Pere Casaldàliga i Pla

Pere Casaldàliga i Pla

Pere Casaldàliga
Q36279
Q231002	Catalunya
Es coneix per	Tasca a Mato Grosso
Q107292093
Q193139   Q327245 Q841654

Pere Casaldàliga i Pla (Balsareny, 16 de febrer de 1928) és un religiós, escriptor i poeta català, que ha estat gran part de la seva vida al Brasil, país on és bisbe de la prelatura territorial de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso. Ha estat sempre vinculat a la teologia de l'alliberament i sempre ha estat un defensor dels drets dels menys afavorits.

Biografia

Fill d'una família tradicional, Casaldàliga estudià a la Gleva (les Masies de Voltregà) es va traslladar a Vic per estudiar al seminari. El 31 de maig de 1952 va ser ordenat sacerdot a Montjuïc (Barcelona) i es va unir a l'ordre dels claretians.

Pere Casaldàliga va dur a terme la seva tasca de sacerdot a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid. Des de 1968 viu al Brasil, primer com a fundador d'una missió claretiana al Mato Grosso. El 27 d'abril de 1970 fou nomenat administrador apostòlic de la prelatura, i el 23 d'octubre de l'any següent fou nomenat bisbe titular d'Altava i prelat emèrit de São Felix do Araguaia.

Seguidor i predicador de la teologia de l'alliberament, Casaldàliga ha estat bisbe d'aquesta prelatura durant quaranta anys. En complir els 75 anys, a Casaldàliga se li va recordar des del Vaticà que —com tots els bisbes en arribar a aquesta edat— havia de presentar la seva dimissió. El religiós va decidir romandre en la diòcesi que havia presidit durant més de 35 anys, reclamant la participació de la comunitat en l'elecció del seu successor, tot i que la Santa Seu li va recomanar abandonar el país. El 2 de febrer de 2005 en va ser rellevat, però continua treballant amb els indígenes i camperols.

La seva denúncia pública dels grans terratinents, als quals culpa de la misèria local, li ha comportat amenaces de mort en diverses ocasions: dos col·laboradors seus, el pare Jósimo i el sacerdot João Bosco, van ser assassinats i són recordats emocionadament en romeries.

Ha destacat per la seva posició a favor de l'anomenada teologia de l'alliberament, condemnada pel Vaticà, en defensa dels pobles que aquest corrent de pensament rebutja anomenar «pobres» per anomenar-los empobrits, atès que han estat explotats pels països rics.

Els problemes amb el Vaticà van començar amb l'arribada de Joan Pau II, ja que fins a llavors havia comptat amb tot el suport de Pau VI.

TV3 prepara una minisèrie sobre la seva vida.

Obra publicada

Ha publicat obres tant en català, com en castellà i portuguès, entre les quals destaquen:

• Yo creo en la justicia y en la esperanza (1975)
• Pere Llibertat (1978)
• Aïrada esperança (1978)
• Cartas a mis amigos (1992)
• Sonetos neobíblicos, precisamente (1996)
• Evangelio y Revolución i Amerindia, Morte e Vida (2000)

Premis i reconeixements

El 1997 va rebre el premi per la Pau, de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. El 9 de març de l'any 2006 va ser el primer català distingit amb el Premi Internacional Catalunya, en la seva divuitena edició, per la «seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler». El 2007 se li va fer una exposició conmmemorativa al Palau Robert de Barcelona.

Bibliografia

• Escribano, Francesc. Descalç sobre la terra vermella: vida del bisbe pere Casaldàliga. Grup 62 / labutxaca, 2009. ISBN 978-84-9254-933-7. 

Enllaços externs

• Araguaia amb el bisbe Casaldàliga
• Pere Casaldàliga
• Entrevista Pere Casaldàliga - Diari Avui (16 de febrer de 2008)
• Entrevista Pere Casaldàliga, segona part - Diari Avui (16 de febrer de 2008)
• Premi Pere Casaldàliga - Festival Clam Navarcles