Cesari de Nazianze
| confessor | |
|---|---|
| Nom secular | Καισάρειος (Kaisáreios Nazianzos), Caesarius Nazianzenus |
| Naixement | ca. 331 Arianzum, prop de Nazianzum (actual Nenizi, prop d'Aksaray, Capadòcia, Turquia) |
| Defunció | ca. 368 Arianzum |
| Enterrament | Nazianze (tomba no localitzada) |
| Commemoració en | Església catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme, luteranisme |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 25 de febrer |
| Fets destacables | Metge i germà de Gregori de Nazianze |
Sant Cesari de Nazianze (Caesarius, Καισάρειος) fou un metge grec més conegut com a germà de Gregori Nazianzè el teòleg. Fill de pares cristians (el seu pare Gregori era bisbe de Nazianzus) fou educat en la religió cristiana i enviat a Alexandria per seguir els seus estudis progressant en geometria, astronomia, aritmètica i medicina.
Va prendre la professió de metge i es va establir a Constantinoble on va gaudir de gran reputació i va acabar com a metge de l'emperador Constanci II (337-361). En pujar al tron Julià l'Apòstata, Cesari fou invitat a fer apostasia, però va refusar i va retornar al seu país. El 364 fou cridat altre cop a la cort per Jovià, i va ser força estimat per aquest, Valent i Valentinià I, i un d'aquestos el va nomenar qüestor a Bitínia. Es va salvar de manera miraculosa al terratrèmol de Nicea.
Va morir el 369. El seu germà va pronunciar la seva oració funerària.
Sota el seu nom es conserva una obra curta titulada Πεύσεις, Quaestiones Theologicae et Philosophicae, però la seva autoria és discutida.
Fou declarat sant i la seva memòria es commemora el 25 de febrer.