Comunisme primitiu

El comunisme primitiu és el règim econòmic de la fase preestatal que van tenir els humans quan estaven organitzats en bandes de caçadors-recolectors-pescadors. En aquest règim econòmic la producció estava directament determinada per les necessitats col·lectives, i entre l'acte substancial de la creació i allò creat no hi havia cap mediació social i, per tant, cap ruptura epistemològica

Comunisme primitiu en la teoria marxista

Per comunisme primitiu s'entèn, en la teoria marxista, una etapa del desenvolupament de les formacions econòmico-socials, caracteritzades pel baix nivell de desenvolupament de les forces productives, la propietat col·lectiva de les eines rudimentaries de producció i distribució igualitaria dels productes, correspon a l'etapa gentilicia de la societat, en la que l'activitat laboral humana es basava en la cooperació simple. Per a Karl Marx, aquest tipus de producció col·lectiva o cooperativa era, naturalment, el resultat del desemparament en què es trobava l'individu aïllat, i no de la socialització dels mitjans de producció. Com a conseqüència, l'home primitiu no podia concebre la possibilitat d'una propietat privada de les eines de producció, que li servien també per defensar-se de les feres, els pertanyien en propietat personal. Un treball tan primitiu no creava excedent després de cubrir les necessitats més bàsiques i tal inexistència d'excedent impedia del tot l'explotació de l'home per l'home.