Comanda de Susterris
La Comanda de Sant Joan de Susterris fou una de les comandes (divisions territorials) en què s'organitzà l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, popularment anomenada dels hospitalers.
Li pertanyien els llocs de Talarn, Palau de Noguera, Puigverd i Arbull, els dos darrers de l'antic terme de Fígols de Tremp.
El 1030 existia l'església de Santa Maria de Susterris, al lloc on ara es dreça la presa del pantà. Entre el 1095 i el 1122 el bisbe Ot d'Urgell cedí, a canvi d'una sèrie de donacions, aquesta església a l'Orde dels hospitalers, que s'establiren a Talarn i feren de l'església de Santa Maria la seu de la comanda pallaresa de l'orde.
El 1151 el comte Arnau Mir i la seva muller Òria donaren als hospitalers el castell i la vila de Susterris, a més de l'almúnia de Samalomena, amb l'església de Santa Maria de Susterris, confirmant la del 1122 del bisbe Ot. El 1146 ja s'hi establia la Comanda, que havia de servir per a reunir i administrar tots els béns que tenien a terres pirinenques. El comanador de Susterris regia també les comandes de Costoja, de la vall de Castellbò, i les d'Isot i Siscar.
El 1381 el lloc de Susterris tenia 7 famílies (uns 35 habitants), i els preveres de Susterris se n'anaren a Palau de Noguera. El 1436 el lloc ja era pràcticament abandonat del tot. La decadència dels hospitalers ja va començar, doncs, al segle XV, però continuaren en aquesta comanda fins el 1767, tot i que no hi van residir mai: molt de temps fou Talarn la residència habitual dels hospitalers. Es coneix la llista de comanadors entre 1146 i 1822, però cap d'ells residí mai a Susterris. Ja a ran de la decadència de la casa hospitalera, la capella de Sant Joan de Susterris fou dedicada a sant Antoni, que és el darrer nom que rebé aquest temple, i el que el donà a l'embassament.
Amb la construcció de la presa, el 1913, l'església quedà sota les aigües del Pantà de Sant Antoni, al lloc on es conserva encara el topònim, a prop de la fita quilomètrica 91 de la carretera C-13.