Vés al contingut

Claudia Cardinale

De Viki.cat
Claudia Cardinale
Claudia Cardinale al tràiler de Lost Command (1966)
Claudia Cardinale al tràiler de Lost Command (1966)
Nom real: Claude Joséphine Rose Cardin
Naixença: 15 d'abril de 1938 (1938-04-15) (88 anys)
Tunis (Tunísia)
Nacionalitat: Itàlia Itàlia
Cònjuge/s: Pasquale Squitieri
Franco Cristaldi (1966-1975)
Pàgina web: Web oficial
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
1993 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Berlín
Ós d'Or honorífic
2002 - Trajectòria cinematogràfica

Pàgina sobre Claudia Cardinale a IMDb

Claudia Cardinale, nascuda Claude Joséphine Rose Cardin a Tunis (Tunísia) el 15 d'abril de 1938, és una actriu italiana.

Biografia

Claudia Cardinale és filla d'un enginyer italià instal·lat a Tunis. El francès és la seva llengua materna, i encara que sempre ha tingut la nacionalitat italiana, no ha dominat veritablement l'italià fins que ha estat adulta. Els seus primers contactes amb el cinema tenen lloc el 1955 a Venècia, durant el Festival Internacional de Cinema de Venècia, en el transcurs d'un viatge que li van oferir després de guanyar, als disset anys, el títol de «la més bonica italiana de Tunis». Tanmateix, desitjant ser mestra, declina totes les proposicions que li fan i no fa més que una breu aparició en un curtmetratge, Anneaux d'or de René Vautier.

Té dos germans i una germana.

El seu primer llargmetratge serà el 1958 a Goha de Jacques Baratier i sobretot Le Pigeon de Mario Monicelli, sota l'ègida del productor Franco Cristaldi amb qui es casarà el 1966.

En els anys 1960, es troba al cartell de nombrosos èxits de crítica i públic. Cèlebres directors es «discutiran» la seva presència davant les seves càmeres. Són Mauro Bolognini, Abel Gance, Luchino Visconti, Henri Verneuil, Philippe de Broca, Luigi Comencini, Federico Fellini, Blake Edwards, Henry Hathaway, o Sergio Leone.

A causa del seu accent francès quan parlava italià, l'actriu va ser sistemàticament doblada a les seves pel·lícules fins a Vuit i mig. En la versió italiana original de la pel·lícula Il gattopardo, és doblada per Solveyg D'Assunta. En el rodatge Cardinale parlava francès en les escenes amb Delon, anglès amb Lancaster i italià per tot arreu.

La seva presència al costat d'Alain Delon a Rocco i els seus germans i a Il Gattopardo de Visconti, i al costat de Jean-Paul Belmondo a Cartouche la fan conèixer al públic francès, mentre que l'èxit als Estats Units i el renom internacional li arriben el 1963 amb Vuit i mig de Federico Fellini i La Pantera rosa de Blake Edwards ; després, el 1964, per la pel·lícula El més gran circ del món de Henry Hathaway, i el 1968 per Hi havia una vegada a l'Oest de Sergio Leone

Els anys 1970 i 1980 alterna els papers:

A partir de finals dels anys 1990, actua menys, consagrant-se més al teatre o a escriure.

El 1993, és membre del jurat per a la selecció oficial dels llargmetratges al Festival de Cannes.

En els anys 2000, puja a l'escena a París, interpretant, l'any 2000, La Veneciana (anònim del segle XVI i Doux oiseaux de jeunesse de Tennesse Williams el 2005.

Sempre ha adoptat posicions polítiques marcades per idees liberals i d'esquerra. S'ha barallat sovint per causes en relació amb els drets de les dones i dels homosexuals. Ha aportat la seva contribució a moltes causes humanitàries.

Segons Franz Olivier Giesbert al seu llibre La tragédie du Président, pàg. 273, hauria tingut una relació amb Jacques Chirac.

El 1999, la UNESCO l'ha designat Ambaixadora de bona voluntat .

« «He estat una estrella, molt jove. No tinc mèrit, el destí ho ha decidit així. Una estrella sempre m'ha vigilat» »
Aquesta frase és extreta del seu llibre autobiogràfic, aparegut el 20 de gener de 2005, Mes étoiles, a l'editorial Michel Lafon.

Filmografia

Cinema

Fitxer:Claudia Cardinale in Lost Command 2.jpg
Claudia Cardinale a Lost Command 2

Televisió

Al 2008

Premis i nominacions

Enllaços externs

Plantilla:Sister