Clactonià

El clactonià és una fàcies industrial del paleolític inferior descrita per Henri Breuil al 1932 a partir de materials del lloc epònim de Clacton-on-sea (Essex, Anglaterra).

Clactonià antic

El clactonià data de la Glaciació de Mindel o, fins i tot a l'interglacial anterior (fa cap a uns 600.000 anys). Aquesta indústria està associada a fauna com l' Elephas antiquus i l' Elephas meridionalis, a les mateixes èpoques de l'olduvaià evolucionat o abbevil·lià (és a dir, inicis de l'axeulià). Semblava estendre's per tota l' Europa atlàntica.

Ascla clactoniana

Encara que sigui contemporàni a l'axeulià i hi comparteixi els seus mateixos trets tecnològics, manca de bifaços. Es caracteritza, més aviat, per un procediment d'extracció d'ascles que sovint rep aquest mateix apel·latiu (tècnica clactoniana) i que consisteix en obtenir peces de mida gran colpejant amb grans percussors, en general passius (percussor dorment). Les ascles així obtingudes es distingeixen pel taló gruixut, gairebé sempre llis o cortical, i amb un contracoide molt prominent.

No es tracta pròpiament d'una indústria només amb ascles, sinó que posseïa diversos tipus d' eines nuclears, fonamentalment, còdols tallats, elaborats sobre blocs angulosos de sílex. A més a més, gran part de les ascles s'extreien a través de tècniques que es presentaven a d'altres cultures de l'edat de pedra.

Tot i això, el clactonià, més que una cultura o una fàcies, podria tractar-se d'una tècnica de talla que es feia servir indiferentment per a l'extracció d'ascles o el seu retoc amb percussor dur. Aquest retoc solia tenir d'objecte obtenir una profunda escotadura o fonadura en el fil, a través d'un únic asclat molt penetrant i marcat: l' osca clactoniana. Entenent-lo aixó, el clactonià va existir a dins de l'axeulià (potser com a variant, al llarg de tot el seu desenvolupament) i, fins i tot, durant etapes anteriors.

Evanosià

En evolucionar, a l'interglacial Mindel-Riss, el clactonià diversifica el seu utillatge, pel que comença una etapa diferent, l' evanosià o taiacià; el qual, alhora, dóna lloc a les anomenades indústries tipus Curson. L'evanosià, que també manca de bifaços, ja posseeix eines com les rascadores i troncatures -virtualment idèntiques a les del paleolític superior-, a més a més de còdols tallats, poliedres, osques i denticulats.

Micoquià

Bifaç de silueta micoquiana

L'etapa anomenada micoquiana apareix avançada ja la glaciació de Würm a l'actual França. No presenta grans diferències amb l'evanosià, únicament un tipus molt concret de bifaços, anomenats bifaços micoquians, que caracteritzen les fases més evolucionades del clactonià.

Precedit per: Axeulià

Clactonià 600.000–100.000 b.p.

Succeït per: '