Vés al contingut

Australoheros facetus

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Cichlasoma facetum)
Infotaula d'ésser viuAustraloheros facetus
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

Australoheros facetus
Australoheros facetus

Australoheros facetus és una espècie de peix de la família dels cíclids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia

  • Els mascles poden assolir els 19,3 cm de longitud total.[4]
  • Forma ovalada, arrodonida, de cos alt i que dóna la sensació de robustesa.
  • Presenta 15 espines dorsals.
  • Hi predominen els tons grocs amb els grisos-verdosos i negres, canviant segons el seu estat d'ànim. Té, a més, 9 franges verticals de color negre.
  • Presenta dimorfisme sexual: els mascles són més grans i compten amb aletes més punxegudes i acolorides, especialment en l'època de reproducció.[5]

Distribució geogràfica

Es troba a Sud-amèrica: riu Paranà (Argentina) i rius costaners d'Uruguai i Rio Grande do Sul (Brasil).[4] Ha estat introduït en el sud de Portugal i de l'Estat espanyol (riu Ardila, afluent del riu Guadiana).[6][5]

Vida en captivitat

Aigua

El seu pH ha d'estar entre 6.5-7.5.[5]

Hàbitat

Se sent còmode en un aquari a partir dels 100 litres, amb pedres planes, troncs i plantes robustes.[5]

Temperatura

Aquest peix, al seu hàbitat original, està adaptat a suportar mínimes a l'hivern que poden baixar dels 8ºC i màximes a l'estiu que superen els 30ºC. En aquaris és aconsellable mantenir-lo entre 18 i 26ºC i, si és possible, oferir-li diferents estacions climàtiques al llarg de l'any d'acord amb les que té en el seu hàbitat natural ja que, així, guanya en salut i redueix el seu metabolisme, la qual cosa es tradueix en una major esperança de vida.[5]

Alimentació

Menja preferentment aliment viu, tot i que també accepta insectes, trossos de carn, quelcom de plantes aquàtiques (Egeria (Elodea), enciam, etc.), farinetes i escates de peix (entre 2-3 vegades a la setmana). El seu aliment natural és Jenynsia multidentata i Jenynsia lineata, els quals són vivípars prolífics.[5][7]

Reproducció

Necessita pedres on realitzar la posta, la qual és molt nombrosa: supera amb escreix els 400 ous. En formar-se la parella, aquesta allunyarà a tot intrús de la zona i la femella, preferentment, començarà a netejar la pedra escollida per fer la posta. Alhora, el mascle desenvolupa unes ratlles negres i la zona immediatament inferior de la seua boca esdevé negra fins a les aletes ventrals. Ambdós progenitors tenen cura de la posta i la ventilen fins al moment de l'eclosió (al cap de 72-96 hores). Després de néixer, és la femella qui, normalment s'encarrega d'agafar les larves amb la seua boca i traslladar-les de lloc. Les larves, al quart o cinquè dia, hauran absorbit llurs sacs vitel·lins i serà el moment de subministrar-les artèmies.[5]

Comportament

Observacions

Fou la segona espècie de cíclid en ser exportada a Europa i la primera en ser reproduïda en captivitat gràcies a l'alemany Ludwig Slaby l'any 1894.[5]

Referències

  1. ↑ Rícan, O. & S. O. Kullander 2006. Character- and tree-based delimitation of species in the 'Cichlasoma' fasciatum group (Teleostei, Cichlidae) with the description of a new genus. 1-17.
  2. ↑ BioLib (anglès)
  3. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ 4,0 4,1 FishBase (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Atlas Dr. Pez (castellà)
  6. ↑ J. Tola, E. Infiesta, 2002. Peces continentales de la Península Ibérica. Ed. Jaguar. P. 184. ISBN 8495537257.
  7. ↑ El Acuarista (castellà)

Bibliografia

  • Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
  • Elvira, B., (1995): Native and exotic freshwater fishes in Spanish river basins. Freshwater Biology 33: 103-108.
  • Elvira, B. & A. Almodovar, (2001): Freshwater fish introductions in Spain: facts and figures at the beginning of the 21st century. Journal of Fish Biology 59 (Supplement A): 323-331.
  • Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
  • Jenyns, L. 1840-1842. Fish. A: The zoology of the voyage of H. M. S. Beagle, under the command of Captain Fitzroy, R. N., during the years 1832 to 1836. Londres: Smith, Elder, and Co. Issued in 4 parts. Fish, Voyage Beagle: i-xvi + 1-172, Pls. 1-29.
  • Kullander, S.O. (1998). "A phylogeny and classification of the South American Cichlidae (Teleostei: Perciformes)". A L.R. Malabarba, R.E. Reis, R.P. Vari, Z.M. Lucena i C.A.S. Lucena (eds.). Phylogeny and classification of neotropical fishes. Porto Alegre, Brasil: EDIPUCRS. pp. pp. 461-498. ISBN 978-85-7430-035-1.
  • Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Ottoni, F.P. & W.J.E.M. Costa. 2008. Taxonomic revision of the genus Australoheros Rícan & Kullander, 2006 (Teleostei: Cichlidae) with descriptions of nine new species from southeastern Brazil. Vertebrate Zoology, 58 (2): 207-232.
  • Ribeiro, F., R. L. Orjuela, M. F. Magalhães & M. J. Collares-Pereira, 2007. Variability in feeding ecology of a South American cichlid: a reason for successful invasion in mediterranean-type rivers? Ecology of Freshwater Fish. Vol. 16, Issue 4, pàgines 559-569.
  • Říĉan, O. i S. O. Kullander, 2006: Character- and tree-based delimitation of species in the 'Cichlasoma' facetum group (Teleostei, Cichlidae) with the description of a new genus. Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research = Zeitschrift für zoologische Systematik und Evolutionsforschung v. 44 (núm. 2): 136-152.
  • Rícan, O. & Kullander, S.O. 2008. The Australoheros (Teleostei: Cichlidae) species of the Uruguay and Parana River drainages. Zootaxa, 1724: 1-51.
  • Römer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
  • Természetkalauz: Édesvízi halak, Magyar Könyvklub, Budapest, 1996. ISBN 963 547 140 8.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs