Cincia
Cincia o muneralis, fou una llei aprovada en plebiscit en temps del tribú de la plebs Marc Cinci Aliment (204 aC) que va portar el nom de Da Donis et Muneribus (Cic. de Orat. ii. 71, ad Aft. i. 20 ; Liv. xxxiv. 4.) i versava sobre les donacions. La facultat de donar no estava reconeguda legalment abans d'aquesta llei. Llavors eren cònsols Publi Semproni Tudità i Marc Corneli Cetege.
Es va compondre de tres capítols: el primer que establia que no es podrien rebre donacions per defensar una causa (els plebeus sovint havien de fer donacions importants als advocats a les calendes de gener, aniversaris i festes saturnals, per obtenir defensa gratuïta contínua); va caure en desús i August la va renovar i va imposar penes de quatre vegades el donat a l'infractor, però altre cop va caure en desús; Claudi va establir un pagament únic de deu sestercis pels oradors i Neró va voler incrementar aquesta quantitat però finalment va restar igual; Trajà va exigir jurament als oradors de que no havien rebut res més que els deu sestercis, però sempre fou esquivada.
El segon capítol va limitar les donacions a determinades quantitats (no és coneix la quantitat que alguns suposen que fou 200 aureus) excepte quan era per finalitat pública, a canvi d'un servei convingut, o als parents propers (aquesta darrera excepció es va establir en temps d'Antoní Pius, però després l'excepció fou abolida fins al temps de Constantí I el Gran).
El capítol tercer establia la necessitat de tradició (entrega) de la cosa donada i el requisit de la mancipatio, excepte les donacions per causa de mort i les condicionals.
- Puente y Franco, Antonio de; Francisco Díaz, José Francisco. Historia de las leyes, plebiscitos i senadoconsultos más notables desde la fundación de Roma hasta Justiniano (
PDF) (en castellà). Madrid: Imprenta de Don Vicente de Lalama, 1840. - Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III).