Club Natació Poble Nou
 |
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. (Col·laboreu-hi!) Falta enllaçar les paraules més significatives als articles corresponents |
[[Categoria:Articles amb enllaços interns per millorar des Plantilla:Deod']]
| CN Poble Nou | |||||||||
| Nom del Club | Club Natació Poble Nou | ||||||||
| Fundació | 1931 | ||||||||
| Ciutat | Barcelona | ||||||||
| Presidència | Jordi Homs | ||||||||
| Pavelló | Pavelló de la Mar Bella Complex Esportiu Municipal Can Felipa | ||||||||
| Rugbi | |||||||||
| Natació | |||||||||
| Waterpolo | |||||||||
| |||||||||
| Web oficial del CN Poble Nou | |||||||||
El Club Natació Poble Nou és un club esportiu de la ciutat de Barcelona. Té seccions de natació, waterpolo i rugbi.
Història
El Club Natació Poble Nou és una de les societats esportives representatives del Poblenou i l’única en la seva especialitat. Creat l’any 1930,[1] els orígens d’aquesta entitat foren els d’una agrupació que es dedicava a la vela esportiva. Ja en aquell moment el seu futur estava marcat per l’afany d’aconseguir un terreny on poguessin aixecar les seves instal·lacions i erigir una piscina. Llargs contratemps amb l’administració pública, agreujats pels constants temporals que derruïen les provisionals edificacions del la Mar Bella, van ensorrar els somnis dels seus directius i afeccionats. Malgrat les adversitats, les activitats seguiren el seu curs i el nombre de seguidors i admiradors va continuar creixent. Prou es lamentava, l’any 1951, el president del club en aquell moment, Leoncio Domènech, en una circular interna per commemorar el 20è aniversari, de la poca sensibilitat de l’Ajuntament de Barcelona a l’hora de desestimar la possibilitat de construir una piscina en pro de la formació de la joventut: Nuestra juventud necesita una piscina que le permita acudir a ella a la salida de las fábricas y las oficinas, y esto no es posible si la más próxima utilizable está situada a la falda de Montjuïc, al otro extremo de Barcelona.[2]
La fusió amb l'olímpic club
Poc abans de néixer el Club Natació Poble Nou existia un centre similar a la secció de patins de vela de l’anomenat Olímpic Club. Fundat el 1921, l’Olímpic Club era una filial de Manufacturas Reunidas de la Indústria Téxtil, SA, i només permetia l’entrada als treballadors d’aquesta empresa d’acabats de teixits, popularment coneguda com a Can Felipa o, més tard, amb el nom oficial de CATEX.
Com a resposta a aquesta restricció d’una empresa privada que limitava la pràctica de la natació i de la vela a un nombre reduït d’aficionats, l’any 1930 l’entusiasme d’altres adeptes del barri va fundar el CNPN, registrat a la Federació Catalana de Natació el 1931. Aviat les dues societats van rivalitzar l’una amb l’altra i es van adonar que era molt difícil que dins del mateix barri hi hagués els suficients seguidors per acontentar dues fundacions que oferien la mateixa oferta esportiva. El 15 de febrer de 1939 –encara no havia acabat la Guerra Civil Espanyola– es van reunir els respectius membres de cada entitat, van decidir fusionar-se i van reorganitzar una única associació amb el nom de CNPN. També van aprovar que no hi hauria restriccions d’entrada i que les seves activitats bàsiques serien la natació i la navegació de vela.[3]
La llarga lluita per aconseguir un solar
Paral·lelament, van pensar instal·lar-se als antics banys de la Mar Bella, però l’Ajuntament, després d’omplir de falses il·lusions, denegà l’autorització perquè tenia previst edificar centres educatius en aquell solar. Així, de moment, només van construir un immoble de fusta sore pilars de formigó armat, però tot el que alçaven amb voluntat i il·lusió el mar s’ho emportava. Els informes anuals d’aquella època demostren que pràcticament tots els ingressos de l’associació es perdien a reparar aquelles catàstrofes. El club, ferm al seu objectiu, no desestimà la possibilitat de cessió dels terrenys que amb el pas del temps encara restaven abandonats. Després de més de deu anys de lluita, el 1950, les autoritats van recapitular i van donar permís per ocupar el solar. Malauradament, un any després, un fort temporal va destruir les noves instal·lacions i va engolir un mur de contenció. Per sort, encara no s’havia construït la piscina.[4]
D'un berenador de platja a la primera piscina coberta municipal de Barcelona
Abans de la fusió de l’Olímpic Club amb el CNPN, es disposaven d’un berenador a la platja de la Mar Bella, emplaçat gairebé a l’alçada de la desapareguda estació ferroviària del Poblenou. Hi havia unes casetes, que més tard es van convertir en les edificacions esmentades anteriorment. L'establiment de banys gaudia de servei de bar restaurant i lloguer de patins, actuant com a seu del club, i així va continuar funcionant fins la dècada de 1940-1950. Aquest establiment va estar cada vegada més envoltat de nuclis de barraques i d'una platja cada vegada més bruta pels residus industrials i els abocaments urbans. Després del temporal que va destruir completament les instal·lacions, van ser finalment enderrocades el 1960.
Les constants tragèdies provocades per les inclemències del mar van fer adonar als responsables del club que la piscina no es podia construir a la platja i que s’havia de buscar una nova ubicació. Es va crear una comissió pro-piscina i, finalment, el 1960[1] es va inaugurar l’edifici de l’antiga plaça de Lope de Vega, avui Jardins Josep Trueta, que es va convertir en la seu del CNPN. Es tractava de la primera piscina coberta municipal de tot Barcelona. L’Ajuntament va cedir la gestió i el manteniment de les instal·lacions al club durant cinc anys renovables. A partir d’aquell moment es podia practicar la natació durant tot l’any.
Però el somni no havia finit. Al cap d’uns quinze anys, sorgiren greus defectes de construcció. Aquest darrer punt, juntament amb el mal moment econòmic que travessava el club, preveien un estat de decadència sense sortida. Econòmicament el club estava estancat, però no pas la seva activitat esportiva. Any rere any, els seus nedadors i waterpolistes en donaven prova. El bon ritme dels cursets de natació, l’organització i la participació a les regates i al campionat de Catalunya de 2.000 metres de mar lliure, l’edició d’un butlletí intern des del 1944, com també el nombre creixent de socis, admiradors i col·laboradors (autoritats, industrials i comerciants), refermaven la vida activa de l’entitat.
Des del punt de vista esportiu s’havien aconseguit èxits importants fins al punt, que l’any 1973, van quedar sotscampions d’Espanya en el campionat nacional. Sorgiren moltes figures olímpiques i força plusmarquistes (la nedadora Aurora Chamorro,[5] els germans waterpolistes Ventura,[5] en Bonet, en Josep Padrós,[5][6] etc.) A part de la natació, hi havia un poliesportiu on es practicaven futbol sala, rugbi, Hoquei sobre patins, Basquetbol, handbol, etc, i es disposava d’equips federats que jugaven en les competicions oficials. Concretament, la secció de rugbi, fundada el 1952, va ser una de les què més caràcter van donar també a l’entitat. Mancats d’un camp reglamentari, van peregrinar per diversos camps de futbol, jugant els partits oficials a la Foixarda, fins que a inicis de la dècada dels 80 van aconseguir plantar els pals en un camp ras a Mar Bella. El club, malgrat els anys passats, seguia fidel als seus orígens. Aquesta secció va aconseguir diversos internacionals absoluts i júniors durant els anys setanta (Ballester, Forner, Garcia, Magdaleno[7]), sens dubte la seva millor època, en què va jugar a segona divisió i va guanyar la lliga i la copa catalana diverses vegades. La secció es va desfer a mitjans dels vuitanta, refent-se deu anys després al gestionar el club la instal·lació de Mar Bella, on va situar-hi per fi, un camp de rugbi amb herba apte per al joc.[2]
Anys de creixement: el triomf de can felipa i la gestió de la mar bella
Quan va tancar la fàbrica de Central de Acabados Textiles, SA (CATEX) l’any 1978, els seus propietaris volien enderrocar l’antic edifici fabril i construir habitatges a tot el solar, però l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, amb el suport de les entitats del barri, va aprofitar l’incipient Ajuntament democràtic per aconseguir que una part de l’immens solar fos un equipament públic. El 16 d’abril de 1980 se signava, després de llargues negociacions, un acord per recuperar “CATEX per al barri”, i l’antiga fàbrica es va convertir en un centre cívic i un complex esportiu.[4]
El 17 de juliol de 1989 va obrir les seves portes la piscina i l’antiga piscina dels Jardins de Josep Trueta, que havia quedat obsoleta, desapareix. Avui sols en queden les antigues grades per dissimular el transformador d’un petit llac artificial. Novament, l’Ajuntament va cedir la gestió i el manteniment de les instal·lacions al CNPN.
Amb la febre olímpica, el 23 de maig de 1992 es va inaugurar el Complex Esportiu Municipal Mar Bella, a l’avinguda Litoral, que un cop passats els Jocs Olímpics va esdevenir un poliesportiu pel barri gestionat també pel CNPN. Gairebé mig segle després de ser enderrocats els banys de mar del club, tornava al seu lloc d'origen. El pavelló però, construït a corre cuita, aviat va presentar greus defectes de construcció, de connexió amb el transport públic, i donada la seva proximitat amb el mar, sempre va ser molt car de mantenir.
Aquesta doble gestió va fomentar el creixement del club. A més de les seccions més representatives, la natació i el waterpolo, en aquell moment el club disposava d’una gran oferta plural: atletisme, rugbi, handbol, petanca, pesca esportiva, bàdminton, frontennis, triatló i submarinisme.[3]
Complexa actualitat
A inicis del nou mil·lenni, el CNPN va travessar un moment força delicat, originat per grans dificultats econòmiques. Les causes van ser múltiples: anys de mala gestió, enfrontaments, fragmentació de la massa social, etc. Aquesta situació es va començar a fer evident durant l’any 2000. La junta directiva presidida per Ramon Pou va crear una societat limitada anomenada Esportiu Poblenou Mar Bella, formada en un 60% per l’empresa UBAE i en un 40% pel CNPN, que havia de completar la inversió que faltava, segons el contracte de concessió del poliesportiu de la Mar Bella: uns 200 milions de pessetes. UBAE aportava els avals que el club no tenia per tirar endavant les obres. Es construiria la piscina i s’adequaria tota la instal·lació. Però la realitat va ser tota una altra: d’una banda, el club va renunciar a la concessió de Can Felipa el 2000, que va ser guanyada per la SL Esportiu Poblenou Mar Bella; i de l’altra, l’Ajuntament va rescatar la concessió de Mar Bella el març de 2001 adduint la no construcció de la piscina durant els cinc primers anys de concessió, piscina que el club no podia construir fins que el mateix Ajuntament no modifiqués la qualificació urbanística d'espai verd a equipament en la zona destinada a tal efecte. Amb la promesa d’un nou concurs, el club va estar gestionant a precari la instal·lació durant vint-i-dos mesos. Finalment, un cop més l’Ajuntament va desdir-se del pacte inicial i va cedir la instal·lació a l’empresa municipal Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA (SMASSA), nucli dur del què després va ser B:SM (Barcelona de Serveis Municipals). El club va poder obtenir un contracte de llogater preferent, mantenint el seu local social al poliesportiu i mantenint els horaris d’entrenament i competició per a les seccions de bàdminton, atletisme i rugby.
El febrer de 2001 es van celebrar eleccions al club, guanyant la candidatura renovadora que encapçalava per Manuel Romero i la secció de rugbi del club. Romero va haver de dimitir al cap de pocs dies per temes estrictament personals i va assumir la presidència Jordi Homs que, amb el seu equip, va haver de fer front a una situació econòmica, esportiva i social molt complicada. Les dificultats econòmiques van obligar a prescindir de la plantilla semi-professional del primer equip de waterpolo, i es va optar per formar un equip integrat essencialment per jugadors provinents de la casa per tal d’afrontar la següent temporada. A causa de la joventut i la inexperiència del nou equip, el club va haver d’abandonar la idea de jugar a Divisió d’Honor A-1 i jugar a Primera Nacional.
El club va veure reduïdes – a voltes per motius estrictament econòmics, i altres per diferències de criteri - les seves seccions progressivament de les 14 inicials a les 3 actuals, deixant pel camí esports com Handbol, Bàdminton, Atletisme, Petanca o Pesca Esportiva.
La situació amb UBAE en l’explotació de CEM Can Felipa va travessar per moments molt difícils, amb una caiguda del nombre d’abonats, que van tensionar les relacions entre els dos socis de la SL fins al punt de fer-les insostenibles. La intervenció del districte i de la regidoria d’Esports va abocar UBAE a la sortida de la SL, tot venent les seves participacions al club, que va quedar-se el 100% de la SL i va poder tornar a gestionar la piscina. A partir d’aquell moment, la situació es va revertir i els abonats han tornat a pujar fins els 4.500 actuals.[2]
Projecte d'ampliació
L’actual moment d’estabilitat social, econòmica i esportiva ha propiciat que l’actual junta s’hagi decidit a presentar a l’Ajuntament de Barcelona un projecte d’ampliació del CEM Can Felipa, que permetria la construcció d’una nova làmina d’aigua – molt necessària per tal de compatibilitzar la competició dels esportistes amb l’activitat física dels abonats – una tercera nova sala d’activitats dirigides i tota una sèrie de serveis de wellness. És d’esperar que els procés negociador amb l’Ajuntament conclogui positivament i en un futur proper el CEM Can Felipa pugui oferir nous serveis al barri i la comunitat.
Al CEM Mar Bella, després de la celebració dels campionats d’Europa d’atletisme al juliol del 2010, la secció de rugby disposarà d’una nova grada al camp, així com vestidors i un nou local social, que permetran una millor i major grau de benestar i utilització de la instal·lació per part de la secció.[2]
Presidents
- Sebastià Sanmiquel 1930-1939
- Miquel Lecha 1939-1941
- Josep Bachs 1941-1946
- Heribert Artigas 1946-1951
- Lleonci Domènech 1951-1961
- Heribert Artigas 1961-1967
- Ramon Vila 1967-1972
- Lleonci Domènech 1973-1977
- Josep Serra 1977
- Ernesto Santolalla 1977-1988
- Josep Padrós 1988-1997
- Ramon Pou 1997-2001
- Manuel Romero 2001
- Jordi Homs 2001-avui[2]
La secció de rugbi: el CNPN-ENGINYERS
El Club Natació Poble Nou-Enginyers és la secció del CN Poblenou de Barcelona dedicada a la pràctica del rugbi.
És el resultat de la fusió de l'antiga secció de rugbi XV del club amb el Club Enginyers. La temporada 2009 va crear un equip de rugbi a 13 que participa al Campionat de Catalunya de Rugby Lliga.
La secció de rugbi del CN Poble Nou va néixer el 1952 i el primer gran èxit va arribar l'any 1962, quan l'equip guanyà el campionat de la Segona Divisió espanyola. La secció desaparegué el 1986 fins 1997.
El Club Enginyers va ser creat l'any 1989 format per jugadors que estudiaven i jugaven en diversos equips de la lliga universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Enllaços externs
El club ENGINYERS va néixer l'any 1989 de la unió de diversos jugadors que estudiaven i jugaven en diversos equips de la lliga universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i que al mateix temps tenien llicència de jugador federat amb altres equips de rugby de Catalunya. Aquest nucli de jugadors, la majoria d'ells estudiants de diverses enginyeries a la UPC, van triar un nom que els definia -ENGINYERS- i van decidir fundar un projecte de futur: un club de rugby obert, on tothom que volgués iniciar-se en aquest esport hi tingués cabuda, i que alhora practiqués un joc vistós i competitiu. El nostre equip ha realitzat des de sempre una tasca de promoció, formació i captació de jugadors dins l'àmbit de la UPC.
El CLUB NATACIÓ POBLE NOU es va fundar l'any 1930, i la secció de rugby es va crear el 1952, fruit de l'entusiame d'un grup d'amics d'aquest barri de tradició industrial i treballadora de Barcelona. Nou anys més tard, el 1961, l'equip de rugby del CN POBLE NOU va guanyar el campionat d'Espanya. Durant més de trenta anys, els equips sèniors i inferiors del Poble Nou han representat al barri i a Catalunya arreu on han jugat, fent palès la seva estima pel rugby, entenen-lo sobretot com una forma de fer esport i amistats. Malauradament la pràctica del nostre esport es va perdre amb la dissolució de la secció a principis dels anys '80.[3] Però d'ençà la temporada 1998-99, el CN POBLE NOU va recuperar la pràctica del rugby gràcies a un acord de col·laboració amb Enginyers RUC i les campanyes de promoció als instituts i escoles del barri.[2]
La lliga anglesa
L'any 2006 el CNPN-Enginyers va iniciar negociacions per jugar la lliga al comtat de Hertfordshire, situat al nord de Londres. Després de molts esforços, tant a nivell burocràtic com econòmic i organitzatiu, l'equip va debutar el 23 de setembre de 2006 a la Greene King Super Premiere League, 1a divisió del comtat.[8][9][10] Amb aquesta fita el CNPN-Enginyers es va convertir en el primer club estranger del món que jugava en una lliga anglesa. Aquest fet ha suscitat la curiositat del món del rugby tant a nivell estatal com a nivell internacional.
Actualitat i palmarès
D'ençà 1989 el CNPN-Enginyers ha guanyat la Copa Catalana l'any 1991 i la lliga catalana les temporades 1989-90, 92-93, 95-96, 99-00, 03-04 i 08-09.[11] El club ha ascendit a primera divisió espanyola les temporades 1996-97, 2004-05 i 2009-10, arribant a quedar classificats en cinquè lloc i semifinalistes a la Copa FER.[12] Les temporades 2006-07 i 2007-08 el primer equip es va proclamar campió de la Super Premiere Greene King.[13]
En aquests moments el CNPN-Enginyers està format per un col.lectiu de 200 jugadors i 12 tècnics, dels quals, en categoria sènior, el 70% prové de l'àmbit de la UPC. "L'objectiu comú que ens aplega és la pràctica del rugby en el seu sentit més pur. L'amateurisme, la companyonia i la cavallerositat dins i fora del camp, tan característiques del nostre esport, són les línies mestres del nostre comportament. Cada any realitzem gires a l'estranger, cosa que ens permet visitar i entrar en contacte amb països on el rugby és un esport molt més arrelat que al nostre. Fins ara hem estat a França (2 cops), Països Baixos (2 cops), Anglaterra (4 cops), Escòcia, Irlanda (2 cops), Estats Units, Euskal Herria, Illa de Man, Argentina, Croàcia, República Txeca, Hongria, Portugal, Brasil, Itàlia, Sud-Àfrica, Malta i Colòmbia".[14]
El CNPN-Enginyers té en aquests moments tres equips sènior. El primer equip competeix a 1ª estatal, el segon a la Super Premiere Greene King del comtat de Hertfordshire, i el tercer a 2ª nacional. El club també compta amb un equip universitari, un equip de veterans, un juvenil, un cadet, un infantil, un aleví, un benjamí i un pre-benjamí.[14]
El Barcelona Sevens
El CNPN-Enginyers organitza des de fa 10 anys el Barcelona Sevens, torneig internacional de rugby a 7. "Aquest torneig està pensat per ser una festa de Rugby. L'objectiu és passar un cap de setmana amb una sèrie d'activitats al voltant del nostre esport"[15] . En les 10 edicions celebrades el torneig ha acollit equips de Nova Zelanda, Fiji, Anglaterra, Irlanda, Escòcia, França, Argentina, Itàlia, Alemanya, Països Baixos, Moldàvia, Portugal, Luxemburg, Bèlgica, Veneçuela i Andorra.
Els guanyadors del torneig han estat:
- 2010: Fiji Uprising Beach Resort Rugby 7s - Fiji
- 2009: Chich´Kebab - França
- 2008: Rodent Rugby - Escòcia
- 2007: Passion Ovale - França
- 2006: Pyrenees - França
- 2005: Delftsche Studenten RC - Països Baixos
- 2004: Old Varstonians - Nova Zelanda
- 2003: Andorra VPC - Andorra
- 2002: Old Amplefordians - Anglaterra
- 2001: CD Puig Castellar - Catalunya[16]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Arxiu històric del Poblenou. Història del Poblenou[Consulta: 1 setembre 2010]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Arxiu històric del Club Natació Poble Nou. Història del Club [Consulta: 1 setembre 2010]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 SINTES, M. El Club Natació Poblenou, més de 70 anys d’afició a l’esport, 2003. Icària, papers de l’arxiu històrics del Poblenou. Núm. 7
- ↑ 4,0 4,1 TATJER, M. Els banys del Poble Nou: oci marítim i espai industrial, 2003. Icària, papers de l’arxiu històrics del Poblenou. Núm. 7
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Comité Olímpico Español. Deportistas Munich 72[Consulta: 1 setembre 2010]
- ↑ Comité Olímpico Español. Deportistas México 68[Consulta: 1 setembre 2010]
- ↑ Federación Española de Rugby. Anuario 2001-2002[Consulta: 1 setembre 2010]
- ↑ «Reportatge a TV3 sobre la participació del CNPN-Engnyers a una lliga anglesa». TV3.
- ↑ «Crònica del CNPN Enginyers a la ITV anglesa». ITV.
- ↑ «Reportatge a Teledeporte sobre la participació del CNPN-Enginyers a una lliga anglesa». Teledeporte.
- ↑ Federació Catalana de Rugby. [Consulta: 1 setembre 2010]
- ↑ Federación Española de Rugby. Ligas de clubes[Consulta: 1 setembre 2010]
- ↑ Greene King Super Premiere League i sots-campió en la temporada 2008-2009. També es va proclamar campió de la Plate en la temporada 2007-2008 i finalista de la Cup en la temporada 2008-2009 Tables and Results[Consulta: 1 setembre 2010]
- ↑ 14,0 14,1 CNPN-Enginyers. Història del Club[Consulta: 1 setembre 2010]
- ↑ Barcelona Sevens. Programa[Consulta: 1 setembre 2010]
- ↑ Barcelona Sevens. Edicions Anteriors[Consulta: 1 setembre 2010]
Enllaços externs
 |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article.
Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant cadascuna d'aquestes obres en citacions i referències a frases o paràgrafs concrets. |
[[Categoria:Articles amb referències per millorar des Plantilla:Deod']]
- Mundo Deportivo 05/12/2005
- Mundo Deportivo 05/12/2005
- Mundo Deportivo 29/02/2008 Part 1
- Mundo Deportivo 29/02/2008 Part 2
- Mundo Deportivo 29/02/2008 Part 3
- Mundo Deportivo 01/03/2008
- Mundo Deportivo 13/04/2008
- Mundo Deportivo 07/05/2008 Part 1
- Mundo Deportivo 07/05/2008 Part 2
- Mundo Deportivo 07/05/2008 Part 3
- La Vanguardia 15/01/2010
- Mundo Deportivo 15/01/2010