Vés al contingut

Comarques Centrals del País Valencià

Localització

Les Comarques Centrals del País Valencià,[1] altrament conegudes com a Diània,[2] és una regió del País Valencià que comprèn les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, la Marina, el Comtat, l'Alcoià i la Canal de Navarrés.

Política

Aquesta regió no té reconeixement oficial, i administrativament es troba dividida entre la província de València i la d'Alacant. No obstant açò, els alcaldes dels ajuntaments de les capitals i ciutats més importants de cadascuna d'aquestes comarques crearen el Consorci de les Comarques Centrals Valencianes a l'any 1999, i acordaren un Pla de Promoció Socioeconómica i d'Ordenació Territorial de les Comarques Centrals Valencianes.

Història

Jaume I el Conqueridor pren Albaida al 1244 i Xàtiva al 1248, però la conquesta cristiana no suposà la desaparició de la presència musulmana en la zona, sinó que s'hi romangueren fins al segle XVIII. En aquests anys, les Comarques Centrals ja tenien entitat administrativa, com una de les Governacions. De fet, Jaume I denominà el territori que n'hi ha entre el riu Xúquer i la línia Biar-Busot, com el País de les Muntanyes o Governació de Xàtiva.[3]

Al segle XIV i XV aquest territori és respectat per les Governacions Forals sota la denominació de la Governació de Xàtiva. Durant aquest període les Comarques Centrals van viure un dels moments més rellevants de la seua història gràcies a la família dels Borja, amb gran influència al Ducat de Gandia. Fou tan gran el seu poder que aconseguiren situar en el Papat a dos dels seus membres: Calixt III (1455-1458), i Alexandre VI (1492-1503). Aquesta esplendor política i econòmica es va reflectir també en les arts amb Ausiàs March i Joanot Martorell.

A partir del segle XVI comença la decadència del Regne de València, quan es produeixen les revoltes de camperols la (guerra de les Germanies), i la zona passa a ser perifèrica per als interessos de la corona. Amb la desaparició del Regne, la zona es divideix contínuament entre les governacions borbòniques primer, i les províncies espanyoles més endavant.

La divisió provincial liberal 1822-1823 va crear la província de Xàtiva que abastà el territori de la Governació foral però escindit per a la província d'Alacant, l'Alcoià, la Foia de Castalla, el Comtat i la Marina Baixa. Aquest antiga província es reparteix entre la de València i la d'Alacant: en un primer moment la línia divisòria seria la Serra Grossa, el 1836 es va desplaçar la província de València fins a la línia Mariola-Benicadell-riu Serpis. En 1847 s'estableix la divisió que actualment coneixem.

Els liberals de finals del segle XIX van ser els primers a desenvolupar un projecte políticoeconòmic per a les Comarques Centrals. Fruit del seu treball, es realitzaren infraestructures importants per a les relacions intercomarcals com ara: ferrocarril Alcoi-Port de Gandia (hui dia, ja desmantellat), ferrocarril Carcaixent-Gandia-Dénia, la carretera d'Almansa i el Port de Gandia.

No va ser fins als anys 70 del segle XX, amb el procés de recuperació de les Institucions Valencianes i de l'estat d'Autonomia, quan es plantege de manera oberta la vigència del fet comarcal i la coordinació de les comarques a regions que tingueren una coherència lògica des del punt de vista de la política territorial.

Actualment les Comarques Centrals Valencianes constitueixen un espai, a cavall entre les províncies d'Alacant i València, on les activitats econòmiques de la zona estan localitzades en dues àrees:

  1. Litoral: Dénia (Marina Alta), Benidorm (Marina Baixa) i Gandia (la Safor) - Sector serveis i turisme.
  2. Interior: Ontinyent (Vall d'Albaida), Xàtiva (la Costera), Alcoi (l'Alcoià) i Cocentaina (el Comtat). Especialització industrial: tèxtil, confecció, fusta i joguines.

El 2010 es va estrenar la pel·lícula Illa de Xàtiva, un documental sobre les Comarques Centrals del País Valencià de Terradelfoc Produccions.[4] Aquesta fa un repàs a la història de les Comarques Centrals i al per què del seu fracàs, sempre des del punt de vista de Xàtiva, amb entrevistes a Toni Cucarella, Agustí Ventura, Elies Barberà, Xavier Aliaga, Antoni Martínez, Sebastià Garrido i la participació, entre d'altres, de Pep Botifarra.

Referències

Enllaços externs

{{#coordinates:38 | 51 | 00 | N | 0 | 20 | 22 | W | region:ES-VC_type:adm2nd | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat