Cirenaica

Províncies otomanes de la Líbia actual

Cirenaica (en àrab برقة, Barqa) és una regió de Líbia que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda. El seu nom deriva de la ciutat grega de Cirene.

El 1959, s'hi va descobrir petroli que ha esdevingut la seva principal riquesa econòmica (jaciments de Bir Zaltan i Wala entre d'altres). Les principals ciutats són Bengasi, Tubruq (Tobruk) Marsa, Al-Burayqa (terminal de l'oleoducte), Darna i Agedàbia.

Història

Inicialment Cirenaica fou el nom del territori que fou sotmès a Cirene al temps del seu apogeu, i que anava des de Arae Philaenortum de Tripolitana, al peu del gran Sirtes, on feia frontera amb Cartago (a l'oest) i amb Egipte (al est), tenint la costa al nord, i el desert (amb límits indeterminats però que arribaven fins l'oasi de Fezzan antiga Fazània) al sud. El límit amb Egipte s'ha fixat a Quersonès Magne (Ras al-Tin) o be a Catabathmus Major (Marsa Sollom o Akabet al-Kebira), on encara és l'actual frontera, segons si Marmàrica es considerava part de Cirenaica o no.

Cirene grega

El país era poblat per tribus líbies (berbers) i els autors clàssics esmentes el Ausquisais (Auschisae) al oest, els Asbistais (Asbystae) al centre, i els Giligammes (Giligammae) al est. En temps d'Heròdot aquest pobles ja havien estat expulsat cap a l'interior pels colons grecs. El primer establiment grec fou fet per Batos (Battus en llatí) procedent de l'illa de Thera que després de fundar una colònia a una illeta de la costa oriental de Cirenaica (de nom Platea) va fundar Cirene mes a l'interior (631 aC) i va fundar la dinastia del Batiades que va tenir vuit reis. Va fundar les colònies de Teucheira (grec Teukeira), Hespèrides i després la ciutat de Barca, que juntament amb la pròpia Cirene i el seu port Apol·lònia, va formar l'original Pentàpolis Líbia. La dominació persa sota Cambises II de Pèrsia (rei de Pèrsia del 530 aC al 522 aC), i la virtual independència de Barca va afeblir Cirene i finalment la monarquia fou enderrocada i es va proclamar la República a la meitat del segle V aC.

Vegeu l'article: Cirene

Domini Làgida

Quant Alexandre el gran va envair Egipte, Cirene es va aliar amb Macedònia i a la seva mort va passar a ser una dependència d'Egipte, dominat per Ptolomeu Sòter el 321 aC.

Els ptolomeus o làgides van fundar noves ciutats o van canviar el nom a d'altres i la regió va gaudir d'una certa prosperitat, i es van establir durant el seu regnat un nombre considerable de jueus. Hespèrides fou rebatejada Berenice; Teucheira va passar a dir-se Arsinoe; Barca fou eclipsada pel seu port, convertit en ciutat sota el nom de Ptolemaïs (Ptolemaida), i Cirene també va començar a decaure en favor del seu port Apol·lònia. La regió va perdre el nom de Cirenaica i es va passar a dir Pentàpolis o Pentàpolis Líbia i les cinc ciutats foren Cirene, Apol·lònia, Ptolemaida, Arsinoe i Berenice.

El darrer rei egipci Apió, que era fill bastard de Ptolomeu Fiscó, va obtenir el regne de Cirenaica el 117 aC a la mort del seu pare. Va deixar el regne a Roma pel seu testament, quan va morir l'any 95 aC.

Província romana

Inicialment els romans en van assolir l'administració i van garantir la llibertat de les ciutats a les quals van atribuir el control del regne, només cobrant un tribut o taxa, però com que van esclatar lluites entre les cinc ciutats i com que Lucul·le va fer un intent de reconciliació (per ordre de Sul·la) que no va reeixir, es va decidir convertir-la en província romana (probablement el 75 aC). La província es va dir Cirenaica o Cirene i també Pentàpolis Cirenaica o Pentàpolis Líbia (tal i com es deia en temps dels Ptolomeus), o Regió Pentapolitana.

Després de la conquesta de Creta per Quint Metel Crètic el 67 aC, l'illa fou unida a la Cirenaica sota el nom de Creta-Cirene o Creta i Cirene, que fou província senatorial governada per un propretor amb títol de procònsol, que tenia un llegat i un o dos questors.

Sota Constantí el gran les dues províncies es van separar i es van crear les de Creta i de Líbia Superior, aquesta darrera sota el govern d'un praeses. Durant el domini romà la línia divisòria provincial passava a l'oest de Quersonès Magne. El 115 els jueus de Cirenaica, com els de Xipre i altres, es van revoltar i van matar a milers de grecs i romans i només foren derrotats el 116 amb molta dificultat. Els milers de víctimes (unes dues-centes mil) van enfonsar l'economia i van facilitar els atacs de les tribus "barbares" del sud, que van començar a fer incursions cada vegada mes agosarades. A això es van afegir plagues de llagosta i algun terratrèmol. Al començament del segle V l'estat de la regió era pèsim segons el descriu Sinesi, bisbe de Ptolomaida. El 616 el rei persa Khusraw va dominar la regió i va liquidar les restes de les colònies gregues de manera tan completa que quan van arribar els àrabs (647 aC) quasi bé tot era destruït.

Vegeu també

• Ras Teyonas