Combat de l'Albiol
| Combat de l'Albiol | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Part de: Tercera guerra carlina | |||||||
| |||||||
| Plantilla:VPHISMILCAT Localització militar | |||||||
| Bàndols | |||||||
 Carlins
|
.svg){kind=small} Liberals
| ||||||
| Comandants en cap | |||||||
| Isidre Pàmies, Cercós
|
diputat Bové
| ||||||
Plantilla:FixHTML Plantilla:Tercera guerra carlina Plantilla:FixHTML Combat de l'Albiol es el nom que porta una acció militar de la tercera guerra carlina.
Antecedents
L'estiu de 1873, Isidre Pàmies, Cercós amb la seva partida va recórrer el camp de Tarragona i el Priorat cobrant contribucions i enderrocant les fortificacions de Marsá. Baró, amb 400 homes, també operava al camp de Tarragona i Pancheta, amb 150 homes, al Bages.[1]
Per la seva banda, els liberals disposaven de les columnes de Picazo i Maturana, entre les províncies de Lleida i Tarragona escoltant convois, i un batalló del regiment d'Astúries.[1]
La batalla
Els voluntaris lliberals de Reus volien atrapar la partida carlina dirigida per Isidre Pàmies, Cercós i van sortir cap a l'Albiol el 2 de setembre de 1873 sota el comandament del diputat Bové. Cercós se'n va assabentar, va agafar posicions a les altures i va rebutjar a trets als lliberals quan van arribar. Aquestos, sorpresos, es van desbandar i molts van morir i encara hagueren estat més si no hagués arribat Fijo de Ceuta des de Tarragona.
Conseqüències
Isidre Pàmies, Cercós va morir pocs dies després en la batalla de Prades en combat contra el batalló de caçadors de Barcelona comandat pel tinent coronel Maturana, tot i la victòria carlina.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Cuerpo de estado mayor (1887):p.387
- ↑ «Isidre Pàmies i Borràs “Cercós”. El guerriller aleixarenc». Albiol.info. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
Bibliografia
- Narración militar de la guerra carlista de 1869 a 1876 (en castellà). El cuerpo de estado mayor del ejército, 1887.