Fills del Cor de Maria
| Claretians | |
|---|---|
 | |
| Congregació dels Fills Missioners de l'Immaculat Cor de Santa Maria Verge | |
| Nom oficial llatí | Congregatio Missionariorum Filiorum Immacolati Cordis Beatae Mariae Virginis |
| Sigles | C.M.F |
| Altres noms | Missioners Claretians, cordimarians |
| Hàbit | No n'usen: el del clergat del lloc |
| Lema | Surrexerunt filii eius et beatissimam predicaverunt (S'aixecaren els seus fills i l'anomenaren felicíssima) |
| Tipus | Congregació clerical masculina |
| Objectius principals | Organització de missions, educació i apostolat mitjançant publicacions |
| Fundació | 16 de juliol de 1849, Vic per Sant Antoni Maria Claret, Jaume Clotet, Esteve Sala i Josep Xifré |
| Aprovat per | Pius IX, en 1860 (1859, aprovació civil) |
| Constitucions | Per Antoni Maria Claret, aprovades l'11 de febrer de 1870 |
| Patrons | Mare de Déu i Sant Miquel |
| Supressió | A Espanya, suprimida entre 1868 i 1875 |
| Branques i reformes | Branca femenina (Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes), 1851 |
| Primera fundació | Vic (Casa Missió d'Exercicis, al Convent de la Mercè i, després, en una seu nova al mateix lloc), 1849 |
| Fundacions destacades | Segòvia (1861), Xile (1870), Xina (1929) |
| Fundacions a terres de parla catalana | Col·legis Claret (a Barcelona, Sabadell, Valls, València, etc.) |
| Persones destacades | Francesc Crusats i Franch, Pere Marcer i Cuscó, Manuel Esqué i Montseny, Mariano Avellana Lasierra, Étienne Marcellin Granier-Blanc, Màrtirs de Barbastre, Pere Voltas i Montserrat, Pere Casaldàliga i Pla |
| Lloc web | http://www.claret.org |
Els claretians són l'ordre religiosa catòlica dels Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria (Cordis Mariae Filius C.M.F.), també coneguda com a Missioners Claretians, fou fundada per Sant Antoni Maria Claret, l'any 1849 a Vic (Osona) a l'antic Seminari diocesà (sent bisbe Mn. Casadevall), amb la finalitat de difondre l'evangelització catòlica a les missions, l'educació dels infants i joves. Aquesta ordre religiosa disposa de parròquies, col·legis, missions, editorials, mitjans de comunicació,... amb un important apostolat a favor dels pobres i marginats. Està estesa pels quatre continents.
Història
La política anticlerical dominant a Espanya durant la primera meitat del segle XIX (amb la desamortització de Juan Álvarez Mendizábal o les mesures de Baldomero Espartero i Leopoldo O'Donnell van provocar en el clergat una revifalla dels corrents missioners i catequètics, orientats a donar a conèixer la fe cristiana entre el poble. En aquesta línia, Antoni Maria Claret (1807-1870) va començar a predicar a pobles de Catalunya i Canàries.
Per arribar a més llocs, va pensar de fundar una congregació amb el mateix objectiu: el 16 de juliol de 1849, juntament amb cinc seminaristes de Vic, va constituir-se la congregació, posada sota la protecció del Sagrat Cor de Maria. Quan l'any següent va ser nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba, Claret hagué de deixar la direcció de la congregació. A partir de 1858, quan Josep Xifré, un dels cofundadors, se'n va fer càrrec, l'institut va tenir una gran expansió.
El decret d'aprovació pontifici va arribr el 29 d'octubre de 1860, i les constitucions van ser aprovades ad experimentum el 22 de desembre de 1865 i definitivament l'11 de febrer de 1870.
-
Escut dels claretians -
Casa Missió d'Exercicis de Vic, amb el temple-sepulcre del sant -
Església de l'Immaculat Cor de Maria (Barcelona) (Carrer Sant Antoni Maria Claret, 45) -
Edifici del Col·legi Claret de Barcelona, adjacent a l'església
.jpg)
.JPG)
Activitats i difusió
Els claretians organitzen missions d'apostolat, tant entre creients, al propi país, com entre no creients, a d'altres terres; a més tenen diversos col·legis per a l'ensenyament dels joves i fan publicacions de caràcter religiós.
Avui són presents a 60 estats d'arreu del món, a Europa, Amèrica, Àfrica central, Austràlia i Àsia. Al final de 2005, n'hi havia 441 cases i 3.124 religiosos, dels quals 2.114 eren sacerdots.