Comentari a l'Apocalipsi
El Comentari a l'Apocalipsi o Commentarium in Apocalypsin és la principal obra de Beat de Liébana, la qual dedicà a Eteri d'Osma, un altre religiós que es va refugiar a la vila de Liébana fugint de la invasió àrab. L'obra, molt popular durant els segles VIII-XI, al tombant del canvi de mil·leni, fou molt copiada, especialment als regnes hispànics i el sud de França, i generà una de les més famoses col·leccions de manuscrits anomenats, per l'autor de l'obra, beats.
Del Comentari se suposa que se'n feren diverses redaccions. El càlcul de les edats del món en el llibre IV fa sospitar-lo. La primera redacció seria a l'any 776 i la segona al 786, en plena controvèrsia adopcionista. En aquesta hi hauria un afegit de textos aliens al comentari, modificació de la cronologia i la dedicatòria a Eteri. En aquesta versió pretén fer front a la crisi per la que passava l'Església en aquells moments i intenta demostrar que està en possessió de la tradició sobre l'arribada i predicació de l'Apòstol Jaume el Major a Espanya. Per això es basa en el Breviari dels Apòstols. Aquests Comentaris contenen també un dels més antics mapamundis del món cristià.
Autor
L'atribució de l'obra a Beat es considera certa, malgrat no tenim cap testimoni directa de que el seu autor sigui ell. La seva autoria es basa fonamentalment en la dedicatòria i en la suposició generalitzada de que en aquesta època i en aquesta part de la cristiandat només podia composar-la l'autor de l'Apologeticum, obra amb la que te coincidències textuals.
Finalitat de l'obra
Amb la seva explicació de l'Apocalipsi, Beat pretenia preparar als creients per la fi del món, que havia de sobrevenir, segons els seus càlculs, al final del sisè mil·lenni, concretament a l'any 800 de la nostra era. Malgrat tot, Beat mantenia una certa cautela i afirmava que els homes "desconeixem si s'escurçaran" els anys que restaven per l'abrivada del mil·lenni. La figura del Anticrist, entesa com tot aquell que no reconeix a Crist, ressegueix el "Comentari" casi com a fil conductor i a ell se li dediquen pagines senceres: al seu número, al seu nom, al seu paper en el final dels temps.
Còpies

S'anomenen Beatus als manuscrits dels segles X i segle XI, amb gran quantitat d'il·lustracions, a on es copià el comentari a l'Apocalipsi de Sant Joan de Beat de Liébana.
Se'n conserven trenta-una còpies, agrupades en diferents famílies, en funció de l'original que ha servit de base per a cada còpia. La majoria procedeixen de scriptoria de monestirs castellans, tot i que hi ha de copiats en tallers catalans, francesos i italians. D'alguns només en queden alguns fulls i fragments.
Cal destacar-ne:
- Fragment de Nájera. segle IX. Tresor de l'Abadia Santo Domingo de Silos.
- Beatus del Monestir de San Millán de la Cogolla (any 930). Madrid. Real Acadèmia de la Historia. Ms. 33.
- Beatus de San Millán. vers 950/ 955. Biblioteca de l'Escorial. Real Biblioteca de San Lorenzo.
- Beatus del San Miguel de Escalada (aprop de Lleó. vers l'any 960. Pierpont Morgan Library (Estat de Nova York). Ms 644. 280 x 380 mm. 89 il·lustracions. Pintat per Magius.
- Beatus de San Millán. Segon terç del segle X Madrid. Biblioteca Nacional. Ms. Vit. 14.1.
- Beatus de San Salvador de Távara. Vers 968/970. Madrid. Arxiu Històric Nacional. Ms 1097 B (1240). Pintat per Magias, acabat després de la seva mort pel seu alumne Emeterius.
- Beatus de Valcavado. Vers 970. Valladolid. Biblioteca de la Universitat. Ms. 433 (ex ms 390). 97 il·lustracions. Pintat per Oveco.
- Beatus de Girona. Vers l'any 975. Catedral de Girona. Arxiu, Manuscrit 7, Mides 260x400 mm. 280 fulles. 160 il·lustracions. Copiat al monestir de Távara (Zamora).[1]
- Beatus de la Seu d'Urgell, miniat anònim del final del segle X, d'importació mossàrab i copiat a la Rioja o Lleó, conservat a la Catedral de la Seu d'Urgell (Arxiu. Ms. 26). Consta de set folis numerats amb xifres romanes i d'altres 243 folis amb numeració aràbiga. 79 miniatures
- Beatus de Lleó. 1047. Madrid. Biblioteca Nacional. Ms. Vit. 14.2. Encarregat pel rei Ferran I de Castella i la reina Sança I de Lleó. 267 x 361 mm. 312 hojas. 98 il·lustracions. Pintat per Facundo.
- Beatus de la Catedral de El Burgo de Osma. 1086. Cod. 1. 225 x 360 mm. 166 fulles. 71 il·lustracions. Escriba: Petrus. Pintor: Martinus
- Beatus de l'Abadia de Saint-Sever (Landes). Vers el 1060/1070. París. Biblioteca Nacional. Ms. Lat. 8878.
- Beatus de Santo Domingo de Silos. Vers els anys 1091/1109. Londres. British Library. Ms. Add. 11695.
- Beatus de Torí, copiat a la Catedral de Girona o el monestir de Ripoll a partir del Beatus de Girona, al segle XII. És a la Biblioteca nazionale de Torí.
Notes
Enllaços externs
- The European Library (anglès)