Clara Campoamor Rodríguez
_Madrid_02.jpg)
Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 – Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972), fou una advocada, escriptora i política activa durant el període de la Segona República Espanyola i defensora dels drets de la dona.
Després de realitzar diversos oficis, entre ells el de telefonista, va obtenir el 1924 el títol en Dret per la Universitat de Madrid.
S'incorpora al Partit Republicà Radical el 1929. Dos anys més tard, és elegida pel poble de Madrid per ocupar un escó al Congrés de Diputats de la Segona República Espanyola. Va destacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a més de participar en l'elaboració i defensa de la polèmica Llei del Divorci. A la fi, el 31 d'octubre de 1931, va aconseguir que en aquest país es doni per inclosa la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona. Així va quedar plasmat a la Constitució republicana d'aquell mateix any. Abandonà el seu escó el 1933.
En la defensa del vot femení, fou abandonada pel seu propi partit, comptant només amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol, que a tota hora va votar solidàriament amb la causa de la dona, amb la de Clara Campoamor, als articles per ella presentats.
Més tard, el 1936, va escriure un llibre recordant aquells moments, amb gran amargor i solitud política, que ella mateixa va anomenar: "El meu pecat mortal, el vot femení i jo".[1] Aquell mateix any s'exilià establint-se a Buenos Aires. Mai més no va tornar a Espanya; dotze anys de presó l'esperaven.
Obres publicades
- El derecho de la mujer en España (1936)
- Mi pecado mortal
- Campoamor, Clara. El voto femenino y yo (en castellà). Editorial Horas y Horas, 2006 [Consulta: 9 Març 2011].
- La revolución española vista por una republicana
Reconeixements pòstums
- Nombroses places i carrers de l'Estat Espanyol duen el seu nom.
- Nombroses cases de cultura i associacions de dones de tot l'Estat porten el seu nom.
- Nombroses escoles públiques duen el seu nom. Exemples: a Miguelturra (Ciudad Real), a San Martín de la Vega i Fuenlabrada (Madrid), a Totana (Múrcia), a Langreo (Astúries) ...
- Nombrosos instituts de secundària duen el seu nom. Exemples: a Móstoles i Getafe (Madrid) i a Huelva (Andalusia) .
- A Barcelona, hi ha uns jardins que duen el seu nom.
Cinema
| Any | Pel·lícula | Director |
|---|---|---|
| 2011 | Clara Campoamor, la mujer olvidada | Laura Mañá |
Referències
- ↑ Campoamor, Clara. El voto femenino y yo (en castellà). Editorial Horas y Horas, 2006, p. 13 [Consulta: 9 Març 2011].
Enllaços externs
- Universitat de València (castellà)
- Ciudad de Mujeres (castellà)
- UNED (castellà)
- Clara Campoamor: Una mujer, un voto (castellà)
- Associació feminista Clara Campoamor (castellà)
- Un busto para Clara Campoamor (castellà)
- Noticiario de cine club - IMDB - Pel·lícula en la qual intervengué. (anglès)
- Clara Campoamor al blog d'Iñaki Anasagasti (castellà)