Cianur
Un cianur és un compost químic que conté el grup ciano, -C≡N. El terme cianur es refereix sovint a sals de l'anió CN-, gran part de les quals són tòxiques.
Aparició
Els cianurs els produeixen certs bacteris, fongs, i algues i es troben en un gran nombre de plantes. Es troben cianurs, però en petites quantitats, en certes llavors i pinyols de fruits, per exemple, en les llavors de les pomes, mango, préssec, i ametlles amargants.[1] En les plantes, els cianurs normalment estan enllçats amb molècules de sucres en la forma de glucòsids cianogènics i defensen la planta de les agressions dels herbívors. Les plantes tropicals que són font de la tapioca també contenen glucòsids cianogènics.[2][3]
El radical cianur, CN· s'ha identificat en l'espai interestel·lar.[4]
El cianur d'hidrogen és produeix per la combustió o piròlisi de certs materials sota condicions deficients en oxigen. Per exemple es pot detectar en el fum del tabac. Certs plàstics, especialment els derivats d'acrilonitril, alliberen cianur d'hidrogen quan s'escalfen o es cremen.[5]
Química de coordinació
L'anió cianur és un potent lligand per a molts metalls de transició.[6] La molta lta afinitat dels metalls per aquest anió pot ser atribuït a la seva càrrega negativa, compacitat i capacitat de participar en enllaços n. Els complexes bén coneguts inclouen:
- hexacianurs [M(CN)6]3− (M = Ti, V, Cr, Mn, Fe, Co), amb forma d'octahedre;
- els tetracianurs, [M(CN)4]2− (M = Ni, Pd, Pt), de geometria planar quadrada;
- els dicianurs [M(CN)2]− (M = Cu, Ag, Au), de geometria linear.
El pigment de color blau fosc Blau de Prússia, usat per a fer blueprints, deriva del complexes de cianurr de ferro. El blau de Prússia pot produir cianur d'hidrogen si s'exposa a àcids forts.
Certs enzims, per exemple les hidrogenases, contenen un lligand cianur unit al ferro en els seus llocs actius. La biosíntesi del cianur en les [NiFe]-hidrogenases procedeix del fosfat de carbamoil el qual es converteix tiocianatde cisteïnail, el donador CN−.[7]
Toxicitat
L'ió cianur, potencialment letal, actua com a tòxic a través de la inhibició del complex citocrom c oxidasa, i per tant, bloquejant la cadena transportadora d'electrons, sistema central del procés de respiració cel·lular. Si bé la seva efectivitat a baixes concentracions és fulminant, l'individu mor sota dolorosos espasmes i convulsions que poden trigar des de deu segons a uns minuts. També és conegut per la seva denominació militar AN (per a l'cianur d'hidrogen, HCN) i CK (per al clorur de cianogen, NCCl).
Durant la Segona Guerra Mundial s'utilitzà un instecticida fet a base de cianur, el Zyklon B, per a matar éssers humans a les cambres de gas.
Referències
- ↑ «ToxFAQs for Cyanide». Agency for Toxic Substances and Disease Registry, {{#invoke:data|data_format|July 2006|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ Anon. «Facts about cyanide:Where cyanide is found and how it is used». CDC Emergency preparedness and response. Centers for Disease Control and Prevention, {{#invoke:data|data_format|27 January 2004|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Sharpe, A. G. The Chemistry of Cyano Complexes of the Transition Metals; Academic Press: London, 1976
- ↑ Plantilla:Citar publicació