Cinema Paradiso

Cinema Paradiso
	Fitxer:CinemaParadiso.jpg
Q1553001
Dades i xifres
Q1200750
Q67325957
	← →

Cinema Paradiso (títol original en italià Nuovo Cinema Paradiso)^[1] és una pel·lícula franco italiana de 1988, dirigida per Giuseppe Tornatore i doblada al català.

Argument

A Roma, en els anys 1980, Salvatore, cineasta de moda, s’acaba d’assabentar de la mort del seu vell amic Alfredo. És tota una part del seu passat que es desploma i es recorda. Quaranta anys abans, a Sicília, l’anomenava Toto i compartia el seu temps lliure entre l’església on cantava al cor i la sala de cinema parroquial, en particular la cabina de projecció. Allà regnava Alfredo que, a través de les pel·lícules que projectava, li ensenyava la vida.

Repartiment

Philippe Noiret: Alfredo
Salvatore Cascio: Salvatore nen, Toto
Marco Leonardi: Salvatore adolescent
Jacques Perrin: Salvatore adult
Leopoldo Trieste: el pare Alfredo
Antonella Attili: Maria de jove
Pupella Maggio: Maria gran
Enzo Cannavale: Spaccafico
Isa Danieli: Anna
Leo Gullotta: Usher
Agnese Nano: Elena adolescent
Brigitte Fossey: Elena adulta
Tano Cimarosa: el ferrer
Nicola Di Pinto: el tonto del poble
Roberta Lena: Lia
Nino Terzo: el pare de Peppino

Premis i nominacions

1989: Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Canes per Giuseppe Tornatore, ex-aequo amb Mystery Train de Jim Jarmusch^[2]
1989: Premi David di Donatello per la millor música per Ennio Morricone
1990: Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
1990: César al millor cartell per Jouineau-Bourdugue i Gilles Jouin
1990: Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera
1991: BAFTA:
- al millor actor per Philippe Noiret
- al millor actor secundari per Salvatore Cascio
- a la millor pel·lícula de parla no anglesa per Giuseppe Tornatore i Franco Cristaldi
- a la millor banda sonora original per Ennio Morricone i Andrea Morricone
- al millor guió original per Giuseppe Tornatore

Al voltant de la pel·lícula

La primera versió de la pel·lícula feia 170 minuts (2 h 50). Basant-se en una classificació desfavorable de la censura, per «sexualitat», Giuseppe Tornatore la va abreviar i la primera versió que va sortir a les sales, a Itàlia, va tenir una duració de 155 minuts (2 h 35). Basant-se en la poca audiència al seu país d'origen, la duració de la pel·lícula va ser reduïda a 123 minuts (2 h 03) per a la distribució internacional. El 2002, la versió dita «tall del director» de 170 minuts va ser difosa sota el títol Cinema Paradiso: The New Version.
La seqüència on Salvatore adolescent “tatxa” els dies del calendari de l'any 1954 és subjecta a controvèrsies pels anacronismes i pels errors:
- A la seqüència de l'examen a l'escola, Toto nen és esquerrà. En aquesta escena del calendari, es veu tatxar els dies del calendari amb la mà dreta !
- El calendari presentat en aquesta escena és erroni. Les imatges ens ensenyen un divendres 1 d’abril mentre que en realitat, aquell dia va ser dijous.
- Aquesta escena, «estampillada» 1954 per l'any del calendari, és precedida a la pel·lícula per seqüències de la pel·lícula Et Dieu... créa la femme que, en realitat, data de 1956.