Claudi Martí

Claudi Martí

Q107292093
Q193139   Q327245 Q841654

Claudi Martí (Carcassona, 1941) és un mestre, cantautor i escriptor llenguadocià: la seua obra tracta temes com la història d'Occitània i la defensa de l'occità, els interessos dels agricultors i la lloança de la vida en el camp. Belleu, la seua pertanyença al moviment de la cançó occitana sia la seua aportació més notable, pel que d'ell han dit cantants d'altres països:

«	Martí, occità, que guarda soterrat quelcom de "maño" en els seus avantpassats (son avi Luis apareix a voltes en sos gests i en les seues cançons), trau de sa sofrida terra, que ell en diu l'Andalusia de França, la temàtica dels seus cants, no sols la del paisatge, sinó dels problemes diaris dels viticultors, de la nacionalitat postergada, el monocultiu, el centralisme, la despoblació del camp que es produeix lentament, l'antimilitarisme, les centrals nuclears...	»
— Quintín Cabrera (cantautor uruguaià)

«	Dins els països que la Història posa en causa sens mai no parar, hom troba totjorn éssers sense els quals la causa perd la seua significiació i sense els quals el país mateix perdria la seua realitat. Allà a Occitània, aquell és Martí. La voluntat de viure col·lectiva de l'espai de l'home se li ressembla. Tot lloc del planeta on l'home mira de limitar la llibertat té menester dels Martí d'aquest món.	»
— Gilles Vigneault (cantautor quebequés)

Biografia

Nascut a Carcassona l'any 1941, fill d'immigrants aragonesos (els seus avis, dels quals va aprendre el català, el castellà «i algunes expressions en fabla», eren de la Franja), Claude Marti-Salazar és mestre d'escola rural a Confolenç quan, en un aplec occitanista el setembre de 1968 a Muret, cerca una nova forma d'expressió altra que els cartells del maig francès; influït per la Nova Cançó catalana i el Diguem no de Raimon, Martí comença d'escriure cançons en francés, però no pot amagar el seu accent: a la resposta d'un expert que li va diure «Açò que fa vosté no és gens malament, però el vostre accent és horrible; amb tres mesos de lliçons de dicció tindrà un accent perfecte per cantar en francès», un vinyater va replicar «Canta en llengua d'oc: no tindràs pas més accent!» Així van nàixer les primeres cançons: Un país que vòl viure, Perqué m'an pas dit («Perquè no m'han dit pas?») i Las messorgas («les mentides»); totes tres incloses en el seu primer àlbum, Occitània!, editat per la cooperativa discogràfica Ventadorn, que pren el nom d'un trobador.

Els quatre primers discos els enregistrà només amb la guitarra i el sol acompanyament d'altres veus convidades: les millors cançons d'aqueixos dos LP i dos EP van ser compilades l'any 1973 en un disc novell, Lo país vòl viure, editat en Le Chant du Monde a tot Europa; d'ençà, Martí començà d'acompanyar-se de músics de cambra en L'agonia del Lengadòc (enregistrat a l'Studio der Frühen Musik per Alemanya), jazz en L'òme esper (1974) o folk en L'an 01 (1975) i Lo camin del solelh (1976), on canta una cançó en castellà dedicada a son avi Luis i una altra, Los commandos de la nuèit, on conta les revoltes vinyateres de 1907 i del llur temps:

«

Sabem pla que, per altres rutes, marxen els del Menerbés, Carcassonès i Corbièras tota: sem els comandos de la nit.

»

Lo camin del solelh (editat a Espanya per Guimbarda) marca un punt d'inflexió en el qual Martí bandeja la cançó en occità i se centra en l'escriptura en francés: la seua col·laboració amb Jean-Pierre Chabrol va produir dues novel·les (Caminarèm i Les petites Espagnes); després de la darrera publicació i durant gairebé una dècada, Martí no produeix pas cap altra referència fins el 1992, any que edita un nou disc amb títol en francés (Et pourtant elle tourne...) a partir del qual deixa de tocar guitarra i canta solament, amb nous arranjaments de Gérard Pansanel. No importa com, Marti continua a fer concerts i l'àlbum següent, El jinete, apareix deu anys després; durant l'espai de temps entre ambdós Martí escriu els textos per a llibres d'imatges del seu país de Carcassona. Amb la publicació d'un volum de poesia il·lustrada l'any 2003, Martí torna a espaiar la seua producció i no retorna fins l'any 2006 amb l'edició del disc compacte Çò milhor, que conté el seus millors èxits en occità regravats amb els arranjaments novells.

Obra

La producció de Martí durant la dècada dels 70 alterna la música i l'escriptura; en la dècada dels 80, tant l'una com l'altra són poques i d'ençà del 1998, la producció literària esdevé la seua més gran preocupació, però sense deixar l'escena musical.

Bibliografia

any	títol	gènere	comentaris	ISBN
1974	Homme d'oc	assaig	en col·laboració amb M. Le Bris
1974	Claude Marti	biografia	a cura de Roland Pecout
1978	Caminarèm	novel·la	amb Jean-Pierre Chabrol
1984	Les petites Espagnes	novel·la	amb Jean-Pierre Chabrol
1998	Ombres et lumière	autobiografia
1998	Carcassonne	poesia	amb el pintor Jean Camberoque
1998	Corbières au coeur	imatge	amb el fotògraf Raymond Roig
1999	Trencavel	còmic?	amb l'il·lustrador Jean-Claude Pertuzé
1999	Carcassonne au coeur	imatge
2002	Minervois au coeur	assaig	amb fotos de Patrice Cartier
2003	L'olivier ou la résurrection de l'eternel	poesia	amb il·lustracions de Pierre François
2007	Terres cathares	poesia	amb il·lustracions de Paul Moscovino

Discografia

any	títol	segell	comentaris
1969	Occitània!	Ventadorn	amb Un país que vòl viure, Lengadòc roge i Perqué m'an pas dit?
1971	Lengadòc roge	Ventadorn	Extended Play amb Lengadòc roge i tres cançons plus
1972	Montsegur!	Ventadorn	amb la cançó homònima i Tres vidas
1972	Marti	Ventadorn	EP amb Animals a banas sul Larzac i tres cançons plus
1973	Lo païs que vòl viure	Le Chant du Monde	recopilació dels discs anteriors per a Europa, premi internacional Charles Cros
?	L'agonia del Lengadòc	EMI/Reflexe	enregistrat amb Studio der Frühen Musik a Alemanya
1974	L'òme esper	Ventadorn	amb la cançó homònima, Papet i Los corbasses
1975	L'an 01	Ventadorn	amb Vaqui qu'un sèr i Los batèus
1976	Lo camin del solelh	?	amb, Tu, mon vilatge, la cançó homònima, A mon ostal de la colina i Ieu m'en vau
1980	Monta-vida	Ventadorn	amb la cançó homònima, Ali, Estela, Peire i Exilh
1992	Et pourtant elle tourne...	Revolum	amb Galilée i revisitacions de Lo camin del solelh
2002	El Jinete	Paratge/Nord>Sud	amb la cançó homònima, Un que sovent s'en es anat... i Temps de vendemias
2006	Çò milhor	Nord>Sud	recopilatori d'èxits regravats
2008	ElectrOccitan	Nord>Sud	noves cançons en occità

De més a més, Martí compon les músiques de les sèries de televisió Ces grappes de ma vigne (A2) i Un été albigeois (FR3) i la banda sonora del Conte d'automne d'Éric Rohmer (1998).

Enllaços externs

• Paraulas en òc Claudi Martí (occità)
• ClaudeMarti.com lloc web oficial amb biografia, bibliografia i discografia amb tot d'imatges i fragments en mp3 (francès)