Claudi Martí
| Q107292093 | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
Claudi Martí (Carcassona, 1941) és un mestre, cantautor i escriptor llenguadocià: la seua obra tracta temes com la història d'Occitània i la defensa de l'occità, els interessos dels agricultors i la lloança de la vida en el camp. Belleu, la seua pertanyença al moviment de la cançó occitana sia la seua aportació més notable, pel que d'ell han dit cantants d'altres països:
| « | Martí, occità, que guarda soterrat quelcom de "maño" en els seus avantpassats (son avi Luis apareix a voltes en sos gests i en les seues cançons), trau de sa sofrida terra, que ell en diu l'Andalusia de França, la temàtica dels seus cants, no sols la del paisatge, sinó dels problemes diaris dels viticultors, de la nacionalitat postergada, el monocultiu, el centralisme, la despoblació del camp que es produeix lentament, l'antimilitarisme, les centrals nuclears... | » |
| — Quintín Cabrera (cantautor uruguaià) | ||
| « | Dins els països que la Història posa en causa sens mai no parar, hom troba totjorn éssers sense els quals la causa perd la seua significiació i sense els quals el país mateix perdria la seua realitat. Allà a Occitània, aquell és Martí. La voluntat de viure col·lectiva de l'espai de l'home se li ressembla. Tot lloc del planeta on l'home mira de limitar la llibertat té menester dels Martí d'aquest món. | » |
| — Gilles Vigneault (cantautor quebequés) | ||
Biografia
Nascut a Carcassona l'any 1941, fill d'immigrants aragonesos (els seus avis, dels quals va aprendre el català, el castellà «i algunes expressions en fabla», eren de la Franja), Claude Marti-Salazar és mestre d'escola rural a Confolenç quan, en un aplec occitanista el setembre de 1968 a Muret, cerca una nova forma d'expressió altra que els cartells del maig francès; influït per la Nova Cançó catalana i el Diguem no de Raimon, Martí comença d'escriure cançons en francés, però no pot amagar el seu accent: a la resposta d'un expert que li va diure «Açò que fa vosté no és gens malament, però el vostre accent és horrible; amb tres mesos de lliçons de dicció tindrà un accent perfecte per cantar en francès», un vinyater va replicar «Canta en llengua d'oc: no tindràs pas més accent!» Així van nàixer les primeres cançons: Un país que vòl viure, Perqué m'an pas dit («Perquè no m'han dit pas?») i Las messorgas («les mentides»); totes tres incloses en el seu primer àlbum, Occitània!, editat per la cooperativa discogràfica Ventadorn, que pren el nom d'un trobador.[1]
Els quatre primers discos els enregistrà només amb la guitarra i el sol acompanyament d'altres veus convidades: les millors cançons d'aqueixos dos LP i dos EP van ser compilades l'any 1973 en un disc novell, Lo país vòl viure, editat en Le Chant du Monde a tot Europa; d'ençà, Martí començà d'acompanyar-se de músics de cambra en L'agonia del Lengadòc (enregistrat a l'Studio der Frühen Musik per Alemanya), jazz en L'òme esper (1974) o folk en L'an 01 (1975) i Lo camin del solelh (1976), on canta una cançó en castellà dedicada a son avi Luis i una altra, Los commandos de la nuèit, on conta les revoltes vinyateres de 1907 i del llur temps:
| « | Sabem pla que, per altres rutes, marxen els del Menerbés, Carcassonès i Corbièras tota: sem els comandos de la nit. |
» |
Lo camin del solelh (editat a Espanya per Guimbarda) marca un punt d'inflexió en el qual Martí bandeja la cançó en occità i se centra en l'escriptura en francés: la seua col·laboració amb Jean-Pierre Chabrol va produir dues novel·les (Caminarèm i Les petites Espagnes); després de la darrera publicació i durant gairebé una dècada, Martí no produeix pas cap altra referència fins el 1992, any que edita un nou disc amb títol en francés (Et pourtant elle tourne...) a partir del qual deixa de tocar guitarra i canta solament, amb nous arranjaments de Gérard Pansanel. No importa com, Marti continua a fer concerts[2] i l'àlbum següent, El jinete, apareix deu anys després;[3] durant l'espai de temps entre ambdós Martí escriu els textos per a llibres d'imatges del seu país de Carcassona. Amb la publicació d'un volum de poesia il·lustrada l'any 2003, Martí torna a espaiar la seua producció i no retorna fins l'any 2006 amb l'edició del disc compacte Çò milhor, que conté el seus millors èxits en occità regravats amb els arranjaments novells.[4]
Obra
La producció de Martí durant la dècada dels 70 alterna la música i l'escriptura; en la dècada dels 80, tant l'una com l'altra són poques i d'ençà del 1998, la producció literària esdevé la seua més gran preocupació, però sense deixar l'escena musical.
Bibliografia
| any | títol | gènere | comentaris | ISBN |
|---|---|---|---|---|
| 1974 | Homme d'oc | assaig | en col·laboració amb M. Le Bris | |
| 1974 | Claude Marti | biografia | a cura de Roland Pecout | |
| 1978 | Caminarèm | novel·la | amb Jean-Pierre Chabrol | |
| 1984 | Les petites Espagnes | novel·la | amb Jean-Pierre Chabrol | |
| 1998 | Ombres et lumière | autobiografia | ||
| 1998 | Carcassonne | poesia | amb el pintor Jean Camberoque | |
| 1998 | Corbières au coeur | imatge | amb el fotògraf Raymond Roig | |
| 1999 | Trencavel | còmic? | amb l'il·lustrador Jean-Claude Pertuzé | |
| 1999 | Carcassonne au coeur | imatge | ||
| 2002 | Minervois au coeur | assaig | amb fotos de Patrice Cartier | |
| 2003 | L'olivier ou la résurrection de l'eternel | poesia | amb il·lustracions de Pierre François | |
| 2007 | Terres cathares | poesia | amb il·lustracions de Paul Moscovino |
Discografia
| any | títol | segell | comentaris |
|---|---|---|---|
| 1969 | Occitània! | Ventadorn | amb Un país que vòl viure, Lengadòc roge i Perqué m'an pas dit? |
| 1971 | Lengadòc roge | Ventadorn | Extended Play amb Lengadòc roge i tres cançons plus |
| 1972 | Montsegur! | Ventadorn | amb la cançó homònima i Tres vidas |
| 1972 | Marti | Ventadorn | EP amb Animals a banas sul Larzac i tres cançons plus |
| 1973 | Lo païs que vòl viure | Le Chant du Monde | recopilació dels discs anteriors per a Europa, premi internacional Charles Cros |
| ? | L'agonia del Lengadòc | EMI/Reflexe | enregistrat amb Studio der Frühen Musik a Alemanya |
| 1974 | L'òme esper | Ventadorn | amb la cançó homònima, Papet i Los corbasses |
| 1975 | L'an 01 | Ventadorn | amb Vaqui qu'un sèr i Los batèus |
| 1976 | Lo camin del solelh | ? | amb, Tu, mon vilatge, la cançó homònima, A mon ostal de la colina i Ieu m'en vau |
| 1980 | Monta-vida | Ventadorn | amb la cançó homònima, Ali, Estela, Peire i Exilh |
| 1992 | Et pourtant elle tourne... | Revolum | amb Galilée i revisitacions de Lo camin del solelh |
| 2002 | El Jinete | Paratge/Nord>Sud | amb la cançó homònima, Un que sovent s'en es anat... i Temps de vendemias |
| 2006 | Çò milhor | Nord>Sud | recopilatori d'èxits regravats |
| 2008 | ElectrOccitan | Nord>Sud | noves cançons en occità |
De més a més, Martí compon les músiques de les sèries de televisió Ces grappes de ma vigne (A2) i Un été albigeois (FR3) i la banda sonora del Conte d'automne d'Éric Rohmer (1998).
Notes
- ↑ Fleury, Jean-Jacques: Lo camin del solelh (Guimbarda, Madrid 1979)
- ↑ VilaWeb Antologia cantadèra: Claudi Martí en conferéncia a Pau
- ↑ Cantaires occitans Claudi Marti
- ↑ Le Petit Journal Claude Marti sort un nouvel album, «Çò milhor»
Enllaços externs
- Paraulas en òc Claudi Martí (occità)
- ClaudeMarti.com lloc web oficial amb biografia, bibliografia i discografia amb tot d'imatges i fragments en mp3 (francès)