Constantí II de Grècia
| Constantí II | ||
| Constantí II de Grècia | ||
| Regne 6 de març de 1964 - | ||
| Precedit per | Pau | |
| Succeït per | Monarquia abolida | |
| Batejat | Baldwin Albert Charles Leopold Axel Maria Gustaf | |
| Naixement | 2 de juny de 1940 | |
| Psychiko, Atenes | ||
| Consort | Anna Maria de Dinamarca | |
| Descendència | ||
| Dinastia | Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha Dinastia Glücksburg | |
| Pare | Pau I | |
| Mare | Frederica de Hannover | |
| Fitxer:Royal Monogram of King Constantine II of Greece.svg | ||
Constantí II de Grècia (Atenes 1940) Rei de Grècia (1964 - 1973).
Nasqué a Atenes l'any 1940 fill del rei Pau I de Grècia i de la princesa Frederica de Hannover. Era per tant nét per via paterna del rei Constantí I de Grècia i de la princesa Sofia de Prússia mentre que per via materna ho era del duc Ernest August de Brunsvic i de la princesa Victòria Lluïsa de Prússia.
L'any 1960 participà a les Olimpiades de Roma on guanyà la medalla d'or de vela en la modalitat de Gold Dragon Class.
Pocs mesos després de la mort del seu pare contragué matrimoni amb la princesa Anna Maria de Dinamarca (1964) filla del rei Frederic IX de Dinamarca i de la princesa Íngrid de Suècia. La parella ha tingut cinc fills.
- Alèxia de Grècia i Dinamarca, nascuda el 1965 a Atenes. Es casà el 1998 a Londres amb l'arquitecte de Lanzarote Carlos Morales Quintana.
- Pau de Grècia i Dinamarca, nascut el 1967 a Atenes. Es casà el 1995 a Londres amb l'estatunidenca Marie-Chantal Miller.
- Nicolau de Grècia i Dinamarca, nascut el 1969 a Roma. Casat el 2010 amb Tatiana Elinka Blatnik.
- Teodora de Grècia i Dinamarca, nascuda a Londres el 1984.
- Felip de Grècia i Dinamarca, nascut a Londres el 1986.
Destituí el primer ministre Papandreu (1965) acte que l'oposà al Parlament grec. El subsegüent deteriorament polític grec provocà un cop d'estat militar (1967). Fracassat un contracop dirigit pel propi monarca per tal de restablir les institucions democràtiques, se n'anà a l'exili (desembre de 1967) establint-se a Roma, malgrat que continuà essent considerat rei. El juny de 1973 el règim dels coronels, tot implicant-lo en una conspiració, proclamà la república a Grècia. Des de llavors a Grècia, el rei Constantí II ha estat conegut amb el nom de senyor Glücksburg.
Des de 1973 Constantí ha viscut a Roma, Madrid o Copenhaguen, establint definitivament la seva residència a Londres. Es allà on dirigeix el Col·legi Hel·lènic de Londres i on recentment ha creat la Fundació Anna Maria de Grècia (2002). L'enfrontament judicial que mantenia el monarca amb l'estat grec a causa de l'expropiació de les propietats i finques reials i la retirada de la nacionalitat grega als membres de la família reial arribà l'any 2002 al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg que emeté una sentència favorable al monarca i que condemnava l'estat grec al pagament de 12.000.000 d'euros, a la restitució de la seva nacionalitat i al pagament de 900.000 i 300.000 euros a les princeses Irene de Grècia i Caterina de Grècia respectivament.
| Precedit per: Pau I |
Fitxer:Royal Coat of Arms of Greece.svg Rei de Grècia 1964–1973 |
Succeït per: república |
