Clinton Joseph Davisson
| ||||||||||||||
Q107292093  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
Clinton Joseph Davisson (Bloomington, Illinois, EUA, 22 d'octubre de 1881 – Charlottesville, Virgínia, 1 de febrer de 1958) fou un físic estatunidenc guardonat l'any 1937 amb el Premi Nobel de Física. Era nebot del físic i Premi Nobel Owen Willans Richardson.
 |
| Premi Nobel de Física (1937) |
Recerca científica
És conegut per les investigacions que conduí en els camps de l'electricitat, el magnetisme i l'energia radiant. De 1916 a 1946 va treballar en el departament tècnic dels Telephone Bell Laboratories. L'any 1927, en col·laboració amb Lester Halbert Germer, va descobrir la difracció dels electrons pels cossos cristal·lins, que va servir per confirmar experimentalment les prediccions de la mecànica quàntica, en la formulació d'Erwin Schrödinger com a «mecànica ondulatòria».
L'any 1937 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb George Paget Thomson, «pel descobriment de la difracció d'electrons en cristalls i la demostració de les seves propietats ondulatòries».[1]
Referències
