Compactació del terreny

La compactació del terreny consisteix bàsicament en augmentar la densitat d'aquest terreny a la vegada que disminueix el seu volum. És un procediment que es fa en gairebé en totes les obres per tal de consolidar el terreny prèviament a la construcció. Aquest procediment consisteix en extreure o reduir els buits d'aire interiors al terreny, que queden entre les partícules minerals, i així també augmentem la capacitat i reduix el temps de sedimentació i compactació natural pròpia d'aquestes partícules.

La compactació del terreny es farà en aquells terrenys dolents, on s'hi apliquin unes càrregues superficials, i que no siguin capaços de suportar aquestes. Aquest procediment augmentarà mecànicament la densitat del terreny fent que aquest sigui capaç de suportar més pes sense patir deformacions. Així també aconseguim l’ impediment de l’enfonsament del terra, reduïm el possible pas o penetració de l’aigua i l’esponjament i contracció que podria produir aquesta.

En l'antiguitat els romans van veure la necessitat de compactar els materials que es van utilitzar per a la construcció de les Vies o carrers. Per desenvolupar aquesta feina utilitzaven rodons de pedra tirats per esclaus. Amb això aconseguien la unió íntima de la base i la superfície de pedra que resistia als cops de les ferradures i de les rodes de les carrosses sense que el camí es trenqués. Amb el pas del temps augmentaven les càrregues, ocasionant esforços majors en la superfície transitada, pel qual va ser necessari agregar un nou material a les terres existents in situ, de forma d’additiu, per a la compactació correcta.

En general, en una compactació l’espessor de les capes pot variar amb el mètode de compactació que s’utilitzi. Aquest depèn, a la vegada, del material que s’estigui compactant i de l'operació de construcció que s’estigui desenvolupant. En les capes gruixudes serà més difícil trencar una mostra per a la prova. Quan s’utilitza una capa de farciment o replè de terra sobre el terreny natural, sorgeix el problema del grau de compactació de la terra que suporta aquesta capa. La densitat específica per la capa base ha de considerar també la densitat del subsòl.

Les pressions i vibracions dels vehicles cada cop més pesats, han assentat el piconat i el material de la base, produint irregularitats en els paviments construïts alguns anys enrere. En l’actualitat s’utilitzen instruments del tipus dels sismòmetres per provar la densitat i l’ humitat, i instruments similars que no requereixen tallar mostres de material. Aquests instruments tendeixen a promoure variacions en l’equip que es pot utilitzar per aconseguir la compactació específica. La funció de la persona responsable de la planificació de la construcció és seleccionar l’equip de compactació apropiat i econòmic per el material i les operacions que s’hi especifiquen.

Els mètodes empleats per la compactació dels terrenys depenen del tipus de materials amb que es treballi en cada cas. En els materials purament “friccionants” com la sorra, el mètodes vibratoris són els més eficients, en tant que en els terres plàstics el procediment de carga estàtica resulta més avantatjosa. En la pràctica, aquestes característiques es reflexen en l’equip disponible per al treball, tals com: plataformes vibratòries, rodons llisos, pneumàtics o potes de cabra.

Sistemes per a la compactació del terreny

Els sistemes per aconseguir una bona compactació del terreny són:

-Primer aconseguir que la pressió sigui alta. Ho sigui ha d’abastar el màxim de superfície. Diagrama de força

-Fer una càrrega repartida. Fent una pila de terra que pressionarem i aquesta farà el mateix sobre el terreny repartidament. càrrega repartida

Maquines o equips

-Per “Picó”. Sistema més antic i actualment no gaire usual.

-Compactadores de corrons. Funcionen a vibració.

-Compactadores de pneumàtics. Dues fileres, nº imparell.

-Pota de cabra. Es fa servir passant molt ràpid. Per argiles

-Compactadora de granota.

-Safata vibradora. Safata vibrant.