Vés al contingut

Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig

Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig

Sant Bartomeu de Bellpuig l'any 2006.
Fitxa tècnica
Tipus Convent
Començament Segle XVI [1]
Acabament Segle XVII[1]
Localització Bellpuig (Urgell)
Estil Gòtic tardà i Renaixement[1]
Vistes

Pati del Convent Bellpuig.

El convent de Sant Bartomeu està ubicat als afores del nucli urbà de Bellpuig, a la comarca de l'Urgell. És d'estil de transició del gòtic tardà al Renaixement. Malgrat les diverses fases constructives, el Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig presenta una gran unitat tipològica, alhora que constitueix una fita remarcable en el paisatge.[2]

Història

Va ser fundat el 1507 i edificat al llarg de tot el segle XVI amb el suport de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i aleshores virrei de Sicilia, que va obtenir del papa Juli II una butlla per establir un convent de franciscans al lloc on hi havia una antiga capella de Sant Bartomeu.

L'església del convent ja hi ha notícies que era acabada l'any 1591. En el seu interior va acollir, des de 1531 fins a 1842, el mausoleu renaixentista del seu fundador, Ramon Folc III de Cardona-Anglesola, que va ser traslladat a l'església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig per evitar-ne la destrucció i on es conserva encara.[2] L'actual església del convent és del segle XX.

Error creant la miniatura:
Escala de cargol que puja fins al campanar del convent.
Fitxer:Arc gòtic tardà.JPG
Arcs del gòtic tardà del claustre del convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. L'intradós de les arcades té forma entorxada.

El projecte inicial només es va realitzar en part i ha sofert modificacions degut a destruccions i readaptacions, com va ser l'ocupació dels soldats francesos l'any 1809 durant la Guerra del Francès. Quan es va restablir la vida conventual, el 1815, se'n va iniciar la seva restauració. Però arran de la desamortització de 1835 va caure en ruïna fins que el 1899 l'ocuparen els pares paüls que van instaŀlar el seu seminari menor i van construir una església nova (1903-1906). I seria refeta de nou el 1941 després del saqueig sofert durant la guerra civil.[2]

El convent va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per decret publicat al DOGC el 06-02-1985.[1] L'any 1990 van fer-ne donació del convent a la Generalitat de Catalunya. Forma part de les seus del Museu d'Història de Catalunya.[3]

Edifici

Actualment, l'edifici conventual és de planta rectangular i s'organitza al voltant de dos claustres on es pot observar la superposició d'estils arquitectònics. Hi destaca el claustre major, amb la galeria inferior d'estil gòtic florit, la superior renaixentista (acabada el 1640) i una cisterna barroca al bell mig; el claustre menor, més antic i senzill, amb la galeria renaixentista.[2] S'hi pot observar la solució arquitectònica innovadora de l'intradós de les arcades, de forma entorxada. També es notable l'escala de cargol que mena al campanar, també renaixentista, i l'escala principal, d'època barroca.[2]

L'antic refectori és una sala allargada de coberta de creueria senzilla d'estil goticorenaixentista de marbre blanc.

La sala capitular, al costat del refectori, té unes claus de volta amb medallons dels retrats dels fundadors Elisabet de Requesens i Enríquez i Ramon Folc de Cardona-Anglesola.

La sagristia és una habitació ampla, en forma de L coberta per tres trans de creueria estrellada. Té dues portes, una per sortir al mirador del Duc i l'altra per entrar a l'església. En una de les partes, hi ha l'armari dels calzes de la sagristia, d'estil gòtic florit.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fitxa del Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Patrimoni.gencat. [Consulta: 18 agost 2011].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «DECRET 387/1984, de 17 de desembre, pel qual es declara monument històrico-artístic de caràcter nacional el convent de Sant Bertomeu, a Bellpuig (Urgell).» (html). DOGC núm. 510, 06-02-1985. [Consulta: 18 agost 2011].
  3. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 38. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs

{{#coordinates:41 | 37 | 13,10 | N | 1 | 0 | 31,78 | E | type:landmark | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat