Col·legi Major Universitari Ilerdense de Barcelona
| Fitxer:Edit-delete-not encyclopedic2.svg | Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
El Col·legi Major Universitari Ilerdense de Barcelona va funcionar entre els anys 1969 i 1982. En aquells 13 anys hi van residir prop de 1000 estudiants universitaris, una bona part d'ells originaris de les comarques lleidatanes, encara que també era nodrida la presència d'estudians gironins, tarragonins i mallorquins. Més reduït era el nombre d'altres comunitats com ara valencians, aragonesos, andorrans o bascos. En aquella època, en què no existien les beques Erasmus, era poc habitual trobar-hi estudiants d'altres estats. Recordem un estudiant marroquí, un altre d'uruguaià i un d'argentí. Aquest últim va ensopegar la final del mundial de futbol de l'Argentina del 1978 entre aquesta selecció i l'holandesa de Neeskens, no cal dir que la majoria anavem amb l'equip europeu, cosa que no va acabar d'entendre mai el resident argentí.
La idea de construir a Barcelona un col·legi major per a estudiants lleidatans va sorgir als anys 60 a Lleida fruit d'unes families preocupades pel futur dels seus fills estudiants un cop haguessin de desplaçar-se a estudiar a la ciutat comtal.
Es va formar un patronat que mitjançant la venda de títols va aconseguir el capital necessari per a tirar endavant l'obra. La Universitat de Barcelona va cedir per la seva part uns terrenys a la llavors Av. de la Victoria, avui Av. de Pedralbes, just darrera la Facultat de Dret de la Diagonal.
La capacitat del col·legi major era de unes 250 places distribuïdes majoritàriament en habitacions triples, i tenia tots els serveis necessaris perquè els joves estudiants tinguessin les seves necessitats cobertes tant en els aspectes logístics com culturals i recreatius.
Els primers anys després de la seva mort de Franco, hi van va haver moltes vagues i la universitat va estar tancada força temps. Els problemes dels estudiants amb la policia, anomenats llavors grisos, eren freqüents i el director del col·legi va haver d'intervenir alguna vegada per a posar en llibertat algun col·legial detingut.
Una vegada tancat el col·legi, es va formar a Lleida l'Associació Res Non Verba que, amb els fons obtinguts de la venda, es dedica a patrocinar activitats de caire cultural.