Constel·lació del Serpent
Plantilla:Infobox Constellation El Serpent (Serpens) és una de les 88 constel·lacions modernes, i també fou una de les 48 ptolemaiques. Entre les constel·lacions modernes és l'única que està dividida en dues parts: Serpens Caput - que representa el cap de la serp – cap a l'oest i Serpens Cauda – que representa la coa – cap a l'est. Entre aquestes dues parts hi ha la constel·lació d'Ophiuchus, el serpentari.
Fets notables
Donat que Serpens es considera com a una sola constel·lació encara que separada en dues parts, l'ordre de la designació de Bayer és segons la lluminositat entre ambdues constel·lacions.
Només una de les estrelles de Serpens és més brillant que la tercera magnitud, per tant la constel·lació no és fàcil de veure. α Serpentis, anomenada Unukalhai, és a la part del cap. δ Serpentis, també al cap, és una estrella doble només a 27 anys-llum de la Terra. θ Serpentis, a la coa, és també doble.
Al cap hi podem trobar les estrelles α, β, γ, δ, ε, ι, κ, λ, μ, π, ρ, σ, τ, χ i ω Serpentis. A la coa hi ha les estrelles ζ, η, θ, ν, ξ, i ο Serpentis.
Estrelles principals
Unakalhai (α Serpentis)
L'estrella principal de Serpens, Unukalhai (α Serpentis), es troba al cap. És de la magnitud aparent 2,60. Es tracta d'una gegant taronja unes 15 vegades més gran que el Sol.
El seu nom deriva d'una frase àrab que vol dir « el coll de la serp ».
Altres estrelles
δ Serpentis, al cap, és una estrella doble que es troba a 210 anys-llum de la Terra. Aquests dos components són molt semblants, dues sub-gegants blanques. Pareix ser que estarien separades més de 370 ua.
θ Serpentis, a la coa, és també doble i porta el nom d'Alya.
R Serpentis és una variable del tipus Mira, que evoluciona entre les magnituds 5,16 i 14 en 357 dies.
Taula de recapitulació de les estrelles de Serpens
Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos [1]
| Estrella | Magnitud aparent |
Magnitud absoluta |
Distància (anys-llum) |
Tipus espectral |
Nom àrab |
|---|---|---|---|---|---|
| Unukalhai (α Ser) | 2,60 | 0,84 | 73 | K2III | عنق الحية |
| η Ser | 3,25 | 1,86 | 62 | K0III-IV | |
| μ Ser | 3,54 | 0,14 | 156 | A0V | |
| ξ Ser | 3,54 | 0,99 | 105 | F0IIIp | |
| β Ser | 3,65 | 0,29 | 153 | A3V | |
| ε Ser | 3,71 | 2,04 | 70 | A2Vm | |
| γ Ser | 3,85 | 3,62 | 36 | F6V | |
| κ Ser | 4,09 | -1,05 | 349 | M1III | |
| δ1 Ser | 4,20 | 0,16 | 210 | F0IV | |
| ο Ser | 4,24 | 0,68 | 168 | A2Va | |
| ν Ser | 4,32 | 0,45 | 193 | A0/A1V | |
| λ Ser | 4,42 | 4,07 | 38 | G0Vvar | |
| ι Ser | 4,51 | 0,66 | 192 | A1V | |
| ζ Ser | 4,62 | 2,79 | 76 | F3V | |
| Alya (θ1 Ser) | 4,62 | 1,59 | 132 | A5V | |
| ρ Ser | 4,74 | -0,68 | 395 | K5III | |
| σ Ser | 4,82 | 2,64 | 89 | F0V | |
| π Ser | 4,82 | 1,15 | 177 | A3V | |
| θ2 Ser | 4,98 | 1,77 | 143 | A5Vn | |
| MQ Ser | 5,06 | 3,09 | 81 | F8III-IV | |
| 36 Ser | 5,09 | 1,65 | 159 | A3Vn | |
| 10 Ser | 5,15 | 2,28 | 122 | A8IV | |
| τ1 Ser | 5,16 | -2,09 | 919 | M1III | |
| R Ser | 5,16 | -2,07 | 911 | M5IIIe-M9e | |
| δ2 Ser | 5,20 | 1,16 | 210 | F0IV | |
| d Ser | 5,20 | -0,63 | 479 | G0III+A6V | |
| ω Ser | 5,21 | 0,68 | 263 | G8III | |
| 16 Ser | 5,26 | 0,97 | 235 | K0p | |
| 3 Ser | 5,32 | -0,46 | 467 | K0III | |
| χ Ser | 5,34 | 1,11 | 228 | A0p Sr | |
| 6 Ser | 5,35 | 0,98 | 244 | K3III | |
| 60 Ser | 5,38 | 1,08 | 236 | K0III | |
| HR 6016 | 5,39 | -0,51 | 494 | K4III | |
| HR 6858 | 5,39 | -0,41 | 471 | K3III | |
| 25 Ser | 5,39 | -0,10 | 408 | B8III | |
| HR 5924 | 5,45 | -0,88 | 602 | M0III | |
| 11 Ser | 5,50 | 0,91 | 270 | K0III |
Objectes celestes
La constel·lació de Serpens conté molts d'objectes celestes:
M5 és un cúmul globular, situat a 8º al sud-oest d'α Serpentis al cap. Aquest és un dels més bells del cel. Satèl·lit de la Via Làctia té un diàmetre de 500 anys-llum, la qual cosa el fa quasi una galàxia nana.
M16, la nebulosa de l'Aguila, és una nebulosa difusa il·luminada per una quinzena d'estrelles joves. Aquesta és una zona de formació estel·lar.
També hi trobam la nebulosa difusa NGC 6611 i els cúmuls oberts NGC 6604 i IC 4756.
Història i mitologia
Serpens és una constel·lació antiga, si bé la seva simbologia primera resta desconeguda. S'identifica a la mitologia grega amb la serp que revelà a Asclepi els secrets de la medicina. En conseqüència es representa sempre portada per Ophiuchus (el Serpentari), aquest és el que controla el poder de l'animal.
Vegeu també
Notes
| |||||
| |||||