Complot de novembre de 1936
El Complot de Novembre de 1936, també conegut com Complot d'Estat Català contra Companys o Complot Revertés, fou una fosca i poc aclarida trama a l'inici de la Guerra Civil Espanyola que suposadament volia apartar el president de la Generalitat Lluís Companys del seu càrrec, per a recuperar el control de l'ordre públic en un moment en que l'hegemonia de la CNT-FAI sobre el país era absoluta i es vivia una situació caòtica en la qual els assassinats d'eclesiàstics, propietaris i gent de dretes eren continus.[1] La consigna era catalanitzar la revolució (miting del Price).
Segons els rumors que corregueren, l'operació es congrià en les files d'Estat Català, i el seus inspiradors, entre d'altres, foren Joan Casanovas i Maristany, Josep Maria Xammar i Sala i el secretari general d'Estat Català, Joan Torres Picart. Aquests comptarien amb la complicitat del Comissari General d'Ordre Públic, Andreu Rebertés (ERC) i de les forces a les seves ordres. L'objectiu seria detenir els caps més significatius de la CNT-FAI, executar vint dirigents del Comité de Milícies Antifeixistes , detenir i enviar a l'exili el President Companys i situar en el seu lloc el president del Parlament català, Joan Casanovas. Això seria el pas previ per a proclamar la República Catalana, amb el vist-i-plau del govern francès, amb qui Joan Casanovas podria haver establert alguns contactes. Estat Català hauria tingut uns dos-cents militants armats per a dur a terme l'operació.
El 24 de novembre el complot fou descobert, sembla que arran d'una informació d'un treballador de Rebertés (en diversos documents citat com Revertés) anomenat Duran (infiltrat de la FAI)al Cap de Serveis de la Comissaria general d'Ordre Públic i dirigent anarquista Dionís Eroles i Batlló. El mateix dia 24 de novembre fou detingut Andreu Rebertés, el qual fou substituït per Martí Rouret i Callol com a Comissari General d'Ordre Públic. Es va fer córrer també la història d'una ordre criminal donada per Revertés en relació a un tèrbol afer personal (assassinat de la seva marastra) que l'hauria beneficiat econòmicament i que féu que aquest fos detingut i condemnat a mort.[1] Les pistes del complot més sòlides, però, es van produir quan el novembre del 1936 Rebertés intentà apoderar-se d'una part dels lingots d'or del tresor que havien sortit de Madrid per ser traslladats en un lloc segur davant l'imminent caiguda de la capital davant les tropes colpistes. Rebertés hauria detingut uns policies que protegien la tan preuada mercaderia i a canvi hauria demanat un rescat; llavors el director de Seguridad Manuel Muñoz denuncià els fets als superiors del comisari. En l'interrogastori va explicar el complot sembla que amb la intenció de salvar la vida.
Davant el greu perill que corrien llurs vides, Joan Torres Picart fou suspès i expulsat del càrrec de secretari general d'Estat Català i s'exilià, així com Joan Casanovas.
Revertés, peça cabdal del complot, fou tret de la presó pels membres d'Esquerra Republicana Josep Grau i Janssans, Solé Arumí i l'esmentat Duran, per a ser traslladat a Andorra, però fou assassinat a la carretera de Calaf, prop de Manresa, el dia 30 de novembre.[1] Altres diuen que fou executat a la muntanya de Montjuïc i que el va enterrar al cementiri nou de Barcelona.
Després del fracassat complot: Cau el govern Tarradelles, EC es el més perjudicat, perd influencia i el 1939 pràcticament havia desaparegut, Joan Casanovas , president del Parlament Joan Torres Picart secretari General del partit que foren implicats en l'afer però amb un protagonisme gens clar, es van exiliar ; la CNT-FAI començarà a cedir poder en favor dels comunistes del PSUC ( el complot ha arribat a estar considerat per alguns com un assaig del Fets de Maig de 1937 , però aquest cop no es dirigiria també contra els comunistes com la tardor de 1936).
Referències
Contra Companys, 1936. La frustación nacionalista ante la Revolución. Enric Ucelay – Da Cal, Arnau Gonzàlez i Vilalta, eds. De PUV Universitat de València.
Enllaços externs
- La visió independentista dels fets
- Article d'Antonio Gascón Ricao sobre el Complot d'Estat Català contra Companys (en castellà)
- El complot d'Estat Català contra Lluís Companys, article a la revista "El Temps"
- Objectiu matar Companys. Article de Díaz Esculies sobre el complot publicat a la revista "l'Avenç"