Convent de Sant Francesc de Montblanc
| Convent de Sant Francesc | |
| Església del Convent Església del Convent | |
| Situació | |
|---|---|
| • Territori | Catalunya |
| • Regió | Camp de Tarragona |
| • Comarca | Conca de Barberà |
| • Municipi | Montblanc |
| • Coordenades | |
| Altitud | 345 msnm |
| Fitxa tècnica | |
| Construcció | XIII |
| Estil | Gòtic |
| Diòcesi | Tarragona |
| Material | Carreus. Maçoneria de pedra i morter de calç |
| Estat d'ús | L'església, unic element conservat, restaurada |
El convent de Sant Francesc de Montblanc, fou ubicat fora muralles, a principis del segle XIII, al costat del camí ral, en l'illa actual formada pels carrers de la Muralla de Sant Francesc, Major, Manuel Ribé i Mare Verdruna. De l'antic convent sols queda l'església.
Història
Segons la tradició sant Francesc d'Assís va sojornar en Montblanc els anys 1211 i 1214.
El convent es va establir en 1238 o un poc abans, ja que Berenguer de l'Aguda, el 21 de maig de 1238, en el seu testament, fa una donació per a l'obra de l'església. En 1253 torna a aparèixer el convent en un altre testament. I entre els anys 1286 i 1287 la població de Montblanc estava col·laborant en la seua construcció.
La vida de la comunitat franciscana va tenir una continuïtat de prop de sis segles i va constituir un focus cultural important, especialment durant els segles XIV i XV, com ho va palesar que Jaume II enviés els seus fills a educar-se al convent montblanquí. A finals del segle XIV, el frare poeta i teòleg Anselm Turmeda hi va vestir els hàbits abans de marxar cap Tunísia per convertir-se a l'Islam, i el 1414 s'hi van celebrar les Corts Catalanes que va presidir el rei Ferran I d'Aragó.
En el curs del segle XVII va ser construïda la capella annexa d'estil barroc, que encara avui es conserva. Els diversos altars barrocs van ser destruïts posteriorment.
A partir del segle XIX, el convent va passar diverses destruccions fins a l'exclaustració de 1835 que va restar abandonat. Posteriorment va conèixer diversos usos i destruccions, fins al punt que va desaparèixer el claustre del convent i només en restà el temple convertit en fàbrica d'alcohols. L'any 1981 la Generalitat de Catalunya va iniciar els treballs de recuperació d'aquest monument.
Arquitectura
Església
Constava l'església primitiva d'una nau amb capçalera plana i sense capelles, amb coberta de fusta a dues vessants sostiguda per arcs diafragmàtics. A partir de 1286-1287 va engrandir-se, amb una sola nau dividida en set trams, el darrer una capçalera pentagonal amb volta de creueria, amb una coberta de fusta a dos aigües carregada per sis grans arcs de diafragma apuntats, amb sis capelles laterals obertes entre els contraforts. La nau és molt àmplia: 18 m d'alçada, 11,70 m d'amplada i 43 m de llargada. En els laterals del presbiteri hi ha dues capelles pentagonals amb volta de creueria, tipus absidiola.
En el presbiteri, en les parets centrals de l'absis i en la capçalera de les capelles laterals, la il·luminació prové de finestres coronelles allargades, per damunt de les capelles existeixen finestres coronelles curtes, i en les capelles, en les parets laterals, hi ha ulls de bou amb traceria. Les capelles laterals del costat de l'Evangeli també estan il·luminades per finestres coronelles. I als peus de la nau, sobre la porta, una altra finestra coronella, aquesta de millor factura i amb dos mainels.
La façana principal, als peus de la nau, està rematada per una cornisa seguint la coberta a dues vessants, i està centrada per una portada situada en un cos sobresortit, formada per quatre arquivoltes apuntades protegides per un guardapols, les quals estan carregades sobre mènsules i capitells decorats amb fulles d'acant. Al damunt, una finestra coronella.
Aquesta església pertany al gòtic primerenc amb tradicions romàniques.
Claustre
El claustre, adossat al costat de l'Epístola de l'església i amb conunicació a la mateixa, tenia planta quadrada i estava format per dos nivells: en l'inferior hi havia finestres apuntades amb arcs trilobulats, recolzats en columnes de secció tetralobulada que tenien capitells decorats amb motius vegetals molt esquemàtics, i en el pis superior s'obrien finestres de mig punt de factura posterior.
Biografia
- Badia i Batalla, Francesc. Guia turística de Montblanc. 2ª ed. Montblanc: Impremta Requesens, 1995.
- Porta i Balanyà, Josep Maria. Montblanc. Valls: Cossetània edicions, 2000.
- Puig Sanchis, Isidre. El retaule dels Sants Joans del convent de Sant Francesc de Montblanc. Noves consideracions sobre el pintor Pere Teixidor. Aplecs de Treballs, 17 (1999), pp. 91-108.
