiu, i a no estar obligades que un estrany els efectui una cesària si no és necessari o si ella, com a mare i propietària del seu cos, no vol. Segons un estudi de l'OMS, al món es fan per cesària un 44% dels parts en clíniques privades i un 29% als hospitals públics, tot i que només haurien de ser-lo, per causa justificada, com a molt un 15%. Referent a Espanya, segons l'OMS hi ha uns 450.000 parta anuals, dels quals 115.000, més d'un 25%, són per cesària, gairebé la meitat (50.000 de les 115.000) de cesàries a Espanya, segons la OMS, èren innecesàries. També s'observa un increment de cesàries els divendres i els dies abans de festius, així com una disminució en caps de setmana, festius i nits.
Algunes organitzacions i associacions inclouen la cesària com a una acció de violència obstètrica[5] i alguns països, en el cas que no s'hagi informat correctament la mare, que aquesta no l'hagi expressament consentit (es presuposa que hom li demana) o que s'estimi que no era absolutament necessari, es tracta d'un delicte penat per la llei.[6][7][8]
Aspectes socials i econòmics
L'Organització Mundial de la Salut estima que la taxa de cesàries entre tots els naixements en països desenvolupats econòmicament es troba entre el 10% i el 15%, comparat amb prop de 20% al Regne Unit i 23% als Estats Units. A mitjans del segle XIX la mortalitat al Regne Unit per cesària era del 85%.
Hi ha preocupació per cesàries realitzades fora de les necessitats mèdiques, per exemple és més econòmic, per a un centre mèdic, una cesària ràpida que un part normal, deu vegades més llarg, al qual les sales i els llits estan ocupats durant més temps, cosa que es tradueix en una necessitat de més espai (més diners) a igual nombre de clients, i conseqüentment una menor eficiència econòmica. La quantitat de recursos humans, i sobretot la seva qualitat (cosa que en principi implica més formació i experiència, que es tradueix en salaris més elevats), és necessàriament major en una organització que ofereixi veritable assistència personal i individualitzada, que escolti i sàpiga actuar en tot moment, que unes persones que actuin mecànica i rutinàriament amb accions i decicions presses per si de cas. Molts autors consideren el percentatge de cesàries i d'episionomies com un indicador inversament proporcional a la qualitat d'un centre mèdic: a major nombre d'aquestes, pitjor qualitat.
Referències
- ↑ Goldsworthy, Adrian, Cèsar, pág. 55
- ↑ Pai, Madhukar «Medical Interventions: Caesarean Sections as a Case Study» (en anglès). Economic and Political Weekly, 35, 31, 2000, p. 2755–61.
- ↑ «Risks of caesarean sections» (en anglès). NHS, 31-10-2007. [Consulta: 15 abril 2011]. «the overall risk of death for the baby at birth was not increased by caesarean and caesarean sections»
- ↑ Violencia obstétrica: Dolores de parto Revista Acción, 15-28 de febrer de 2010 (castellà)
- ↑ National organization for women expands definition of reproductive freedom National Organization for Women National Conference; Committee on Health and Reproductive Rights; 1999 (anglès)
- ↑ Violencia obstétrica de Gidder Benítez Guerra, professor a la càtedra de Clínica Obstètrica “A”, publicat a la revista de la Facultat de Medicina de Veneçuela, a Caracas.2008. (castellà)
- ↑ A Veneçuela, Ley Orgánica sobre el Derecho de las mujeres a una vida libre de violencia.
- ↑ A Argentina, Ley Orgánica sobre el Derecho de las Mujeres a una Vida libre de Violencia.
Bibliografia
- Williams Obstetrics. 14ª edición. Appleton Century-Crofts, New York, 1971, páginas 1163-1190.
Enllaços externs
- Estrategias para disminuir las tasas de cesáreas Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia. (castellà)
- Caesareans and VBACs FAQ: a private research site (anglès)
- Practical tips for cesarean recovery (anglès)
- VBAC Backlash, "Why are hospitals forbidding women who have had C-sections the right to have vaginal births?" Slate, Dec. 2004 (anglès)