Vés al contingut

Cogullada fosca

De Viki.cat

Plantilla:Taxocaixa ocell La cogullada fosca o cucullada (Galerida theklae) és un moixó de l'ordre dels passeriformes, molt semblant a la cogullada vulgar.

Morfologia

  • Ateny 16 cm de llargària total i 34 cm d'envergadura alar.
  • Pesa 34-48 g.
  • Aparença rabassuda.
  • Coloració terrosa fosca vionada de blanc.[1]
  • Bec robust, una mica més curt i més ample que la cogullada vulgar.
  • cresta.
  • Cua relativament curta amb les plomes exteriors més rogenques.
  • En vol presenta les plomes axil·lars entre grises i arenoses.
  • Els exemplars immadurs tenen el plomatge favat degut a una taca color crema a la punta de les plomes però que desapareix just acabada la cria ja que fan una muda completa.
  • No presenta dimorfisme sexual.

Subespècies

Reproducció

La fenologia reproductiva és, en tot, molt semblant a la de la cogullada vulgar. La població niadora de les Illes Balears té uns costums diferents, puix que cria un mes abans i, a més a més, com que no ha de competir amb la seua parenta (la cogullada vulgar no hi nidifica) s'expandeix pràcticament arreu del territori illenc, encara que no entra a les zones arbrades.[2] Nia a terra, a espais oberts amb vegetació arbustiva dispersa, i pon 2-6 ous.

Alimentació

Menja llavors i insectes, aquests darrers especialment durant l'època de cria.

Hàbitat

Freqüenta els conreus de secà però és més escassa a les grans extensions cerealistes. Evita els boscos i és especialment abundant a les garrigues costaneres.

Distribució territorial

Viu a la Península Ibèrica, Balears, a l'Àfrica del Nord i a l'Àfrica subsahariana des de Senegal fins a Somàlia.

Als Països Catalans se'n pot trobar als Aiguamolls de l'Empordà i al Delta del Llobregat. Coexisteix amb la cogullada vulgar en alguns indrets, sobretot a la Catalunya humida. També se'n troba a les Balears i a la Catalunya del Nord.

Costums

  • És sedentària encara que, a l'hivern, pot tindre moviments de curt abast i altitudinals.
  • Es posa sovint sobre arbusts i parets des d'on reclama o canta.


Referències

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 128. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 79-80. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

Plantilla:Sister