El Cogul
| Aquest article tracta sobre el municipi. Si cerqueu la muntanya, vegeu el Cogul (Navès). |
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi de les Garrigues | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Ponent Garrigues | ||||
| Gentilici | Cogulenc, cogulenca | ||||
| Superfície | 17,51 km² | ||||
| Altitud | 279 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
174 hab. 9,94 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 307150 4593350{{#coordinates:41 | 28 | 7 | N | 0 | 41 | 26 | E | type:city(174)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Jaume Mor i Vidal (TFC-AM) | ||||
| Codi territorial | 250766
| ||||
El Cogul és un municipi de la comarca de les Garrigues.
El Cogul és famós per les seves pintures rupestres de la Roca dels Moros, on es pot veure un grup de dones ballant i algunes escenes de cacera.
Comunicacions
Hi ha comunicació per carretera amb diverses poblacions veïnes; destaquen la LV-7021 des d'Aspa (4 km), la mateixa des de l’Albagés (7 km), la L-700 de Granyena de les Garrigues (7 km) i l'esmentada LV-7021 d'Alcanó (7 km).
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Prehistòria
El jaciment de la Roca dels Moros del Cogul presenta mostres de les creences de dos grups humans. D'una banda, hi ha l'anomenat Art llevantí, una expressió figurativa dels darrers caçadors-recol·lectors epipaleolítics (10.000-6.5000 anys abans del present), que fonamenta la seva iconografia en els éssers humans (home i dona) i certs animals (cabra, cérvol, toro, cavall, porc senglar) amb un estil absolutament singular i únic. De l'altra, hi trobem el que es coneix amb el nom d'Art esquemàtic, una expressió abstracta dels grups productors (6.500-3.500 anys abans del present), que es fonamenta en el gestualisme expressionista i que, per tant, és d'una sorprenent modernitat. Punts digitals, traços, màcules i geomètrics, entre d'altres, conformen un repertori ample d'abstraccions. Des de 1998, aquest i tots els santuaris amb art prehistòric de Lleida han estat considerats Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO[2], el màxim guardó que pot obtenir una obra humana. Cal assenyalar, no obstant, que, dels 26 jaciments amb art que es coneixen enguany a les terres de Lleida, el 88,45% d'aquestes estacions amb art no disposen de cap mena de protecció, cosa que representa un enorme perill per a la seva conservació. Fonts: Associació Catalana d'Art Prehistòric
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ http://whc.unesco.org/en/list/874/multiple=1&unique_number=1026
Bibliografia
- Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL (2003): "L'art rupestre prehistòric a la comarca de les Garrigues", III Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, Ajuntament de Cervià de les Garrigues (Lleida), pp. 17-25.
- ALONSO TEJADA, Anna; GRIMAL NAVARRO, Alexandre (2007): L'Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pagès Editors, Lleida. ISBN 978-84-9779-593-7.
- Alexandre GRIMAL y Anna ALONSO (2007): "Catálogo de Cataluña, Cuenca, Albacete, Guadalajara y Andalucía", Catálogo del Arte Rupestre Prehistórico de la Península Ibérica y de la España Insular. Arte Levantino, Real Academia de Cultura Valenciana, Serie Arqueológica, nº 22, Valencia, I-II Vols, pp. 113-252 (Vol I), pp. 41-85 (Vol II). ISBN 978-84-96068-84-1.
