Vés al contingut

Clotilde Cerdà i Bosch

De Viki.cat

Clotilde Cerdà i Bosch (Barcelona 28 de febrer de 1862[1] - Santa Cruz de Tenerife 1926) fou una concertista d'arpa, amb el pseudònim d'Esmeralda Cervantes. Era filla de l'enginyer Ildefons Cerdà i Sunyer i de la pintora Clotilde Bosch. La seva mare l'envià a Roma a estudiar pintura amb Marià Fortuny, però es decantà per la música i va recórrer tot el món com a concertista amb gran èxit. Debutà al Teatre Imperial de Viena el 1873 i fou lloada tant per Víctor Hugo, que la va batejar com a «Esmeralda (com l'heroïna de la seva obra més representada) Cervantes (per l'escriptor espanyol)», com també per Richard Wagner.

El 1875 marxà a Amèrica i actuà a Buenos Aires, a la cort de l'emperador del Brasil i a Ciutat de Mèxic. El 1881 entra a formar part de la lògia maçònica Lealtad de Barcelona, de la qual Aurea Rosa Clavé de Ferrer, filla d'Anselm Clavé formava part des de 1879.[2]

Quan el 1885 va tornar a Barcelona, va posar en marxa amb la metgessa Dolors Aleu i Riera una institució educativa femenina d'alt nivell, l'Acadèmia per a la Il·lustració de la Dona. El 1887, però, viatjà fins a Constantinoble, contractada com a professora d'arpa a l'harem del soldà de l'imperi Otomà. Finalment, es retirà a viure a les Illes Canàries, on va morir.

Referències

Bibliografia